La mort desitjada del vigilant que va disparar contra quatre persones

A l’inici del text de la llei de l’eutanàsia, aprovada el març del 2021, es llegeix que l’eutanàsia «es pot definir com l’acte deliberat de donar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la mateixa persona i per tal d’evitar un sofriment». La situació clínica actual de l’Eugen, que fa vuit mesos va pretendre matar els seus companys de feina i només va poder ser frenat per la policia a trets que el van deixar a punt de la mort, coincideix amb la llei, segons el criteri mèdic, que és el que ha de prevaler quan es tracta de dirimir sobre la mort digna d’un ciutadà. Pateix tetraplegia irreversible –pot moure un braç i el coll–, té la cama dreta amputada, necessita una sonda per a la bufeta, pateix úlceres per la immobilització i dolors constants per als quals no pot ser sedat. Requereix cures mèdiques permanents i, des que va ser ferit, es troba sota vigilància policial perquè el jutge que instrueix el seu cas per quatre homicidis en grau de temptativa va dictar contra Eugen la presó preventiva fins a un judici que ja no se celebrarà.

Des del punt de vista mèdic, hi ha poc debat. Des del punt de vista de la justícia, tanmateix, les seves víctimes creuen que no és tan senzill. Amb la seva mort també s’esvaeix la possibilitat que les quatre persones que Eugen Marin Sabau va disparar –tres d’elles a boca de canó i amb la intenció de matar-les– puguin ser reparades. L’advocat José Antonio Vitos, que defensa l’agent dels Mossos que va rebre un tret al braç de l’Eugen, ha interposat diversos recursos contra la decisió mèdica. Ha acudit als tribunals més alts d’Espanya i d’Europa, però tots han desestimat suspendre l’eutanàsia.

Obsessionat amb la feina

Eugen Marin Sabau va néixer a Romania i feia uns 20 anys que residia a Espanya, a Alcover (Alt Camp). Té 45 anys, era vigilant de Securitas i estava obsessionat amb la seva feina. Així el van definir el Josep Maria, el propietari del pis de l’avinguda Maria de Alcover en el qual residia, i el Gumersindo, el responsable de la galeria de tir de Sant Salvador, a Tarragona, la seva segona llar. 

«Podies intentar parlar amb ell d’una altra cosa però ell reconduïa la conversa per tornar a parlar de la feina», recordava el Josep María, que havia compartit llargues xerrades amb l’Eugen sobre els seus problemes a Securitas. Segons deia, el vigilant privat estava convençut que el menyspreaven per la seva condició de migrant romanès. «Deia que no el tractaven bé», afegia el Gumersindo. «Tenia la impressió que no li pagaven el quilometratge, que li donaven els serveis més durs, que d’altres cobraven més. I la seva obsessió era que tot es devia al fet que era romanès, perquè, segons ell, a la seva empresa eren racistes»

Cinc ferits

Enverinat per aquesta percepció que ningú va aconseguir que variés, el 14 de desembre del 2021, l’Eugen es va armar fins a les dents, es va disfressar d’àvia i es va dirigir a l’oficina de Securitas de Tarragona en la qual treballaven els seus caps. Quan va aconseguir que obrissin la porta gràcies a la disfressa, va obrir foc contra ells. Els tres excompanys van resultar ferits de molta gravetat. Dos d’ells van estar en estat crític. Abans d’acudir a l’oficina, els havia enviat un correu electrònic amb aquest missatge: «Bones festes, cabrons. Lladres i racistes».

Notícies relacionades

El ‘pistoler de Tarragona’ obre un inèdit debat sobre els límits de l’eutanàsia

Respondre dels actes o morir abans

Després del tiroteig, l’Eugen va fugir. A l’adonar-se que s’acostava una patrulla dels Mossos d’Esquadra, va aturar el cotxe, va baixar i va disparar contra els agents. A un d’ells li va perforar el braç. La fugida va acabar en una casa abandona als afores de Riudoms (Baix Camp). Allà es va parapetar i va rebutjar qualsevol mediació. Finalment va ser abatut per agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI), la unitat d’elit de la policia catalana, que també van ser els primers a auxiliar-lo fins que una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va poder traslladar-lo a un hospital, on van aconseguir salvar la vida, la mateixa de què ara vol desprendre’s. 

«El treball ho era tot per a ell i en aquesta empresa li van fer la vida impossible», assegura Gerard Amigó, advocat de l’Eugen, que afegeix que res justifica el que va fer el seu client. Divendres passat va parlar amb ell durant dues hores però el lletrat no ha volgut revelar si va mostrar llavors penediment o va demanar perdó a les seves víctimes, una cosa que no consta que hagi fet encara.