El VAR de la Guàrdia Urbana de Barcelona: càmeres per als incidents més greus

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) entregarà aquest dimecres 43 càmeres unipersonals a 43 agents. A partir de mitjans de juny, abans dels sempre turbulents mesos d’estiu, entregarà 107 dispositius més de gravació de vídeo. La intenció és que, en un futur no llunyà, totes les actuacions complexes dels agents municipals quedin gravades. «La mesura respon a una petició dels agents i també al compromís de transparència de l’Ajuntament de Barcelona», ha defensat el responsable de seguretat del consistori, Albert Batlle.

En un context en què la tecnologia permet als ciutadans gravar vídeos amb el mòbil de qualsevol actuació policial polèmica i després difondre’ls a través de les xarxes socials –també fragmentats o descontextualitzats–, la Guàrdia Urbana ha decidit dotar els seus agents de dispositius de vídeo per tenir imatges pròpies de les seves intervencions més difícils.

Igual que el VAR en el futbol, que permet que els àrbitres revisin les seves accions amb imatges de les quals ja disposaven els espectadors, la policia municipal dotarà de 150 càmeres els seus agents per garantir els drets dels funcionaris i dels ciutadans, remarca Batlle. Perquè el seu contingut servirà com a prova en un judici contra els ciutadans i per contrarestar suposades denúncies falses contra els policies, però també per documentar un cas de mala praxi.

També, com passa amb el VAR, es podrà revisar com comença la jugada. El sistema de registre d’aquests dispositius sempre està gravant, des del moment en què l’agent se la posa, però només guarda les imatges a partir del moment en què es prem el botó. D’aquesta manera, quan es pressiona el ‘play’, la càmera pot guardar els últims 30 segons. És a dir, la seqüència inclou mig minut anterior al moment en què s’ha considerat necessari començar a gravar la realitat gràcies a un sistema de ‘buffering’ pel qual l’ajuntament s’ha decantat després d’una prova pilot iniciada el 2019.

L’episodi en què un agent de la Urbana va obrir foc contra un sensesostre al passeig Sant Joan –l’home va quedar ferit de gravetat– el novembre de 2020 va ser una «situació paradigmàtica» en la qual resulta necessari disposar d’imatges, ha explicat el cap de la policia municipal, l’intendent Pedro Velázquez.

Casos excepcionals

Les càmeres, dispositius que tenen la mida d’un paquet de tabac i que es col·loquen a la pitrera de l’uniforme, s’activaran nonmés en casos excepcionals, han remarcat tant Batlle com Velázquez. «El seu ús no serà generalitzat», ha explicat el regidor. «I, sempre que es pugui avisar, l’agent ha de comunicar al ciutadà que activarà el dispositiu», remarca l’intendent. Serà en situacions que comporten risc per als policies o per als civils, com un cas de violència masclista, una baralla al carrer, aldarulls o ‘botellons’. Però si en aquestes situacions l’agent no utilitza el dispositiu, ho haurà de justificar perquè està obligat a gravar-ho, ha remarcat Velázquez.

Les primeres 43 càmeres les utilitzaran agents destinats al districte de Ciutat Vella –el més conflictiu de la ciutat–, agents de la unitat de Trànsit i agents UREP –abans coneguts com a antiavalots–. A partir de juny, les rebran els agents de la resta de districtes.

L’intendent Velázquez i la gerent de Seguretat, Maite Casado, han remarcat que l’ús d’aquestes videocàmeres complirà la normativa vigent. El policia només pot encendre o apagar la càmera però no té accés a les imatges, que, a més, estan encriptades. L’objectiu és garantir que els arxius no són manipulats ni alterats. Perquè poden acabar formant part d’una instrucció judicial o d’una investigació de mala praxi per part d’assumptes interns de la Urbana. En compliment de la legalitat vigent, les imatges que no siguin d’interès seran esborrades als tres mesos.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Els agents podran gravar a la via pública i a l’interior de domicilis sempre que l’amo de la casa ho permeti o en cas que estiguin presenciant un delicte ‘in fraganti’, com passa amb qualsevol actuació.

Aquest projecte ha costat a les arques de Barcelona 386.000 euros. La càmera triada és de l’empresa VAMA.