Marta Calvo: ¿Les tres hores crucials?

Exactament 22 mesos després de l’assassinat de Marta Calvo, perpetrat el 7 de novembre del 2019, la recuperació del cos, a hores d’ara gairebé més important per donar (cert) descans a la seva mare que per augmentar la càrrega probatòria contra el seu presumpte botxí, Jorge Ignacio P. J., sembla més a prop que mai. En aquest moment tots els esforços se centren en un gran barranc pròxim a la Font Amarga de Castelló, d’uns 60 metres de profunditat i amplada, que s’ha anat utilitzat com a runam i abocador il·legal des de fa dècades. ¿Per què? Perquè el presumpte assassí en sèrie es va passejar per aquesta zona durant tres hores el matí següent a l’assassinat, però ho va ocultar a la Guàrdia Civil, que ho ha esbrinat ara, després d’una complexa anàlisi dels posicionaments dels seus telèfons mòbils. Tres hores que ara poden ser crucials per resoldre la gran assignatura pendent: recuperar el cos de Calvo.

Així, la nova recerca, aquesta vegada en una àrea molt més pròxima a la casa de Manuel –a només tres quilòmetres, de fet– on suposadament Jorge Ignacio P. J. va matar la jove d’Estivella, podria ser la definitiva per trobar les restes del cadàver i desmuntar, definitivament, l’enfilall de falsedats que l’acusat va deixar anar durant cinc hores a la Guàrdia Civil, en una declaració plena de mentides i amb alguna mitja veritat, armada i pensada al llarg dels 21 dies que van estar fugit de la Justícia fins que es va entregar, la matinada del 4 de desembre del 2019, a la caserna de Carcaixent.

L’equip conjunt format pel grup d’homicidis de la Guàrdia Civil de València i el de la Unitat Central Operativa (UCO) ha repetit una vegada i una altra als seus informes al jutjat que no creien la versió del sospitós. En aquell moment, va defensar (i continua fent-ho) que la Marta va consumir cocaïna voluntàriament i que es va indisposar. Que la va deixar dormir i que, quan es va despertar, el migdia del dijous 7 de novembre, la va trobar morta i ja freda el seu costat. Es va espantar i la seva única ocurrència va ser esquarterar-la.

En aquell moment, ningú sabia encara que tenia a l’esquena dues morts més: la d’Arliene Ramos, l’abril d’aquell any en una casa de cites de la plaça de Cánovas, a València, i la de Lady Marcela Vargas, dos mesos després, al juny, en un altre pis freqüentat per puters a l’avinguda de la Plata, també a València.

La Marta, la punta de l’iceberg criminal

De fet, la investigació policial i judicial sobre les seves aventures ha reunit, a més dels tres casos mortals, vuit més en què d’altres tantes dones amb qui va concertar trobades sexuals han explicat el que sembla ser el seu ‘modus operandi’: l’administració de cocaïna en grans quantitats sense que elles se n’adonessin amb la finalitat, presumpta, de veure-les convulsar fins a la mort. Així ho descriu la Guàrdia Civil als seus informes i les acusacions en els seus escrits al jutjat a partir de les evidències reunides fins ara contra l’inculpat.

Però, aquell 4 de desembre, tota aquesta informació encara s’havia de revelar, de manera que Jorge Ignacio P. J. va poder escopir la seva versió endolcida. I la va detallar, en els punts que li convenien perquè la Guàrdia Civil els comprovés fàcilment, amb una precisió mil·limètrica. Va posar èmfasi on i quan es va desfer dels efectes personals de la noia –el bolso, el mòbil i la roba; en on i quan va comprar les bosses d’escombraries, els xerracs i el desembussador; en com, quan i on va anar desmembrant el cos; en com va distribuir els fragments i en quines bosses –nou, va dir–, en quin ordre les va treure de casa seva, i on i quan les va distribuir en contenidors de Silla i Alzira, que fins i tot va assenyalar al mil·límetre sobre un mapa.

