Alejandro Palomas: «Les víctimes de Linares omplirien una nau industrial»

¿Què significaria que es jutgés el professor que el va violar, tot i que ara tingui més de 90 anys? Aquesta és una veritat [la dels abusos sexuals en escoles religioses com els que va patir Palomas] que durant molt temps ha estat enterrada. I quan finalment surt a la llum és molt difícil de provar. Qualsevol cosa que demostri que jo no estic boig, cosa que he pensat moltes vegades, és un alleujament. Perquè una cosa és que la justícia prescrigui i una altra de molt diferent és que parlem de coses que no siguin reals. Ho són.

¿Li generava frustració veure que el seu violador gaudia d’impunitat gràcies a la prescripció? No personalitzo el que em va passar amb el germà Linares. Perquè són tantes les víctimes d’abusos sexuals, i la majoria no han aparegut encara, que personalitzar no ajuda la resta. Jo no li tinc cap rancor a Linares. No sé qui hi ha allà dins, què el va portar a fer el que va fer. La meva preocupació real és l’encobriment de la institució. Existeixen aquests germans pederastes perquè hi ha una mampara que els tapa. Això és el que cal destruir. Una vegada quedin exposats, no actuaran així. 

¿La institució de La Salle ha de reparar les víctimes? Sí. Si en una institució hi ha hagut delictes, estiguin o no prescrits, han de ser reparats. 

¿Va denunciar Linares sent conscient que el seu cas estava prescrit? Sí. Però tenia un mínim d’esperança que al veure’s la gravetat de l’abús que Linares va cometre amb mi, que em va violar, la justícia trobaria una manera d’esquivar la prescripció. 

¿Què va sentir al saber que no havia trobat cap manera? Frustració.

-¿I ara? ¿Al veure que la Fiscalia de Mataró ha continuat buscant fins a trobar víctimes amb delictes no prescrits? He confirmat que sempre hi ha algun fil que es pot estirar. Que és només una qüestió de voluntat. I que possiblement ha faltat aquesta voluntat per part de la justícia en altres ocasions.

¿Què diria a la noia que pot fer possible que la justícia actuï contra Linares? «L’únic que puc dir-li és gràcies. Però en nom de tots. No només el de les víctimes. Tota la societat hauria de donar les gràcies a la gent que denuncia. Sobretot quan hi ha tan poc a guanyar. Que sigui tan jove encara converteix la seva decisió en una acció encara més valenta. La gent em diu valent a mi, però a la meva edat tinc poc a perdre. Ella és la valenta, i la generosa».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

¿Què sentiran les víctimes de Linares si finalment poden presenciar un judici amb ell assegut al banc dels acusats? Les víctimes de Linares podrien omplir una nau industrial, no cabrien totes a la sala del judici. En el meu cas, veure aquesta imatge, seria difícil. La meva vida no ha sigut la que hauria d’haver sigut després dels 8 anys. 

¿Per què? aquesta edat Linares em va demostrar que confiar en algú que presumptament t’estima és l’equivalent a l’infern. I ningú em va dir després que no tornaria a passar. Visc amb aquesta limitació emocional que ha marcat la meva relació amb la condició humana.