La Policia desmunta l’estafa amb bitcoins que utilitzava Nadal i Pablo Motos com a ganxo

Falsos ‘brokers’ que simulaven ser especialistes en inversions de bitcoins o criptomonedes captaven les seves víctimes mitjançant publicitats enganyoses o directament falses a les xarxes socials utilitzant de manera fraudulenta la imatge de personatges coneguts com Rafael Nadal i el periodista Pablo Motos.

Aquests farsants, que han protagonitzat una macroestafa que ja s’investiga a l’Audiència Nacional, establien un vincle emocional amb desenes de clients, als quals reclamaven una inversió inicial de 250 euros, que dipositaven en un fals compte bancari que prèviament havien manipulat els integrants de l’organització criminal, que d’aquesta manera feia creure als inversors que aconseguien importants guanys en pocs mesos. 

Durant diversos mesos, un gestor contactava per telèfon gairebé diàriament amb les persones captades per aconseguir intimar a nivell personal, mentre els feien veure els suposats guanys que anaven aconseguint gràcies a la seva primera inversió, però també per destacar-los el que podrien guanyar si elevaven els seus fons.

Fins a 100.000 euros

D’aquesta manera convencien els inversors perquè fessin transferències que van arribar fins als 100.000 euros, ja que aquests confiaven plenament en el negoci que els plantejaven les seves ‘brokers’ de confiança.

«Bon dia, t’escriu Aurelius Belini de Kontofx. El Jason també m’ha dit que et trucarà avui, que et troba a faltar», diu un presumpte supervisor a un client, el gestor inicial del qual s’havia identificat amb aquest nom, d’accent sud-americà, i que tenia un familiar vivint a Talavera de la Reina: «El desig és mutu, és que han sigut diversos mesos de treball en comú», respon el confiat inversor, segons consta en les proves aportades a la Policia Judicial.

«El Jason s’ha enfadat amb mi»

Segons les transcripcions de les converses, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, un client s’adreça al supervisor Belini per preguntar de nou pel que havia sigut el seu gestor de confiança: «T’he de dir que hauràs d’assignar-me un altre ‘broker’, perquè el Jason s’ha enfadat amb mi. Suposo que amb raó, perquè li vaig fer un comentari una mica groller [però dins de la confiança que creia tenir], i després de demanar reiterades disculpes no ha trucat ni s’ha posat en contacte amb mi. Ho sento, era una bona persona».

Gràcies a aquest contacte diari els clients van arribar fins i tot a permetre als integrants de l’organització criminal que accedissin en remot als seus ordinadors, des dels quals feien noves transferències a comptes bancaris situats a l’estranger.

I novament els estafats veien a la falsa web de la plataforma d’inversió que els seus beneficis augmentaven fins a un 18% al mes, fet que suposava un incentiu més perquè aquestes persones, moltes d’elles d’edats superiors als 60 anys, fessin noves compres de criptomonedes.

El «cremat» del compte

Però el final del somni per a desenes d’inversors arribava amb el que la Policia Judicial denomina el «cremat» del compte, que no era altra cosa que quan la víctima no tenia més diners per invertir o sol·licitava la retirada d’una part dels suposats beneficis obtinguts, els autors de l’estafa manipulaven les dades de la web perquè el client observés que les seves inversions entraven en fortes pèrdues.

I aquell moment de pànic l’aprofitaven els estafadors perquè el supervisor del presumpte gestor inicial contactés telefònicament amb els enganyats, als quals feien un ultimàtum: o hi invertia més diners o perdria la totalitat de l’invertit.

Però l’organització criminal acabava tallant en sec la seva relació amb el presumpte client, que intentava en va que l’informessin del que estava passant: «Tot i que crec que estàs preparant la conferència de Saint-Tropez, només t’envio aquest missatge per comunicar-te dues coses: els de Schangexpro encara no han abonat res, i la segona és que no s’hi ha posat cap col·laborador per parlar sobre les previsions del setembre», va arribar a escriure el client.

Passat el temps, l’engany es feia cada vegada més evident, tot i que els estafats s’aferraven a les persones que els havien captat: «Des del 7 d’agost no he pogut contactar amb ningú de Kontofx. Em vas comentar que a final de mes es posaria en contacte amb mi un col·laborador teu per plantejar el tema a partir del setembre. Ho he intentat dues vegades amb el Jason, sense resposta i aquesta setmana a través del suport tècnic i tampoc. Ja em direu alguna cosa», va escriure un denunciant, que no va aconseguir obtenir cap informació.

2,82 milions estafats

D’aquesta manera va aconseguir almenys 2,82 milions d’euros aquesta organització criminal «de caràcter internacional, molt estructurada i especialitzada, amb un elevat nombre de membres i que funcionava com una autèntica empresa», segons consta en un informe conjunt elaborat per agents del Grup de Delictes Tecnològics de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (Udyco) del Cos Nacional de Policia a l’Aragó i de la Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament dels Mossos d’Esquadra.

Els agents dels dos cossos van plasmar en un ofici policial, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, les seves indagacions sobre el ‘modus operandi’ d’aquest grup criminal que utilitzava de manera fraudulenta la imatge de persones famoses, com és el cas de Pablo Motos, Rafael Nadal i Pedro Sánchez per captar clients a Espanya.

Una empresa que ofereix telèfons

Per portar a terme aquesta macroestafa l’organització va utilitzar almenys 247 telèfons de dotze països, entre els quals Malàisia, Nova Zelanda i Geòrgia. No obstant, segons la Policia Judicial, la majoria d’aquests números són administrats des de la firma Voxbone, una empresa que ofereix numeracions telefòniques de diversos països per fer trucades a través d’internet. Per això, aquesta tecnologia impedeix determinar si les persones que feien aquestes trucades estaven en aquests països. A més, van crear 60 empreses per a les seves estafes a Espanya, i les tres principals eren d’Estònia.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

També habilitaven amb permís de les víctimes un compte Exchange amb les seves dades. Es tracta de plataformes online per a l’intercanvi de criptomonedes, però també de moneda tradicional. I aconseguien que els seus clients transferissin els seus estalvis des del seu compte bancari al seu Exchange.

I una vegada allà, l’organització criminal traslladava aquests fons a un moneder propi, per la qual cosa els inversors perdien el control dels seus diners. Els Exchanges utilitzats per al delicte, segons la Policia Judicial, eren «completament aliens» a aquestes activitats delictives.