Delicte en auge
Els lladres de cases tornen a robar a Catalunya però sense l’activitat del 2019
Abans de la pandèmia la ràtio d’assalts rondava els 80 diaris i ara està en 60.
Els delinqüents volen pisos buits que localitzen amb l’ús de marcadors a les portes de l’entrada
Les hores de teletreball es van reduint i la mobilitat per Europa s’assembla a la que existia abans que un pangolí xinès posés capgirés el món a finals del 2019. Les dues coses signifiquen que les cases tornen a estar més hores buides i que les bateries de lladres procedents de l’estranger –de Xile o d’Albània, preferentment– han tornat a assetjar-les. Els delictes per robatoris amb força en domicili pugen a Catalunya i a Barcelona, però no arriben a les xifres de denúncies d’anys anteriors a la pandèmia, quan es van arribar a produir unes 80 violacions de domicili diàriament.
Enfiladissos
L’amenaça dels lladres ‘enfiladissos’, aquells que escalen façanes per colar-se per finestres obertes, inquieta en una ciutat com Barcelona. Però les dades dels Mossos d’Esquadra aclareixen que no es tracta del robatori més rellevant, ni de bon tros. A més, és un tipus d’assalt a domicilis, el dels caçabadades més àgils, que ha passat des de sempre, recorda el cap de l’àrea central de delictes contra el patrimoni, el subinspector Jonathan Herrrera. Però no és un problema a Barcelona.
Sí que ho és potser en domicilis d’urbanitzacions de comarques del Maresme, Osona o del Vallès Oriental o Occidental. Perquè en aquestes cases els amos acostumen a invertir en mesures de seguretat per reforçar els panys de la porta o en subjeccions de les finestres corredisses de la planta baixa. Però, en canvi, en les de la segona planta no prenen aquestes mesures. I fins i tot en ocasions han marxat deixant una finestra oberta. En aquestes cases aïllades, lluny de les mirades de tercers, sí que té sentit enfilar-se. Però a plena llum del dia, quan actuen, a Barcelona, no en té en absolut.
Pisos buits
La principal característica que comparteixen gairebé tots els pisos que han sigut assaltats per lladres a Catalunya és que estaven buits, remarca Herrera. Si els lladres entressin quan hi ha gent a l’interior, el delicte de robatori amb força en domicili es convertiria en un delicte de robatori amb violència i intimidació. No els interessa per la seva pròpia integritat, raona el subinspector, perquè la fugida es complica i corren el risc de ser detinguts o identificats i, sobretot, perquè els càrrecs que afronten són més durs. Un jutge els ficarà preventivament a la presó i, de l’altra manera, si no hi ha violència contra les persones, és possible que es deslliurin de mesures de reclusió cautelars.
A Barcelona, durant els primers cinc mesos del 2022, hi ha hagut 11 robatoris violents en domicilis. Alguns, a més, podrien estar relacionats amb venjances. Suposa un percentatge ínfim del total de robatoris en domicilis. Els lladres no volen problemes, volen cases buides.
Per assegurar-se que no hi ha ningú al pis, estudien el terreny prèviament. Toquen el timbre directament o hi col·loquen marcadors: fils de pega a les portes, paperets al pany o falques de plàstic diminutes a l’escletxa d’obertura. Es tracta de coses que indiquen que la porta s’ha obert sense que els amos se n’hagin adonat: es trenca el fil de pega, s’introdueix el tros de paper o cau el plàstic diminut.
Repunt després de la pandèmia
A Catalunya es registraven anualment uns 28.000 robatoris amb força en domicilis abans de la pandèmia. Uns 76 cada dia. Però amb l’esclat de la pandèmia, la xifra del 2020 i el 2021 es va desplomar fins a situar-se sobre els 17.000, un 37% menys, amb una ràtio de 46 al dia. Com que els lladres busquen pisos buits, amb el confinament i els costums de teletreball o educació ‘online’, es van reduir les seves oportunitats.
Les restriccions de mobilitat, a més, van complicar molt la vida a les bateries, grups de lladres estrangers itinerants. Es van multiplicar els controls policials i de seguida els descobrien perquè ni viatjaven amb el certificat obligatori ni tampoc sabien explicar on anaven ni per què. Des dels primers mesos de la pandèmia la majoria de lladres detinguts van començar a ser residents a Espanya. I la xifra d’arrestos de membres de bateries estrangeres va decréixer, fins a baixar un 52%.
Aquest 2022 la cosa ha canviat i l’activitat delinqüencial dels lladres dels itinerants, també dels autòctons, es recupera. Si segueix com fins ara la tendència, una cosa de difícil predicció, ja que durant els mesos d’estiu –quan els pisos buits a Barcelona, per exemple, en són molts– cal veure què passarà, el balanç anual es tancaria sobre els 22.000, uns 60 robatoris diaris.
Delinqüents professionals
Notícies relacionadesEls grups integrats per delinqüents estrangers també han tornat a poc a poc. Són professionals, fins a l’extrem que en algunes de les operacions que han fet els Mossos als seus domicilis per capturar-los han trobat desenes de panys que havien comprat per practicar la manera de forçar-los. I mai deixen empremtes dactilars perquè utilitzen guants.
A la capital catalana es registraven anualment unes 2.500 denúncies per robatoris amb força en domicilis abans de la pandèmia. Però el 2020 i el 2021 aquesta dada es va desplomar fins als 1.600. El 2022, segons les prediccions, se situaran cap als 2000. Més que durant la pandèmia però encara bastant menys que abans de la propagació del virus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.