Mor Arnaldo Farré, el pederasta «més bèstia» dels Maristes de Sants

Farré era un pederasta confés molt a desgrat seu. Un dels seus alumnes, després que negués els fets a aquest diari, el va anar a buscar i, utilitzant una càmera oculta, va gravar Farré admetent que el va violar durant sis anys, en la dècada dels 80.

Intocable per a la justícia a causa de la prescripció de les denúncies que pesaven contra ell, Farré mai va ser investigat pels Mossos d’Esquadra ni tampoc jutjat. I va refer la seva vida a l’altra banda de l’Ebre. A la urbanització del Panoràmica club de golf, un grapat de cases envoltades de cultius que es van projectar creient que el fracassat aeroport de Castelló de Carlos Fabra les ompliria de rics, l’antic professor va trobar un lloc ideal per amagar la seva condició de depredador de nens desemmascarat. Farré va canviar de nom i es va guanyar la confiança de la família que vivia a la casa del costat. Després de la seva defunció, aquesta família ha descobert qui era en realitat i ha contactat amb EL PERIÓDICO perquè les víctimes sàpiguen que el seu maltractador ha mort i per donar a conèixer com van ser els últims sis anys de vida de l’‘Arnau’.

Ganes d’agradar al nou veïnat

Quan la família va estrenar la segona residència al golf de Sant Jordi, la tardor del 2016, va descobrir que la casa del costat tenia finalment inquilí. A través de la tanca que feia de separador de dos jardins paral·lels, les xerrades entre la família i el veí van arribar de seguida. Aquest home que rondava la setantena, que va dir que es deia Arnau, li va caure bé a tothom. Als pares, als fills i a les nòvies dels fills.

L’Arnau duia ulleres i en el seu vestuari abundaven les camises, sovint de quadros, sempre descordades. Vivia sol, i no sortia mai de casa. Si el convidaven a sopar, rebutjava amablement. Si l’animaven a afegir-se a una celebració familiar, posava qualsevol excusa. Malgrat aquestes negatives, la relació entre l’Arnau i la família va ser cada vegada més estreta. «Era una bellíssima persona. Tenia una còpia de les claus de casa i, si necessitàvem que recollís un paquet o que obrís a l’electricista, ho feia encantat. O si se n’assabentava que et feia falta qualsevol cosa, te la portava abans que l’hi demanessis». Quan el pare de la família va patir una greu malaltia que el va obligar a estar ingressat uns quants dies, l’Arnau va acompanyar la mare amb cotxe cada dia: de casa a l’hospital i de l’hospital a casa. 

Les ganes d’agradar de l’Arnau el van convertir en un veí estimat també per altres famílies del mateix carrer. Comprava magdalenes per al gos d’una senyora que sempre s’aturava davant casa seva quan el treia a passejar. Va rescatar un gatet i el va portar al veterinari de la població. Els dies de molta calor, era habitual que l’Arnau, des de la seva tanca, oferís refrescos. Cada Halloween decorava la casa amb carbasses i per Nadal l’omplia de llums. En un carrer on abundaven els veïns de cap de setmana, ell era el referent més estable per a la comunitat.

Sense passat

L’Arnau no parlava de la seva família. Si algú preguntava pel seu passat, responia amb monosíl·labs. O mentia. Mai va dir res sobre la seva feina de professor a l’escola dels Maristes de Sants, on va passar gairebé tota la seva vida laboral. En canvi explicava que havia sigut forestal i havia alternat feines de músic i informàtic.

El divendres 12 d’agost, mentre l’Arnau estava amb un matrimoni d’avis que de tant en tant s’acostaven a visitar-lo –a cap veí li consta que rebés visites de ningú més–, la família del costat va sentir un soroll a casa de l’Arnau, com si una cosa pesada acabés de caure a terra. Però com que l’Arnau estava acompanyat pel matrimoni d’avis, no van trucar al timbre per comprovar si es trobava bé. Però passats uns quants minuts els avis van demanar auxili a crits. Els membres de la família van córrer cap al domicili de l’Arnau i, a l’entrar, van veure el seu cos estès al terra, mort. Van trucar a emergències i van començar una reanimació que els policies van prosseguir sense èxit. Quan van arribar els sanitaris, van certificar una defunció en què la Guàrdia Civil no va trobar indicis de criminalitat.

Va ser llavors quan un dels agents es va acostar als veïns i amb el DNI del mort a la mà va llegir en veu alta el seu nom: «Arnaldo Farré». «Es diu Arnau, no Arnaldo», van corregir els veïns. «Aquí posa Arnaldo», va insistir el policia. 

Arnaldo Farré

Notícies relacionades

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Vídeo | Detenen in fraganti l'autor de nou robatoris en un bloc de pisos turístics de Barcelona

Al ficar el nom d’Arnaldo Farré a Google, la família va trobar les informacions d’EL PERIÓDICO, en què es pot veure el vídeo que un antic alumne li va gravar amb una càmera oculta. La part superior del rostre de Farré està pixelat en aquesta gravació, i apareix citat per les seves inicials ‘A.F.’, però els seus veïns el van reconèixer sense dubtar: Farré era l’Arnau. «Seguim en estat de xoc», admeten a aquest diari, gairebé dues setmanes després. La tristesa de perdre un amic com l’Arnau va deixar pas violentament a la indignació d’haver sigut enganyats per Farré.

En la investigació d’EL PERIÓDICO que va revelar la pederàstia amagada en diverses escoles concertades de l’Institut dels Germans Maristes, els testimonis de les víctimes de Farré van ser els més durs del centenar que va recollir aquest diari. Farré es va guanyar la seva confiança i la de les seves famílies, els va tancar en aules buides i els va violar, alguns durant anys. Segons les seves víctimes, era el pederasta «més bèstia» de l’escola de Sants. Tan difícils de creure resultaven aquestes acusacions que, fins que aquest diari va publicar la confessió arrencada amb la càmera oculta, directius de l’escola de Sants-les Corts, i fins i tot membres del Govern català, van insinuar que els exalumnes exageraven. Tutor de cinquè d’EGB, Farré va ser un professor carismàtic, el que organitzava les colònies de l’escola i el que muntava una obra de teatre a final de curs. El mestre que volies de tutor. El veí que volies tenir al costat de casa.