Catalunya suma 58 denúncies per punxades en discoteques sense abusos sexuals ni robatoris

 Durant aquell últim cap de setmana els Mossos van tenir constància de tres nous casos. Tots tres a Barcelona i en discoteques del passeig marítim. Dos homes que eren a la discoteca Opium van alertar els treballadors del local que havien sigut punxats i el personal va avisar el 112. Una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) els va derivar a l’Hospital del Mar, ubicat just al costat d’Opium, després d’atendre’ls. A la mateixa hora, poc abans de les quatre de la matinada, una dona va avisar els treballadors d’una altra discoteca pròxima, Carpe Diem, per explicar exactament el mateix: havia sigut punxada amb una agulla. També es va activar una unitat del SEM i, com els dos homes, ella va acabar a l’Hospital del Mar. Cap dels tres casos estan inclosos en el recompte de 58 denúncies perquè encara no havien denunciat quan se’n va fer el balanç.

Fonts dels Mossos d’Esquadra remarquen que existeixi o no denúncia, el cos investiga tots els casos dels quals té coneixement. En realitat, cada avís es comprova i s’eleva a la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), una manera de treballar que la policia catalana va anunciar que adoptava en la presentació del pla per combatre l’auge de la violència sexual.

Fonts de l’Hospital Clínic, el centre de referència per a dones que han sigut víctimes de violència sexual a Catalunya, aclareixen que, com la resta de centres mèdics, estan atenent totes les persones que hi acudeixen referint haver sigut punxades però, a falta de més temps per estudiar el fenomen i que acabin les vacances per incorporar personal necessari per valorar-ho, tampoc vinculen aquestes atencions amb casos d’abusos o agressions sexuals.

Sense rastre de submissió química

En cap dels casos que han investigat els Mossos les víctimes que afirmen que han sigut punxades mentre estaven de festa han acabat patint abusos sexuals. Tampoc els han robat. Ni consta que aquestes punxades amb agulles hagin servit als agressors per injectar substàncies estupefaents o que les víctimes hagin sigut contagiades d’alguna malaltia. Tampoc a la resta d’Espanya, on la Policia Nacional i la Ertzaintza mantenen una alerta com la dels Mossos s’ha arribat a conclusions diferents.

 Els Mossos han enviat agents de paisà a l’interior de les discoteques per esbrinar què passava amb les punxades. Però no han descobert cap agressor. Malgrat que segons els amos d’aquests establiments, en punts on les denúncies han sigut més freqüents, com Barcelona i Lloret de Mar, hi ha hagut nits que han comptat amb la presència de fins a quatre i cinc policies camuflats entre els clients. El balanç és de zero detinguts.

 

Dinàmica europea

Mireia Ventura, directora d’anàlisi d’Energy Control, creu que el que ha passat a Catalunya i a Espanya aquest estiu és exactament el mateix que ha succeït a la resta d’Europa, a països com el Regne Unit, on es va detectar per primera vegada aquest fenomen la tardor del 2021. Per a Ventura, l’única droga que podria administrar-se a través d’una agulla i amb aquesta finalitat seria la benzodiazepina –com el Valium–, però l’única substància que s’ha detectat en una víctima d’una punxada a Espanya, que, a més, «va acabar sent un fals positiu», va ser èxtasi líquid, raona.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Ventura crida l’atenció sobre com de complex és injectar una substància a través d’una xeringa perquè requereix un temps d’administració, fa mal, fa falta trobar el múscul. «La víctima se n’adonaria», evidencia. La científica apunta a l’efecte nocebo –quan la persona no ha pres res però creu que sí i se suggestiona fins a notar algun dels efectes– per explicar per què algunes de les víctimes afirmen que han sentit símptomes compatibles amb una sedació. «Tornem a desviar el focus del greu problema que suposen els casos de submissió química», insisteix Ventura, i recorda que la majoria dels casos la droga que facilita l’agressió dels violadors és l’alcohol. «Tristament hi ha llocs on no és segur que una dona s’emborratxi, hem d’apel·lar a la responsabilitat col·lectiva, a educar els joves en la creença que els amics que surten de festa s’han de protegir entre ells i que si una noia beu més del compte ha de ser vigilada pel grup», remarcava la mateixa Ventura a aquest diari en una entrevista anterior. 

Des de Fecalon (Federació Catalana d’Oci Nocturn), Fernando Martínez, i des de Fecasarm (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals), Joaquim Boadas, lamenten que aquest problema hagi qüestionat novament la seguretat de les discoteques i es mostra convençut que desapareixerà quan se’n deixi de parlar.