Quan l’‘estafador de dones’ va ser l’‘agent Audi’

La investigació periodística que es recull en ‘El estafador’ (Editorial Península) reconstrueix una vida plena de mentides que li van permetre quedar-se amb uns tres milions d’euros que no eren seus i revela totes les professions que va inventar per entabanar: agent de l’Ertzaintza, pilot d’avions, provador de Fórmula 1, sergent de Salvament Marítim o membre del cos tècnic del Barça de Messi. I la publicació d’aquest llibre ha fet també aflorar nous testimonis que donen més llum sobre el seu últim any a Vitòria, abans que es convertís en l‘estafador de dones’. El 1999 Francisco encara es feia dir Fran i es va colar en un grup de radioaficionats. EL PERIÓDICO ha contactat amb tres d’ells, que el coneixen com l’‘agent Audi’.

L’agent Audi

Francisco conduïa, la primavera de 1999, un Audi A4 que havia usurpat a la treballadora d’un banc de Sant Sebastià. El cotxe tenia una emissora de ràdio. Era normal a finals dels noranta, una època anterior al ‘boom’ de la telefonia mòbil, quan van proliferar els grups de radioaficionats. Francisco va activar l’emissora del cotxe de la seva exnòvia i, després d’escoltar-la una estona, es va presentar. «Va preguntar si podia venir a una de les nostres trobades i li vam dir que sí», recorden, 23 anys després.

Va dir que era agent de l’Ertzaintza, que formava part de les unitats especials que s’allotgen en la misteriosa base de Berozi. Per això no anava vestit d’uniforme. També va explicar que s’acabava d’instal·lar a Vitòria i que no coneixia ningú. «La seva simpatia i generositat –sempre pagava les consumicions– ens va deixar impressionats». Era una mica més gran que la majoria dels homes del grup. Tenia 25 anys i la passaven els 20 per poc. Com que no tenia àlies i per emissora tots en tenien un, el van batejar com a ‘Audi’ perquè conduïa un A4.

‘Audi’ es va convertir en una mena de líder per al grup. Es va guanyar la confiança de cada membre per separat, com va fer anys després al casino Urko d’Eibar, un lloc on va acabar arrasant. «Sempre es mostrava disposat a ajudar-nos», expliquen. El bar Boxing, que quedava just davant del domicili del carrer Beato Tomás de Zumárraga que Francisco compartia amb la seva nòvia –a qui aviat va deixar a l’estacada després d’arruïnar-la–, va passar a ser el punt de trobada habitual a proposta de l’estafador.

La casualitat

El que Francisco no havia previst és que aquell bar Boxing també el freqüentava un comandament de l’Ertzaintza. Davant d’ell no podia presentar-se com a agent del cos autonòmic basc. «Així que es va haver d’esforçar molt perquè ningú del nostre grup interactués amb el cap policial», expliquen. Però ell, en canvi, sí que va voler acostar-se a l’home. Tant que es va guanyar la seva amistat. Fins i tot va aconseguir que l’‘ertzaina’ el convidés a casa seva. Les úniques fotografies que consten de Francisco vestit amb l’uniforme de la policia basca són les que es va fer amb la roba oficial d’aquest cap, que va pensar que no hi havia res de dolent en això. Però aquestes fotos les va utilitzar per reforçar la farsa.

Francisco es va convertir, en els anys següents a aquesta última etapa a Vitòria, en un depredador de dones que atreia primer a través dels xats primer i després per aplicacions de cites. No és estrany que aquella primera etapa de radioafeccionat fos un aprenentatge que més endavant utilitzaria per seduir a internet. «Francisco es va instal·lar una antena potent al sostre de casa seva per continuar parlant amb l’emissora des de casa. Però no la va pagar i els propietaris del negoci que l’hi havien entregat van acudir a casa seva, la van desmuntar i se la van emportar», recorden els seus vells «amics».

Les estafes

A un dels radioaficionats, Francisco li va intentar vendre casa seva –en realitat no era d’ell, sinó de la seva nòvia–, però no va picar. A un altre li va proposar muntar un negoci a mitges de telefonia mòbil. Aquest sí que va picar. El tracte era que cadascú posés 1.100.000 pessetes. El radioaficionat va complir amb la seva part i li va donar els diners a Francisco, que se’ls va gastar.

En una sentència de l’Audiència de Vitòria d’aquella època, es considera provat que aquell any Francisco va estafar la seva nòvia, el radioaficionat a qui va birlar el milió i de pessetes i dues víctimes més a qui va treure un altre milió i 600.000 pessetes enredant-les, respectivament, amb una suposada inversió als Estats Units i la compra fictícia d’un ordinador d’última generació.

La fugida

L’estiu de 1999, un dels radioaficionats es va ensumar que Francisco no era tan bo com semblava. I es va posar a investigar. Va aconseguir el seu DNI perquè constava en una factura de la botiga d’on s’havia emportat l’antena sense pagar. Amb aquesta informació, va anar a veure el comandament de l’Ertzaintza que freqüentava el bar Boxing per comentar-li les seves sospites. El policia es va estranyar, però va introduir el DNI de Francisco a les bases policials i van aparèixer els delictes per estafa anteriors a 1999. «El pitjor de tot és que aquest cap estava preparant una operació antidroga contra un bar basant-se en informació que li facilitava Francisco, en qui confiava cegament», assegura aquest radioaficionat.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

L’estafador va ser detingut poc després. Però en pocs dies va sortir en llibertat i va emprendre una ruta que el va portar per Barcelona, Castelldefels, Ourense, Madrid, Sevilla, Eibar i Saragossa. Actualment compleix condemna a la presó de Nanclares de la Oca i acumula penes de reclusió fins a 2030, però podria començar a rebre permisos temporals ben aviat. Ha sigut denunciat per 50 víctimes. N’ha estafat moltíssimes més. Algunes dones continuen patint-ne greus seqüeles psicològiques. Tot i que té dret a rehabilitar-se, totes creuen que tornarà a estafar.

Els radioaficionats de Vitòria no van tornar a saber res d’ell.