L’abandonament dels herois del 17-A

Cinc anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, la situació dels quatre policies és d’abandonament per part de la Generalitat –administració pública contra la qual han presentat una demanda–, de falta de reconeixement intern per part de la cúpula dels Mossos –que no els ha concedit la màxima condecoració– i de gairebé oblit per part de la mateixa societat, que va respirar alleujada al saber que cap dels atacants suposava ja una amenaça.

L’heroi de Cambrils

A la matinada del 18 d’agost, vuit hores després que Younes Abouyaqooub atropellés mortalment 14 persones a la Rambla i apunyalés a prop de la Diagonal Pau Pérez i es quedés amb el seu cotxe per fugir de Barcelona, cinc terroristes integrants de la mateixa cèl·lula radicalitzada a Ripoll –armats amb destrals, ganivets i cinturons suposadament explosius– van atacar Cambrils. Van atropellar i van matar una ciutadana i, a continuació, es van dirigir contra dos agents dels Mossos de guàrdia en un punt de prevenció antiterrorista disposat davant el Club Nàutic després de l’atac a l’artèria barcelonina.

Els terroristes van envestir un dels dos agents i després van bolcar. L’altre policia, que no va resultar ferit, va aconseguir abatre quatre dels cinc terroristes que van sortir del vehicle. Obrint foc amb un subfusell per al que no havia rebut gaire formació, a causa de la seva condició d’agent de seguretat ciutadana, va impedir que els gihadistes cometessin la matança que havien planejat per als ciutadans que a aquelles hores omplien el passeig marítim de Cambrils.

A causa d’aquests fets, aquest policia, conegut com l’heroi de Cambrils, ha hagut de deixar de ser agent dels Mossos. Malgrat que inicialment no va agafar la baixa, el febrer del 2018 es va haver de retirar. L’advocat José Antonio Bitos, responsable dels serveis jurídics del sindicat USPAC, denuncia que la falta de seguiment i suport per part del Govern ha sigut constant. Tant en el cas d’aquest policia, que continua sota tractament psicològic facilitat pel sindicat, com en el dels altres tres agents que van haver d’enfrontar-se als terroristes de Ripoll.

Per obtenir la incapacitat total, que reconeix que no pot tornar a treballar de policia, va ser necessari guanyar una batalla judicial contra l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la mútua Asepeyo. Per gaudir de la consideració de víctima del terrorisme per part del Ministeri de l’Interior va haver d’afrontar un mur burocràtic que va enfilar sense el suport de la Conselleria d’Interior, que simplement li va remetre l’enllaç de la web del ministeri. La cúpula dels Mossos d’Esquadra va concedir a l’heroi de Cambrils una medalla de plata per la seva actuació, la mateixa condecoració que van rebre els altres tres policies, la mateixa que es va entregar a part dels uniformats que van intervenir en aquells atemptats, com a comandaments que es van incorporar quan tot havia finalitzat.

A proposta de l’advocat José Antonio Bitos, els Mossos van acabar rectificant i el febrer de 2022 van atorgar a aquest policia la medalla d’or amb el distintiu vermell. No obstant, remarca el lletrat, abans de rectificar van objectar que havia de constar per escrit que era el mateix policia a títol personal qui la reclamava, un tràmit que advocat i agent es van negar a efectuar al jutjar-ho d’humiliant, ja que les medalles no les demanen els guardonats i que finalment no va ser necessari perquè es dispensés al policia que va abatre els quatre terroristes la màxima condecoració del cos. Però només a ell.

 L’altre heroi de Cambrils

Només un dels cinc terroristes que pretenien portar a terme una massacre a Cambrils va aconseguir arribar fins al passeig i clavar un ganivet a un ciutadà –que va sobreviure a les ferides–. Però poc després va ser neutralitzat per un altre agent dels Mossos, també de seguretat ciutadana. Aquest segon policia que va matar el cinquè terrorista de Cambrils va detallar en una entrevista a EL PERIÓDICO, l’única que ha concedit fins ara, les seqüeles psicològiques que ha patit a causa d’aquests fets. Després d’un període de baixa es va poder reincorporar a la feina i actualment continua en actiu com a agent dels Mossos. Va ser condecorat amb la medalla de plata i ha sigut reconegut com a víctima de terrorisme pel Ministeri d’Interior.

Quan Miquel Sàmper va ser nomenat conseller d’Interior va demanar reunir-se amb els policies que van resultar ferits en el 17-A i amb els que van acabar amb els terroristes. Es va muntar per a l’ocasió una trobada a la qual no va ser convidat aquest segon policia de Cambrils. Quan Joan Ignasi Elena va prendre possessió del seu càrrec rellevant Sàmper va organitzar una reunió semblant. Elena sí que va citar aquest segon policia de Cambrils. Però ni aquest ni l’heroi de Cambrils, molest per l’exclusió del seu company en la reunió anterior amb Sàmper, van acceptar la invitació d’Elena.

La patrulla de Subirats

Els dos agents que van acabar abatent Younes Abouyaqooub van atendre l’avís que els va conduir fins al terrorista creient que estaven seguint una pista falsa. Una altra més de les centenars que es van rebre durant aquells dies. El 21 d’agost de 2017, Abouyaqooub, autor de la massacre de la Rambla, ja feia quatre dies que estava desaparegut i els Mossos havien activat el dispositiu de recerca més ambiciós per trobar-lo. Una de les funcions d’aquell dispositiu consistia a comprovar les trucades de ciutadans que asseguraven haver-se creuat amb Abouyaqooub. Però cap informació havia resultat correcta. Fins aleshores.

Els dos policies van sortir del cotxe per inspeccionar una zona de vinyes i, amb una ampolleta d’aigua a les mans, van divisar a la llunyania un jove magribí, armat amb una armilla aparentment explosiva. Van deixar anar l’ampolleta i van desenfundar la pistola reglamentària. Abouyaqooub, que primer es va amagar entre uns matolls, va reaparèixer i va començar a córrer cap a ells, que van buidar els carregadors.

Els dos policies han estat també de baixa a causa de seqüeles psicològiques menys severes que les del primer mosso de Cambrils i, com el segon, han pogut reincorporar-se al servei. També ells han rebut la distinció de la medalla de plata i la consideració de víctimes del terrorisme pel Ministeri d’Interior. En el seu cas, no obstant, per rebre tal categoria va caldre recórrer als tribunals, ja que els Mossos no van remetre al Ministeri la informació que l’Estat va sol·licitar per comprovar que efectivament tots dos eren els que afirmaven ser, lamenta l’advocat Bitos.

La demanda

Cap dels quatre policies han sigut indemnitzats per la Generalitat pels danys psicològics soferts ni pels dies de baixa que han acumulat. La llei espanyola remarca, segons Bitos, que les respectives administracions públiques han d’indemnitzar els policies que resultin ferits en acte de servei quan els causants de les lesions es declarin insolvents o hagin mort, com passa en aquest cas.

La Conselleria d’Interior no va respondre a la sol·licitud d’indemnització dels policies, presentada a finals del 2021 pel lletrat del sindicat USPAC, i aquests han respost presentant una demanda que estudia un jutjat de Barcelona.

Notícies relacionades

Més de 7 milions en indemnitzacions a víctimes dels atemptats del 17-A

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes