Comís rècord a Barcelona: intervingudes tres tones de catinona sintètica

La mercaderia estava sent enviada en diferents partides des del port de la capital catalana al nord d’Europa. En països com Holanda no és il·legal vendre-la a través de portals digitals, aprofitant un buit legal de la legislació europea. Hi ha un únic arrestat, de moment, per aquests fets. Segons EFE, es tracta d’Albert Ginjaume, excònsol general honorari de Finlàndia que va ser destituït per les seves activitats a favor de l’independentisme.

Inici de la investigació

A principis del 2022, les autoritats franceses van descobrir a l’interior d’una furgoneta que es dirigia al nord del continent diverses capses de cartró que contenien una substància desconeguda que havia sortit d’una nau del port de Barcelona. Van sospitar que podria tractar-se de droga i van avisar la Guàrdia Civil, que es va dirigir a la nau indicada i, després d’obrir les persianes, va trobar un espai gegant en el qual s’emmagatzemaven només uns quants barrils. «Dins dels barrils hi havia un producte blanc, que es trobava en forma de vidres o en pols», explica a aquest diari una font de la policia judicial de l’institut armat a Barcelona. Els agents en van treure mostres i les van analitzar.

Els resultats del laboratori van concloure que es tractava de 3MMC, 3CMC i APHIP. Mireia Ventura, directora dels serveis d’anàlisi d’Energy Control, aclareix que les dues primeres són drogues empatògenes i de similars a l’èxtasi i que la tercera és un estimulant semblant a la cocaïna. Segons la Guàrdia Civil, el valor de cada gram de les tres substàncies intervingudes oscil·la entre els 30 i 40 euros cada gram. «Modifiquen les molècules per aconseguir substàncies semblants a drogues que estan prohibides. Per exemple, el 4MMC està catalogada com una droga per la legislació europea però el 3MMC encara no. La inventiva dels delinqüents va per davant de la capacitat que té la Unió Europea per canviar les lleis», expliquen fonts policials.

Els efectes que provoquen aquests compostos modificats emulen els que produeixen l’èxtasi, la cocaïna o la metamfetamina. Però no estan perseguits, encara. Malgrat que els danys que poden provocar són tan o més greus que les substàncies catalogades. Per això es tracta d’un problema de salut pública alarmant. El sistema d’alerta primerenca de la Unió Europea, una xarxa de l’Observatori Europeu amb els països membres, remarca que fins ara no s’havia detectat tal quantitat de catinones sintètiques a cap país del continent.

En l’operació AGRA22 –batejada així perquè aquestes tres substàncies intervingudes procedeixen de l’Índia– aflora sense contemplacions la complexitat de la lluita contra el narcotràfic a escala global: producció sintètica en països en els quals no està prohibida la seva elaboració, selecció de molècules perquè la substància no està adequadament catalogada als països de consum, exportació a través de societats empresarials i venda en portals digitals aprofitant buits legals. La Guàrdia Civil ha pogut intervenir la droga i arrestar un sospitós per un delicte de salut pública perquè aquestes substàncies només podien ser per a consum humà.

Un cònsol detingut

Malgrat l’envergadura que té per a la lluita contra el tràfic de drogues aquesta operació, la Guàrdia Civil només ha detingut una persona: Albert Ginjaume. La resta de sospitosos es troben a l’estranger i es troben en recerca i captura. Ginjuame i la resta d’implicats, suposadament, havien creat societats empresarials per importar la droga sintetitzada a l’Índia. La xarxa comptava amb la col·laboració d’un investigat, especialitzat en burocràcia de la duana, per falsejar la documentació i simular que en lloc de droga sintètica els barrils emmagatzemaven productes químics per a ús industrial.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Ginjaume va ser cònsol general honorari de Finlàndia a Barcelona fins al febrer del 2018, quan va ser destituït a petició del Ministeri d’Afers Estrangers d’Espanya per les seves activitats a favor de l’independentisme després de 19 anys en el càrrec.

La destitució obeïa a la vinculació de Ginjaume amb «activitats inadequades per a un cònsol honorari, que estan relacionades amb la situació política que viu Catalunya en l’actualitat», segons va informar llavors l’ambaixada finlandesa a Espanya. Segons van apuntar en el seu moment fonts diplomàtiques, Ginjaume era president d’una associació de cònsols honoraris de la qual se servia per difondre informació independentista sobre la crisi a Catalunya.