Capturats els dos pederastes més buscats pels Mossos

El judici del cas Trinity es va celebrar a finals del 2019 contra els quatre membres de la xarxa que no es van escapar. Els dos productors i Youness van assistir a les primeres sessions i quan van veure que no s’acceptaven les al·legacions que presentaven les seves defenses, i que la fiscal Farrero sol·licitava per a cadascun més de 100 anys de presó, van fugir. «És clar que ens va fer molta ràbia que s’escapessin», explica Cabanes, que havia participat en la investigació perquè algunes de les víctimes eren nenes tutelades per la Generalitat.

Operació Nèmesi

La fugida no va caure millor als Mossos ni a la fiscal Farrero, que es van conjurar per trobar-los. El caporal David, el mateix que havia portat la instrucció del cas Trinity, va batejar aquesta segona operació per trobar-los com a Nèmesi, la deessa de la venjança. O de la justícia divina. «El que vam veure va ser que els telèfons d’Aschbacher i Arson van entrar en ebullició durant les primeres sessions del judici i, just abans que s’evaporessin, l’activitat es va aturar», explica el policia. Algunes de les trucades s’havien fet a Colòmbia i es va tractar d’esbrinar, sense sort, si s’havien amagat en aquest país sud-americà. La millor pista, no obstant, va arribar d’un dels comptes de correu d’Aschbacher, que es va connectar des d’una IP ubicada a la zona de Toló, al sud de França, prop de Marsella. El caporal David va entregar aquesta informació a la Gendarmerie Nationale a través de la Interpol. «No vam poder arribar més lluny i ens vam témer que ja no els trobaríem».

El maig del 2021, gairebé un any després, van saber que era un temor equivocat. França va comunicar que els havia localitzat i detingut a la població de Six-Four Les Plages, just on havia apuntat l’operació Nèmesi. Aschbacher i Arson han sigut extradits i ja estan tancats en una presó catalana.

Nova sentència i nou judici

També al maig es va pronunciar el Tribunal Suprem sobre la sentència inicial dictada per l’Audiència de Tarragona contra els quatre pederastes que no van fugir i van poder ser jutjats. La condemna de José Cardona va passar de 55 anys a 132, la de Fernando Aguilera (exagent de l’Ertzaintza), de 22 a 59, la de Martín R. Chanzá, d’11 a 20 i la de Miguel Avilés es va quedar en 43 anys. «El Suprem va establir un precedent a l’establir quan, en matèria de pornografia infantil, s’ha de considerar que hi ha un delicte continuat», explica Farrero remarcant el valor d’una resolució àmplia que, a més, descriu i té en compte «el grau de destrossa emocional i perjudici a la seva maduració» que aquests depredadors van causar a més de cent menors, alguns de menys de 13 anys, a qui captaven per 10 euros per emborratxar-los i filmar com n’abusaven sexualment.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

La fuga d’Aschbacher i Arson obligarà ara a repetir el judici pròximament per poder dictar condemna contra els productors. La fiscal es reiterarà en la seva petició de més de cent anys i intentarà que no sigui necessari que les víctimes tornin a declarar. Tant Farrero com el caporal David i Cabanes volien aquest final. «Feia molta ràbia que s’haguessin escapat. Les víctimes es mereixien aquesta captura, saber que ja no els podran fer més mal», diu l’actual directora de la DGAIA.

Youness al-Naciri segueix en parador desconegut.