Així, des del dijous 7 de novembre al migdia fins a les 18.00 hores de dijous. No obstant, no va ser capaç d’assenyalar aquestes cases abandonades i aquests carrers on va dir haver estat malvivint els 21 dies i tampoc va aclarir per què aquella nit va arribar a la caserna impol·luta i amb roba neta —tret dels baixos dels pantalons, oportunament tacats de fang. Allà hi havia llacunes de memòria.

Els primers passos de la investigació van servir per corroborar els punts fixats al mapa a partir de la geolocalització dels seus mòbils i de les càmeres de les tres botigues on va comprar (un supermercat, una ferreteria i una multinacional del bricolatge). Una ‘enxampada’ bastant sorprenent en un delinqüent professional amb dues condemnes per narcotràfic i una llarga estada en una presó italiana.Descobrint mentides

condemnes per narcotràfic i una llarga estada en una presó italiana.Però les coses aviat van començar a no casar. Ell no ho sabia, però les deixalles que es recullen a Alzira acaben a la planta de tractament de Guadassuar, una de les més modernes i avançades d’Europa. El triatge per reciclar està totalment automatitzat, per la qual cosa no hi ha error humà. I les cintes no accepten cap objecte de menys de 10 centímetres. Jorge Ignacio es va esplaiar tant en el seu intent per convèncer que va arribar a detallar que una de les tres bosses dipositades al contenidor d’Alzira contenia part del tòrax, així que els agents van saber des d’aquell instant que havia mentit, ja que aquesta resta mai podria haver passat els filtres de la planta de Guadassuar.

El 16 de desembre del 2019, amb el sospitós ja detingut, va arribar la inspecció de la casa de Manuel. L’acusat va afirmar haver esquarterat la Marta sobre el plat de dutxa del bany de la planta baixa. Els especialistes de criminalística van desmuntar el terra sencer del lavabo. I de la resta de la casa fins a l’arqueta principal de desaigüe. No van trobar ni un sol vestigi biològic, una cosa materialment impossible en un acte com el desmembrament d’un cos humà.

Malgrat el convenciment dels investigadors que el sospitós estava mentint, van començar la titànica recerca de les restes de la jove desmuntant i rasclant centímetre a centímetre l’equivalent a gairebé una vintena de piscines olímpiques d’escombraries i terra premsades a l’abocador de Dues Aigües, on se suposa que haurien anat a parar les sis bosses restants que va dir haver llencat a tres contenidors de Silla.

Aquest rastreig, fet entre desembre del 2019 i el juliol del 2020, malgrat la pandèmia, l’ús de les epis sota temperatures asfixiants i la pluja o els dies festius, el cost dels quals –que ningú ha pagat encara– es xifra en prop de mig milió d’euros, va ser infructuós. Tal com havien aventurat des del principi bona part dels investigadors. Però s’havia d’intentar.

La nova triangulació

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Ja abans de donar per finalitzada la recerca, els agents van apostar per una altra via partint d’una hipòtesi molt lògica: que s’hagués desfet del cos d’una manera molt més ‘clàssica’. En altres paraules, que hauria tret el cadàver de casa i l’hauria llençat en algun paratge pròxim a la vivenda, que conegués els seus moments ‘runner’ i que ja tingués albirat amb aquesta intenció. Perquè, aleshores, els especialistes d’homicidis ja sabien que la Marta no havia sigut la primera. Ni en morir, ni en portar-la a casa seva i administrar-li cocaïna fins a portar-la al llindar de la mort. Així que, el més probable és que ja tingués pensat com i on desfer-se del cos abans que passés. Amb la Marta o amb una altra.

Aquesta altra via era tornar a analitzar les geolocalitzacions dels mòbils del sospitós, però amb una triangulació molt més precisa. Més d’un any de feina dels experts en telecomunicacions de l’institut armat han revelat que durant tres hores del matí de dijous 7 de novembre, just després que la jove morís i abans de la sèrie de compres ‘generosament’ confessades per Jorge Ignacio P. J., va ser a l’àrea del runam, un lloc perfecte per desfer-se del cos. I això, ho va callar. D’aquí que les investigadors tinguin «bastantes esperances» dipositades en aquest rastreig, que es preveu llarg i complex. I, tant de bo, definitiu.