Alliberats 10 esclaus a Catalunya tan aïllats que no havien sentit parlar de la pandèmia

Aquest havia sigut l’objectiu principal de la investigació batejada amb el nom de Long que va arrencar a finals del 2019, explica l’inspector Toni Salleras, cap de l’àrea de crim organitzat dels Mossos. Amb el cas Breda va aflorar el mes d’abril passat el grau d’arrelament de la màfia xinesa en el gran negoci de la marihuana a Catalunya i a Espanya: 65 detinguts per gestionar una factoria de cànnabis que al ser desarticulada cultivava 40.000 plantes, gairebé tantes com totes les que la policia catalana va intervenir el 2015, any en què es va consolidar l’inici del ‘boom’ cannàbic. Amb el cas Long el que s’ha acreditat finalment és una cosa que els Mossos feia anys que sospitaven: que la màfia xinesa de vegades porta de forma irregular persones vulnerables del seu país per obligar-les a produir marihuana sota coacció. És a dir, que utilitza esclaus. Centrar la investigació en aquest aspecte era fonamental, insisteix Salleras. Fins que no va resultar possible distingir entre víctimes i capturadors, no es podia desarticular una banda que, com tantes d’altres, cultivava marihuana a Catalunya per exportar-la a l’estranger, en aquesta ocasió al Regne Unit, on multiplica per tres el valor de cada gram.

El Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona, la fiscalia d’estrangeria i els investigadors dels Mossos han requerit gairebé dos anys de treball per alliberar els explotats i capturar els seus vuit capturadors –un cap originari de la regió de Fujian i set lloctinents–. La meitat dels investigats ja ha ingressat a la presó.

Condicions infrahumanes

 

Notícies relacionades

La guerra de la marihuana a Catalunya: esbirros contra jardiners

Una fàbrica xinesa de marihuana amagada en naus catalanes

Les 10 persones alliberades –vuit homes i dues dones– malvivien en habitacles arraconats dins de les mateixes naus, respirant la feixuga fetor de la marihuana durant les 24 hores del dia. Eren condicions «deplorables», remarca Salleras. L’elevada inversió en materials que havia fet l’organització per optimitzar la producció de droga contrastava amb el nivell d’abandonament que patien els esclaus que la mantenien en funcionament. «Matalassos amuntegats, trossos de menjar per terra, brutícia...», enumera l’inspector. Els 10 havien arribat a Catalunya enganyats i havien sigut distribuïts a les plantacions clandestines de Centelles, Abrera, Santa Coloma de Cervelló i Sant Andreu de la Barca. Com ocorre gairebé sempre amb el tràfic d’éssers humans, procedien de zones deprimides i havien acceptat viatjar a Espanya creient que tindrien una feina digna. Els Mossos creuen que els seus capturadors utilitzaven la violència i la coacció per retenir-los dins de les plantacions.

Després de més d’un any d’aïllament, «alliberar-los i deixar-los a la intempèrie hauria sigut gairebé com deixar-los anar a la lluna», raona Salleras, que recorda que a la seva experiència traumàtica s’ha d’afegir l’enorme barrera cultural que separa la Xina d’Espanya. Durant tres mesos, en compliment de la legalitat espanyola per a les víctimes de tràfic d’éssers humans, estaran atesos i podran reflexionar què fer amb el seu futur. Hi haurà temps d’aclarir per què tots els ciutadans ara utilitzen mascareta.