El Suprem confirma les condemnes del crim de la Guàrdia Urbana

El Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes de 25 i de 20 anys de presó imposats als agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona Rosa María Peral i Albert López, respectivament, per l’assassinat d’un altre policia, que era parella sentimental de la dona, ocorregut el 2 de maig del 2017 a Vilanova i la Geltrú. 

La Sala Penal rebutja els recursos de cassació dels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja va confirmar la del jurat que els va condemnar per assassinat amb traïdoria. A Rosa María Peral se li va imposar una pena més alta, a l’aplicar-li la circumstància agreujant de parentiu. Tots dos hauran d’indemnitzar amb 450.000 euros el fill de la víctima, amb 225.000 euros el seu pare, amb 100.000 euros cadascun dels seus dos germans i amb 10.000 euros la seva exparella.

El Suprem fa seu el relat de fets provats d’aquestes sentències, en què s’afirma que els dos condemnats van traçar un pla per matar la víctima, que vivia amb l’agent. Per a això van esperar que estigués adormit o descansant. De matinada, els dos acusats el van matar de manera violenta. Després van utilitzar el telèfon mòbil de la víctima diverses vegades per fingir que feia la seva vida amb normalitat i van portar el terminal en funcionament, perquè en constés el posicionament geogràfic, als voltants del domicili de l’exmarit de Peral, amb qui aquesta mantenia una relació molt conflictiva, per tal d’involucrar-lo. Tots dos agents van introduir el cos de la víctima al maleter del cotxe, propietat del guàrdia urbà assassinat, i li van calar foc a l’àrea del pantà de Foix.

Versions contradictòries

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

La Sala explica que determinar les circumstàncies exactes en què es va produir la mort té una dificultat especial, «per les versions contradictòries dels dos acusats, que s’atribueixen recíprocament l’execució material i posterguen les seves respectives intervencions als actes encaminats a desfer-se del cadàver. I per l’estat en què aquest va ser trobat, pràcticament calcinat, cosa que va impedir-ne determinar les causes de la mort o obtenir del cos resultats analítics que podrien haver donat pistes. Tot i que hi ha alguns extrems inobjectables, com són que la mort es va produir a l’interior del domicili de l’acusada i no com a conseqüència del foc».

Afegeix que la sentència recorreguda, en un meritori exercici de síntesi, va repassar exhaustivament els diferents elements que el Jurat va prendre en consideració a l’hora de basar el seu veredicte i el complement corresponent aportat pel Magistrat que el va presidir, donant resposta a les qüestions que es van plantejar en apel·lació i ara es reprodueixen, fins a concloure que els dos acusats van actuar de manera concertada a l’hora de posar fi a la vida de la víctima, amb independència que l’executor material fos només un o tots dos, així com que es presentaven les pressuposicions necessàries per qualificar aquesta mort com a astuta.