Cas Marta Calvo: L’advocada de Palma busca tombar les condemnes per assassinat negant el tràfic de drogues

Vulneració de la presumpció d’innocència. És l’únic argument esgrimit per l’advocada de l’assassí en sèrie Jorge Ignacio Palma Jacome per recórrer davant el TSJ la sentència que el condemna a 159 anys i 11 mesos de presó pels assassinats consumats d’Arliene Ramos, Lady Marcela Vargas i Marta Calvo i els intentats contra sis dones més.

La lletrada María Herrera, especialista en casos de narcotràfic, busca precisament tombar aquest delicte, el de tràfic de drogues que el jurat va considerar provat que va cometre amb les 10 víctimes a l’obligar-les a consumir cocaïna i introduir-se-la a traïció als genitals, per a, com a efecte dòmino, destruir la seva culpabilitat en els assassinats i en els abusos sexuals.

Herrera argumenta que no es va analitzar la cocaïna en cap dels casos –sí es va fer en el d’Arliene i va resultar ser tan pura que només podia disposar-ne algú amb accés a droga nouvinguda de Sud-amèrica, més d’un 80%– i que el jurat s’ha deixat portar només pel testimoni de les sis supervivents.

Aquest mateix argumentari és el que la porta a negar els 10 delictes d’abús sexual i els 10 d’assassinat. De fet, es queixa al llarg dels 16 folis que consta el recurs que al seu client se l’ha condemnat únicament pel testimoni de les víctimes vives, obviant que aquest testimoni constitueix prova de càrrec en si mateixa si reuneix, com és el cas, els requisits necessaris i deixant de banda la bateria de proves a majors que el jurat va poder conèixer de primera mà en el judici.

També es queixa –en realitat, el recurs és un recopilatori del que va exposar i va protestar en el judici– que Palma Jacome no pogués veure les seves víctimes mentre declaraven, qüestió més que acceptada en l’ordenament jurídic, sobretot des que va ser aprovada l’Estatut de la Víctima, el 2015, i que suposa un dret perquè no hagin de tornar a enfrontar-se a la mirada del seu agressor.

Negar-ho tot en tots els casos

Amb Arliene al·lega que no es va provar que el seu client portés la cocaïna a sobre i critica la jutge per posar en dubte l’autòpsia –va quedar desacreditada al judici– i el treball de la forense, i amb Lady Marcela, que hi havia l’ADN d’un altre client de la dona, a més del de Palma, i que les hores no quadren, en una tesi que ja va mirar d’introduir, sense èxit, en el judici, confonent les hores de la nit i del matí perquè en la transcripció de la conversa de WhatsApp entre l’assassí i la seva víctima no apareixia el terme PM per designar que eren les de la tarda.

Notícies relacionades

Cau una banda de narcos que transportava la droga a Europa oculta en dobles fons de camions i semiremolcs

La víctima de ‘La manada’ demana dos anys i un dia de presó per a les detectives que la van espiar després de la violació

El punt fort és, una vegada més, amb Marta Calvo. Així, utilitza el fet que «el cos no ha aparegut», una cosa que deriva del fet que el seu client s’ha ocupat de no dir què va fer amb ell, per desacreditar l’assassinat i la introducció de cocaïna als seus genitals. Fins i tot retreu al jurat haver-se basat «només» en el patró de conducta criminal de Palma, que és precisament el que l’acredita com a assassí en sèrie.

Fins i tot arriba a titllar d’«increïble» que la magistrada, l’actitud de la qual amb Herrera i el seu client va ser de protecció constant durant el judici per salvaguardar precisament la seva presumpció d’innocència, l’hagi condemnat per l’«ASSASSINAT» –és l’únic en el que utilitza majúscules– de Marta Calvo.