Incendis forestals: l’alt preu de l’abandonament dels boscos

 

El que va passar després dels anys cinquanta és que el model econòmic va evolucionar. Les fotografies aèries de l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya recullen en imatges com l’equilibri entre camps de cultiu i zones de boscos es va anar descompensant amb el pas de les dècades cap a les segones. Arran de terra, el mosaic cada vegada més forestal es traduïa en històries d’un ramader que abans criava animals en llibertat i que ara els amuntega en granges industrials o d’un pagès que es va jubilar sense hereus que volguessin continuar llaurant. Cada terreny agrícola o de pastura que quedava en desús acabava sent fagocitat per la vegetació. «Com a les pel·lícules que fantasiegen amb un món sense homes i que mostren com la flora i la fauna envaeixen les ciutats», recorda Puig.

Aquesta ‘invasió’ vegetal, que a més ha generat boscos d’arbres joves –que tenen més potencial inflamable que els antics–, ha passat mentre la societat donava l’esquena a la natura. És a dir, no només hi ha més boscos, també estan en més mal estat. A Catalunya, on el 75% dels boscos creixen en terra privat, la gestió forestal ha sigut molt escassa en bona part del territori i els arbres caiguts i els matolls han anat creant un conglomerat espès, combustible a l’espera de la burilla mal apagada. «El problema que tenim ara com a país és que estem pagant l’abandonament dels boscos durant tants anys», explica sense embuts Sanitjas.

La crisi climàtica

Per explicar la crisi d’incendis forestals que ha viscut Catalunya amb la simultaneïtat de focs a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Massís del Montgrí (Baix Empordà) i Ventalló (Alt Empordà) aquest últim cap de setmana no n’hi ha prou amb assenyalar que ara hi ha més boscos i que estan més descuidats que abans. No n’hi ha prou perquè l’altre factor determinant és la crisi climàtica, que ha provocat un augment de les temperatures que deixa la vegetació més seca i més predisposada a cremar. I aquest estiu està sent especialment tòrrid. «L’any passat, la temporada de pluges es va allargar i vam arribar a l’estiu amb una situació molt favorable. Ara, en canvi, el panorama és diferent. Ha plogut molt menys i, tot i que no ha fet una calor excessiva, el terra ja pateix més l’efecte de les sequeres», comenta Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

La confluència de tots aquests factors, que en un món immers en una crisi ecològica sense precedents serà cada vegada més habitual, crea l’escenari perfecte perquè davant el mínim error (o despistament) humà pugui brollar un gran incendi. «Així que avanci la crisi climàtica, tindrem temperatures més altes, més onades de calor i, en definitiva, més condicions favorables per als incendis», assenyala el científic. 

 

Una recent investigació liderada pel CREAF mostra que el risc d’incendis podria augmentar fins a un 64% si l’augment global de les temperatures se situa per sobre dels dos graus de mitjana. Les prediccions indiquen que els països mediterranis, a més, destacarien entre els més afectats del món per aquest fenomen. En aquests moments, segons corroboren diversos estudis, el Mediterrani ja destaca com un dels territoris més exposats a l’escalfament global. En països com Espanya, l’escalfament global avança un 20% més ràpid que a la resta del planeta. En cas de continuar així, la calor extrema i les sequeres podrien convertir-se en un polvorí que s’encengui cada vegada amb més freqüència i intensitat. 

Entorn resilient

No tot està perdut, s’afanya a aclarir Sanitja. Aturar l’ascens de temperatura sembla gairebé impossible però millorar l’estat dels boscos per evitar els grans incendis forestals no ho és. «El discurs que la gestió forestal està perduda i que tot cremarà és perjudicial», prossegueix. «Cal treballar per aconseguir que el territori sigui resilient davant els incendis».

Pep Pallàs, bomber supervivent de la tragèdia d’Horta de Sant Joan on van morir el 2009 cinc membres del GRAF Lleida abrasats per les flames, distingia entre els incendis forestals i els grans incendis forestals. Els segons són «molt perjudicials per a l’entorn per la seva elevada capacitat destructiva», com el que a finals de juliol del 2012 va devorar més de 10.000 hectàrees a l’Empordà i va costar la vida a quatre persones. «Però els incendis més petits permeten obrir espais de terreny cremat –que en el futur funcionaran de tallafocs– o ajuden a renovar la vegetació i a equilibrar ecosistemes», enumerava.

Per evitar els grans incendis forestals i conviure amb els més petits i inevitables pel canvi climàtic, Sanitja explica que la feina del Govern se centra en dues vies: la de les subvencions als propietaris perquè netegin els seus boscos –el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural destina 21,8 milions d’euros en matèria de prevenció– i la de mirar de desfer part del rumb iniciat als anys cinquanta i valorar de nou els boscos com una cosa útil. Això últim passa per iniciatives com potenciar la indústria del suro, invertir en l’energia de biomassa, apostar per la fusta estructural per a la construcció, augmentar el consum de ramaderia d’extensió o de productes agrícoles de proximitat. «Hi ha temps, però cal fer les coses bé», conclou Sanitja.

Notícies relacionades

Els pastors demanen pas en la prevenció d’incendis

¿Què és un pirocúmul i quins efectes té sobre un incendi?