Caso Sheila Barrero, un atzucac

Un crim en la boira, al mig d’un port de muntanya entre Astúries i Lleó, que continua sent un misteri des de fa més de 17 anys. L’assassinat d’un sol tret al clatell, com si fos una execució, de la jove Sheila Barrero, de 22 anys, la nit del 25 de gener del 2004, és una espina clavada que posa en solfa tot un sistema judicial i que ha portat a la desesperació a una família assedegada de justícia.

 El cas s’ha sobresegut en dues ocasions, alliberant sempre el mateix sospitós, un amic de la mateixa Sheila a qui apunten les escasses, insidiosament raquítiques proves obtingudes per la Guàrdia Civil. L’acumulació d’errors ha portat finalment a aquest cas al que sembla un atzucac. «Estem desesperançats perquè ja són molts anys, i vivim un dol que no acabem de tancar», afirma la germana de la Sheila, Mónica Barrero. La família està preocupada, a més, per una altra qüestió: «Hi ha un temps legal per a la prescripció i s’està acabant. Això va fent efecte, t’ofega, et preguntes si vas poder fer alguna cosa més». La qüestió és que creuen que la Fiscalia i els jutges podrien haver fet alguna cosa més. Estan tan decebuts amb la Fiscal Superior que presentaran una queixa contra ella davant la Fiscal General de l’Estat.

De Gijón a Degaña

Parlar de Sheila Barrero és embrancar-se en un laberint sense sortida, el típic cas del qual Netflix treu una sèrie de diverses temporades. S’ha d’anar 17 anys enrere, mirar de corporificar una jove que amb el pas del temps lamentablement s’ha anat desfigurant. Impossible fer sorgir la seva veu, els seus gestos. Si alguna cosa ressalten de Sheila Barrero els que la coneixien és que era una bona estudiant i una jove molt treballadora, vitalista i desitjosa de menjar-se el món. Havia estudiat Turisme i treballava en una agència de viatges de Gijón de dilluns a divendres. Els caps de setmana, a bord del Peugeot 206 que li havia comprat el seu pare, tornava al seu poble, Degaña, per ser a prop de la família i completar el seu sou treballant de cambrera al pub Joe Team de la pròxima localitat lleonesa de Villablino.

El dissabte 24 de gener del 2004 havia acudit a treballar al pub com cada cap de setmana. Diumenge cap a les set del matí, el local va tancar, però la jove va anar a prendre una copa amb els seus companys de feina a un bar pròxim, el Guei. Es va demorar poc temps, perquè estava molt cansada. Cap a les vuit, la jove va decidir tornar a Degaña, separada de Villablino pel port de Cerredo. Els seus companys de feina la van anar escortant amb el seu cotxe fins a l’encreuament de Caboalles de Abajo, on la jove es va acomiadar i va enfilar la pujada del port.

Va ser en aquesta pujada, a l’altura de l’àrea recreativa de l’alt de la Collada, quan es va produir el crim. Algú (una persona, dues a tot estirar) va fer aturar el cotxe de la Sheila creuant el seu vehicle en meitat de la carretera, una cosa que va ser observada per uns caçadors que van passar poc després pel lloc, sense imaginar el que estava passant. Després, qui fos que aturés el cotxe de la Sheila, va pujar al seient del darrere del Peugeot 206 i una vegada allà va disparar un tret al clatell de la jove amb una pistola del calibre 6,5.

A sang freda

La bala va travessar el cap de la jove, però va sortir amb tan poca força que va rebotar a la lluna davantera del vehicle i va caure a terra. Eren dos quarts de nou del matí. Un crim a sang freda, desapassionat, hi ha qui ha pensat fins i tot que professional, per la neteja amb què es va executar. La germana de la Sheila, la Mónica, ha arribat a especular que algú amenacés la seva germana amb una pistola per l’esquena i se li escapés un tret amb unes conseqüències totalment indesitjades.

A continuació, l’homicida va moure el cadàver al seient del copilot, va treure el Peugeot 206 de la carretera, el va aparcar a l’àrea recreativa, va tornar a col·locar el cos ja exànime a la plaça del conductor i va marxar a bord del seu propi vehicle. No hi va haver agressió sexual, ni cap altra violència, a excepció del tret. Fins i tot hi ha qui ha volgut veure, com el criminòleg Vicente Garrido, que el cos de la dona va ser tractat amb el màxim respecte i delicadesa. El cos seria descobert unes hores després, i es començarien a produir els errors que han fet que aquest cas s’estanqui. La bala va deixar unes lesions tan imperceptibles a primera vista que el forense inicialment va creure que s’havia tractat d’un accident de trànsit. Seria més tard, sobre la taula d’autòpsies quan va descobrir que la jove havia mort d’un tret. Això va alentir una mica l’acció de la Guàrdia Civil, que va acabar trobant, amb un dia de retard, la bala que havia matat la jove.

Els agents es van fixar en les persones que havien tingut contacte amb ella el dia anterior i van fer la prova de parafina a gairebé una desena d’amics, coneguts i familiars. Ja havien passat 33 hores des del crim. Van descobrir que almenys tres d’ells havien disparat en els dies previs, una cosa no tan rara en aquesta zona limítrofa entre Astúries i Lleó, amb una gran densitat boscosa i llarga tradició cinegètica. Però a la mà dreta d’un d’ells, Borja Vidal, que en aquell moment tenia 19 anys, es van trobar «partícules a base de plom, antimoni i bari, a més d’estany», que segons la Guàrdia Civil tenien origen en la detonació d’un fulminant similar al de la bala trobada al cotxe.

Alguna cosa es va torçar

Notícies relacionades

Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina

La Policia Nacional expulsa 24 multireincidents amb més de 200 detencions per homicidi, robatori o agressió sexual

A més els agents van descobrir que Vidal i la Sheila havien tingut una relació en el passat. Segons una de les hipòtesis, el jove havia reprès la seva relació amb una antiga nòvia i se sentia pressionat per la Sheila, que sí que volia continuar amb ell. A més, als seients posteriors del cotxe de la Sheila es va trobar una fibra tèxtil adherida a una bufanda, que es va concloure que pertanyia a una jaqueta de Vidal. Amb aquests elements, els agents van procedir a detenir el jove, sis mesos després del crim, i el van presentar davant el jutge de Cangas del Narcea, Julio Martínez Zahonero.

«Amb molt menys s’hauria anat a judici», diu Mónica Barrero. No obstant, alguna cosa es va torçar. El jutge Zahonero va acabar arxivant el cas l’octubre del 2007 al considerar que no hi havia prou proves per processar l’únic investigat. Els pèrits van assenyalar que les partícules trobades a la mà de Borja Vidal es podien deure a una transferència. Tampoc era tan estrany trobar una partícula pertanyent a una peça del jove, ja que, segons va declarar, havia sigut a l’interior d’aquest cotxe. La dada clau, no obstant, va ser la declaració dels pares del sospitós, que van assegurar que, el dia del crim, Borja havia passat la nit a casa. No era possible anar més enllà. Aquest primer sobreseïment va ser un cop per a la família de Sheila Barrero, que, almenys, disposava d’un creixent recolzament ciutadà, ja que la justícia no acabava de trobar el culpable del crim.