Successos

Cau una ‘multinacional de les estafes’ després d’un frau de 4 milions a Espanya

L’organització, que tenia una estructura pròpia d’una empresa, oferia falsos lloguers de vacances

Detingudes dues persones a Madrid, inclòs el líder de la banda, i dues més a Romania

Cau una ‘multinacional de les estafes’ després d’un frau de 4 milions a Espanya
2
Es llegeix en minuts

La Policia Nacional, amb la col·laboració de l’’Europol, ha desmantellat una ‘multinacional de les estafes’ que va cometre fraus a particulars i a administracions públiques per un valor superior a quatre milions d’euros, 300.000 dels quals han sigut bloquejats, ha informat la Direcció General de la Policia. En el marc d’aquesta operació han sigut detingudes dues persones a Espanya, entre les quals, el líder de l’organització, arrestat a Madrid, i dues més a Romania.

L’organització internacional, especialitzada en estafes massives mitjançant tecnologies de la informació, enganyava ciutadans amb falsos lloguers de vacances, i administracions davant les quals els seus membres es feien passar per proveïdors per fer-se amb imports dirigits a altres corporacions.

Aquesta ‘multinacional de les estafes’ utilitzava centenars de ‘mules’, a qui encarregaven donar d’alta comptes bancaris en què rebien els diners defraudats de les víctimes. En la majoria dels casos, les quantitats estafades eren transferides des de comptes oberts a Espanya fins a d’altres operatius en països com Alemanya, Romania, Hongria, Polònia i Moldàvia.

La investigació es va iniciar a principis del 2020, quan es van començar a rebre denúncies procedents de particulars de diferents punts de la geografia espanyola, totes amb característiques similars.

Estructura complexa

Com si es tractés d’una gran companyia, l’organització estava dividida en diferents departaments. Un era el d’informàtica, encarregat de posar en pràctica el mètode ‘phishing’, consistent a suplantar pàgines web, principalment de lloguers de vacances.

Una altra secció era l’encarregada de falsificar els documents necessaris per a l’obertura de comptes bancaris (DNI, NIE, contractes de treball...) i per donar credibilitat a les estafes (certificats bancaris, contractes de lloguer...). Així mateix, disposaven d’un departament de logística per a la compra de bitllets per als desplaçaments i reserves d’hotel de les ‘mules’, a qui també posaven en contacte amb les persones que les rebien i guiaven en territori espanyol. Finalment, hi havia un grup de persones dedicades al blanqueig dels diners obtinguts mitjançant les estafes.

Ajuntaments i hospitals

La realització de les estafes a administracions públiques requeria una qualificació tècnica considerable. En un primer moment, els arrestats buscaven les possibles víctimes –des d’ajuntaments i hospitals fins a tota mena de consorcis– i en feien un estudi per conèixer els contractes que mantenien amb proveïdors.

Una vegada descoberta la manera de relacionar-se i després d’haver aconseguit material com factures i comandes, es feien passar per empreses amb què tenien pendent algun cobrament. Posteriorment, els defraudadors els comunicaven que havien canviat el número de compte, per això l’import per serveis prestats havia de ser ingressat en aquest nou destí.

Sense contacte

Les estafes comeses a particulars se centraven en internet i destacaven les relacionades amb lloguers de vacances. Els autors localitzaven anuncis en plataformes de lloguer i en copiaven les fotos per publicar-los amb altres referències.

Notícies relacionades

Una vegada els arrendataris estaven convençuts de les condicions del lloguer, els estafadors els manifestaven que estaven a l’estranger i els proporcionaven un número de compte en què les víctimes realitzaven un ingrés corresponent a una mensualitat més la fiança.

Després del dipòsit, els presumptes propietaris tallaven tota mena de contacte. Fins ara i d’acord amb l’anàlisi efectuada dels comptes, l’organització hauria aconseguit estafar més de quatre milions d’euros a Espanya.