Així actuen les bandes llatines: les seves zones, els seus codis, les seves armes, com capten els nens i com els obliguen a seguir

El fenomen de les bandes llatines juvenils continua molt viu a Madrid. La Policia Nacional té detectats uns 400 joves com a membres «actius» d’aquestes organitzacions criminals. Un informe policial conegut per CASO ABIERTO recull que les bandes han protagonitzat 35 incidents violents amb matxets, armes blanques i tota mena d’objectes (pistoles de balins, descargoladors, martells, maces, ampolles trencades...) des de principis d’any.

Dos grups, els Dominican Don’t Play (DDP) i els Trinitarios (Trinis), aquests últims aliats amb un tercer, els Bloods, es disputen diverses zones a l’est i el sud de la ciutat. «Els membres de bandes solen ser xavals de famílies en què els pares no hi són i les mares treballen molt, tot el dia fora de casa», explica un investigador policial que fa anys que lluita contra ells i ajuda les seves famílies.

La majoria són espanyols de nacionalitat i molts d’ells tenen origen dominicà, el país dels fundadors dels DDP i els Trinitarios. Gairebé tots viuen amb les seves mares als barris i districtes de l’arc sud-est de la capital, on les cases són més barates. Alguns abandonen temporalment la seva família i s’instal·len com a okupes.

Tres «atacs amb matxets» per setmana

Membres d’aquests grups es troben i s’ataquen amb matxets «dues o tres vegades per setmana» a Madrid. Les zones més calentes ara mateix, segons fonts policials, són Usera i Villaverde, on els dos grups rivals xoquen i lluiten pel control del territori. Una cosa similar està ocorrent ja en altres districtes de la capital, com Latina i Ciudad Lineal. El districte Centro té més presència dels Bloods, una banda amb nombrosos integrants espanyols d’origen marroquí.

Fins fa un parell d’anys, els Trinitarios dominaven zones de Villaverde, Cuatro Caminos, Via Carpetana i Puente de Vallecas. El seu color és el verd, el seu número és el 7 i criden «Patria». Ara lluiten pel control del territori amb els DDP, que utilitzen el color negre i el seu número és el 3. «Baja patria» és un dels seus crits favorits per amenaçar i agredir un rival quan el localitzen. Els dos grups protagonitzen ja incidents a tots aquests districtes. Fins i tot, l’últim mes, bandes juvenils han saltat puntualment a altres barris més acomodats de Madrid, en zones on mai havien operat.

Reclutes de 12 anys

La captació dels xavals comença quan tenen 12 o 13 anys. En el món físic, tradicional, quan un jove baixa al parc d’aquestes zones de Madrid, aquest parc pot estar ja «assignat» a un cor (grup o cèl·lula) d’una banda. Però ells no elegeixen qualsevol noi. Ha de ser algú disponible les 24 hores del dia per a qualsevol encàrrec que li facin, immediatament. A canvi, la banda ofereix «accés a alcohol, a drogues, pertinença a un grup, també defensa, li diuen: ningú et tocarà si estàs amb nosaltres. Fins i tot accés a sexe amb noies que s’acosten a la banda o volen entrar-hi», indiquen fonts de la lluita contra aquests grups.

La policia ha rebut fins i tot denúncies d’algunes menors que asseguren haver patit abusos sexuals per part d’integrants d’aquests grups, però és una cosa molt complicada de demostrar.

El bolso de la mare

Els integrants d’una banda juvenil d’origen llatí han de pagar entre 3 i 10 euros cada setmana. Diners que mai tenen. L’experiència policial recull que els principiants «comencen robant diners del bolso o la cartera de les seves mares per pagar aquestes quotes. Més tard, quan elles se n’adonen, sorgeixen els primers incidents a casa, les discussions. Després, si progressen a la banda arriben les desaparicions intermitents, els xavals es fiquen d’okupes a cases buides. Després, comencen a cometre robatoris amb violència en parcs i carrers, la venda al carrer de drogues...». En els primers passos d’aquesta escalada cap a la banda es produeixen episodis, cada vegada més freqüents, d’absentisme escolar.

Sortir d’una banda és molt difícil abans de complir els vint-i-tants anys. Els caps de Coro (grup) poden donar la verda, que significa el permís i gairebé l’obligació per a qualsevol membre de la banda de colpejar i destrossar qui vulgui deixar-la. Algunes famílies han hagut de mudar-se de barri a Madrid per intentar allunyar els seus fills d’aquests grups.

Escola de delinqüents

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Les bandes són a més una «escola de delinqüents» per als que s’hi queden i hi progressen. Quan es fan adults, «els més hàbils passen a la delinqüència organitzada; els més matussers, a la delinqüència comuna», expliquen fonts policials.

Però aquest no és un assumpte només de bandes i policies. «Nosaltres arribem al final, a detenir-los. Abans hi ha una tasca per fer amb les famílies, en les escoles, els instituts, sancions administratives, multes», expliquen els que estan en primera línia contra els dels matxets. Això sí, insisteixen, des de fa gairebé dos anys, a canviar el Reglament d’Armes perquè no pugui ser tan fàcil i tan barat comprar i portar un matxet pels carrers de Madrid. Un jove pot comprar-ne un per entre 8 i 25 euros. Amb l’actual legislació, si un policia el veu pel carrer només pot treure-l’hi i deixar que segueixi el seu camí.