Els anònims que acosten la resolució anhelada del crim d’Helena Jubany

Helena Jubany va rebre dies abans de morir dos paquets anònims –dues bosses de plàstic, en realitat– que algú va deixar penjats a la porta del seu domicili. La primera bossa va ser entregada el 17 de setembre del 2001 i contenia una orxata, un croissant de xocolata i un escrit amb el següent missatge: «Helena «sorpresa» passàvem per aquí i hem dit a veure què s’explica l’Helena. Som??? (et trucarem, «a menjar-s’ho tot»).

La segona va arribar el 9 d’octubre del 2001 i contenia un suc en un flascó de vidre i una nota més extensa, redactada aparentment per dos autors diferents, que expressava el desig dels emissaris desconeguts de coincidir de nou amb ella en una altra excursió de l’UES (Unió Excursionista de Sabadell) i informant que, després de deixar-li la bossa, marxaven a buscar un lloc per aprendre anglès a Sabadell. 

A l’ingerir part d’aquell segon suc, l’Helena va caure en un estat de somnolència. I va sospitar que podria contenir algun tipus de substància tòxica. Havia sobrat líquid al flascó i el va portar a un laboratori de Barcelona per analitzar-ho. Va donar positiu en benzodiazepina. Els qui van escriure els anònims, l’havien drogat. 

Els amics de Sabadell

Helena Jubany va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, després d’aconseguir una feina de bibliotecària a Sentmenat (Vallès Occidental), es va mudar Sabadell, una ciutat nova per a ella. Es va inscriure a l’UES per conèixer gent i així es va acostar a un grup d’amics del qual formaven part Xavi Jiménez, Santi Laiglesia i Montse Careta. La Policia Nacional va posar la lupa sobre aquests nous amics de Sabadell al cap de pocs dies de la seva mort. 

L’informe toxicològic de l’autòpsia que es va practicar al cos de l’Helena va trobar restes de benzodiazepina. Així es va descartar que l’Helena s’hagués suïcidat i va cobrar molta força la possibilitat que fossin dues o més persones els qui la van pujar al terrat i des d’allà, quan es trobava inconscient, la van llançar al buit. L’examen forense va concloure, a més, que a l’Helena li havien cremat el cabell i el sostenidor i les bragues –úniques peces de roba que vestia, estava gairebé despullada– just abans d’empènyer-la. 

Com que l’Helena havia conservat els anònims i també el resultat de l’anàlisi que el laboratori va fer al suc enviat per l’anònim, la Policia Nacional va poder vincular aquells escrits amb els assassins: estaven units per la benzodiazepina. Així ho expressava Joan Jubany, el seu germà,recentment a l’episodi que el programa de Crims va dedicar al cas i que va servir per donar un impuls a la causa i impedir que s’esllanguís fins a la seva prescripció. Montse Careta vivia al bloc des del terrat del qual va ser llançada l’Helena i al seu domicili els investigadors van trobar Dormicum, que el seu principi actiu és la benzodiazepina. La Montse va ser detinguda mesos després del crim. Es va suïcidar a la presó de Wad-Ras abans de ser jutjada. La família Careta està segura que la Montse era innocent. La família Jubany creu que els veritables culpables segueixen en llibertat. 

Un correu extraviat al disc dur

Yago García va estudiar Periodisme a la mateixa facultat que l’Helena. El 2016, quinze anys després del seu assassinat, al costat d’una companya, va escollir investigar el seu cas per acabar la carrera. Ara acaba de publicar el llibre ‘Qui va matar l’Helena Jubany’ (Ara Llibres). És un treball minuciós que pretén «explicar l’experiència de les persones que van viure aquesta història, que el lector senti el que van sentir», explica. El periodista s’ha acostat a la família Jubany però també a la família Careta. El llibre reenfoca el cas observant-ho com un episodi de violència sexual de caràcter masclista, sospitant que Jubany va ser drogada, violada i assassinada. García és dur amb el treball que van fer els policies. «Investigant bé, els culpables haurien sigut identificats i detingut de seguida i ara, vint anys després, estarien sortint de la presó després de complir la seva condemna». 

García enumera errors com no buscar restes biològiques al domicili de Montse Careta o no haver inspeccionat el disc dur de l’Helena. Això segon és una cosa que la família de Jubany va encarregar a un pèrit, Bruno Pérez Juncà, que ha trobat el correu electrònic que ha permès reobrir el cas. Es tracta d’un e-mail que Xavi Jiménez va enviar a l’Helena i que parlava «d’estudiar anglès» i d’«una excursió». Dos detalls que consten «en el segon anònim que va rebre l’Helena», remarca García. 

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Xavi Jiménez va estar enamorat de l’Helena però l’Helena no li va correspondre. «Creiem que Jiménez i, sobretot, Santi Laiglesia –el nòvio de la desapareguda Montse- són els responsables de la mort de l’Helena. I no es tracta d’una acusació gratuïta», afirma Joan Jubany. La Policia Nacional, així ho afirma l’instructor del cas a Crims, també manté que l’assassí de Jubany és Laiglesia. I si no es va avançar en aquesta línia quan hagués resultat més fàcil fer-ho, en les setmanes posteriors al crim, va ser perquè el jutge Manuel Horacio es va negar a investigar a Laiglesia, afirma el policia.

Proves d’escriptura

Després de reobrir el cas gràcies al correu de Xavi Jiménez aportat per la família Jubany, la policia científica ha comparat l’escriptura de Jiménez amb la lletra dels dos anònims. Les conclusions de la Policia Nacional són eloqüents: Jiménez va escriure el primer anònim i la segona part –el gruix– del segon anònim. Està citat a declarar el pròxim 1 d’abril com a investigat. La família Jubany desitja que sigui el fil que condueixi fins al final. El mateix del qual va començar a tirar la mateixa Helena al portar al laboratori el suc i descobrir que contenia droga, la prova que connecta els missatges anònims amb els seus assassins.