El violador per submissió química no és un desconegut amb l’escopolamina

Són dues dades que radiografien amb més precisió un problema, el de les violacions per submissió química, que s’ha convertit en un terreny infestat de notícies falses. Començant per l’escopolamina, que ha colonitzat l’imaginari col·lectiu, en part gràcies a la col·laboració de ficcions com la sèrie ‘Mentiras’, recentment estrenada per Netflix, que explica com un cirurgià viola les seves víctimes drogant-les amb aquest fàrmac. 

«Està desenfocant el greu problema de les violacions», explica Lluïsa Garcia, presidenta de la Comissió de Violència Intraparental i de Gènere del Clínic. «Vam analitzar mostres obtingudes de 1.000 dones que havien sigut agredides sexualment a la recerca d’escopolamina i no vam trobar cap positiu», explica. Tots els resultats van ser negatius i no per què aquesta droga sigui molt complicada de detectar en anàlisi, com manté una altra notícia falsa. «És fàcil de detectar i nosaltres tampoc n’hem trobat mai», coincideix Mireia Ventura, directora d’anàlisi d’Energy Control. 

Un problema complex

Simplificar el problema de les violacions que s’originen en discoteques o bars musicals a la figura del depredador que posa una droga a la beguda de la víctima sense que se n’adoni resulta inadequat, tant per a Garcia com per a Ventura, perquè els casos que responen a aquest patró són més aviat pocs. «No és fals que això passi», matisa Garcia, però haurien de preocupar més la majoria de les violacions, que les cometen oportunistes, homes que aprofiten que estan en estat d’embriaguesa per abusar-ne.

No hi ha dades exactes sobre quin percentatge signifiquen sobre el total els casos confirmats de dones que van ser drogades contra la seva voluntat per ser violades. En part perquè tampoc resulta fàcil de demostrar clínicament ja que les restes d’algunes de les drogues que sí que s’han utilitzat a Espanya amb aquesta finalitat, com el GHB –èxtasi líquid– o les benzodiazepines desapareixen de l’organisme al cap de poques hores. El protocol que s’activa al Clínic quan arriba una dona que ha sigut violada inclou la recollida de mostres de sang i orina. En algunes ocasions apareixen aquest tipus de substàncies que les víctimes asseguren no haver ingerit. Però no és el més freqüent. La majoria de les vegades les violacions sota submissió química tenen relació amb l’alcohol i els agressors actuen quan l’estat d’embriaguesa d’elles les fa més vulnerables, insisteixen Garcia i Ventura. 

«Per això no hem d’obsessionar-nos amb l’escopolamina i en canvi sí que ens hem de preguntar per què les violacions que cometen menors de 25 anys creixen any rere any i per què, el 100% de les vegades, els agressors són homes», remarca Garcia. «Tristament hi ha llocs en què no és segur que una dona s’emborratxi, hem d’apel·lar a la responsabilitat col·lectiva, a educar els joves en la creença que els amics que surten de festa han de protegir-se entre ells i que si una noia beu més del compte ha de ser vigilada pel grup», assenyala Ventura. 

Sense gairebé sentències

Ester García, advocada especialitzada en violència sexual, aclareix, alineada amb les expertes anteriors, que amb prou feines hi ha sentències que hagin pogut certificar una submissió química a través d’una droga administrada a traïció. «Els pocs casos en què s’ha pogut provar ha sigut gràcies als testimonis que han corroborat, per exemple, que la víctima no havia begut tant com perquè de sobte perdés el coneixement». 

Notícies relacionades

Les víctimes forcen nous protocols per aturar la submissió química

Gairebé 300 dones denuncien abusos sexuals sota sedació a Catalunya

Per a la lletrada, el més preocupant és que quan elles s’atreveixen a denunciar amb prou feines es dicten mesures cautelars contra els agressors, que, a més, gairebé sempre són pròxims de la víctima. Aquest context fa que la majoria de les dones que es desperten i descobreixen que han sigut violades per algú conegut mentre eren inconscients, no volen anar a la policia. «El procés judicial és molt llarg, les possibilitats de demostrar els fets són escasses –hi ha llacunes de la memòria i hi ha poques evidències científiques– i, a més, les pressions de l’entorn al tractar-se d’un agressor conegut, sobre qui no recaurà ni una ordre d’allunyament, són molt dures». 

¿Hi és l’Àngela?

La Fecasarm, que agrupa bars i discoteques, porta anys mirant de combatre tots els delictes que es cometen en ambients d’oci nocturn. Joaquim Boadas, el seu secretari general, explica que són conscients que les violacions que es gesten als seus locals són agressions que han de mirar d’evitar tot i que s’acabin consumant lluny. Per aquest motiu, remarca, els cambrers o responsables de seguretat estan formats per detectar dones en risc de patir una agressió sexual. «Oferim tapes per als vasos i donem consells de no perdre de vista la beguda o no beure d’un vas d’algú altre», recorda. Els treballadors de la nit també han incorporat el protocol que assenyala que si una jove s’acosta a la barra i pregunta: «¿Hi és l’Àngela?», l’han de socórrer, perquè això significa que està sent assetjada per algun client de la discoteca.