Sonia Iglesias: quan el sospitós d’un crim mor només queda la «justícia divina»

L’última vegada que la policia buscava el cadàver de Sonia Iglesias, Julio Araújo, el seu marit i el sospitós d’haver-la matat, va ser allà, sota la pluja, immutable i callat. Els agents van registrar el panteó familiar del cementiri de San Mauro, a Pontevedra, on creien que podia haver ocultat el cos anys enrere. Van ser unes quantes hores, però Araújo, com durant tots els anys des que la seva dona va desaparèixer, no va perdre els nervis.

Tanmateix, dies després d’aquell registre fallit, Julio Araújo va ingressar a l’hospital. Havia agafat una pneumònia que es va complicar pel càncer de pulmó que ja tenia i que el portaria a la tomba el setembre del 2020.

El cos

«Tot i que la justícia ‘divina’ es va encarregar del Julio, nosaltres no vam ser capaços de donar justícia a la Sonia ni a la seva família; hauríem d’haver donat a la seva família el cos de la Sonia», es lamenta un dels investigadors que van passar pel cas. De fet, ho van intentar fins a l’últim minut de vida del sospitós del crim.

Els policies i el sospitós sabien que ell moriria, no quedava temps, ja no li importaven la presó ni el futur. Li van oferir que digués només on era el cos de la seva dona, que ho fes per donar pau a la família, al seu fill. Podia fer-ho mitjançant un anònim, que una tercera persona ho expliqués, no quedaria rastre de la seva confessió. Araújo no va contestar. Fins a la mort.

Araújo va morir sense dir res sobre el parador de la seva dona, que havia decidit fer-lo fora de casa i trencar la relació amb ell, segons van descobrir els policies encarregats de la desaparició de la dona, el 18 d’agost del 2010 a Pontevedra.

La Sonia, de 38 anys, mare d’un nen i que treballava com a dependenta en una botiga de Massimo Dutti a la ciutat gallega, no va arribar al seu lloc de treball aquella tarda. El seu marit, Julio Araújo, que no treballava i tenia problemes amb la beguda, va ser l’última persona que la va veure.

Junts fins al final

Segons la seva versió, que va mantenir fins a la seva mort, tots dos van sortir de casa seva, al carrer Campo de la Torre, cap a les deu del matí. El Julio va conduir el cotxe de la Sonia, un Daewoo Kalos, fins a una sabateria al carrer Arzobispo Malvar. Després, la Sonia va baixar del cotxe i va deixar a la botiga un parell de sabates per reparar. Va tornar i va pujar al vehicle, però tot just un parell de minuts després, com que hi havia un petit embús, va baixar i se’n va anar caminant cap al centre de Pontevedra. Però la Sonia no va arribar a la seva feina (no hi faltava mai) i ningú va tornar a veure-la des d’aquell dia, només el seu assassí.

Una hora després que la Sonia desaparegués, a les 11.40 del matí, Julio Araújo va arribar a casa seva i va trucar des del telèfon fix a un cosí seu, el José Antonio. Va tenir una hora per cometre el crim i fer desaparèixer el cos. Quan els policies el feien veure això, durant 10 anys d’interrogatoris, converses informals i punxades de telèfon, Araújo sempre responia: «Aquella hora en què no em tenen localitzat és el seu problema, no el meu». Fins a la seva mort.

El faria fora de casa

La policia va descobrir que Julio Araújo tenia també un motiu. La seva dona, farta d’ell, que no buscava feina i passava el dia entre bars i màquines escurabutxaques, li havia anunciat que després de la comunió del seu fill, que es va celebrar el 15 d’agost, ell hauria de deixar la casa familiar. L’home no tenia on anar, ni ofici, ni benefici.

La Sonia, a més, havia conegut un home, un ciutadà que passava llargues temporades a Veneçuela, i amb qui s’havia il·lusionat per començar una nova vida. Aquest home també va ser investigat i els agents van batejar la recerca de la Sonia, el cadàver i l’assassí amb el cognom d’un cantant d’aquell país molt famós a Espanya aquell estiu del 2010. La recerca es va anomenar, encara no ha acabat, operació Baute.

La cartera, en un poblat de droga

La primera pista sobre el destí de la Sonia la va donar un jove toxicòman, el Francisco, que havia anat al poblat d’O Vao a agafar cocaïna. A la cuneta de la carretera que porta a aquest hipermercat de la droga, l’home hi va trobar una cartera amb 5 euros i la documentació de Sonia Iglesias Eirín.

Durant un moment, a més, la ciència semblava que ajudava els investigadors i va situar el telèfon mòbil d’Araújo a la zona del Monte Castrove, un lloc allunyat, ideal per desfer-se d’un cos, però després es va comprovar que aquesta dada no era cent per cent definitiva; un 10% de les trucades de mòbil fetes des d’altres zones de Pontevedra xiulaven en aquesta zona.

Un Daewoo gris

Les càmeres de seguretat de diversos establiments del centre de Pontevedra tampoc van servir per resoldre el crim. Dues càmeres van gravar un cotxe idèntic al de la Sonia, que conduïa Araújo el matí que ella va desaparèixer. Anava en direcció oposada a casa seva i cap al carrer Santo Mauro, on havien viscut junts els primers anys de relació, una casa abandonada llavors i que Araújo es negaria a vendre malgrat la seva delicada situació econòmica.

Les imatges mostraven un Daewoo Kalos gris plata amb quatre portes i retrovisors negres, però no permetien veure la matrícula, de manera que aquesta prova tampoc va ser definitiva.

La trampa del preservatiu

Araújo va negar sempre que la seva dona el volgués fer fora de casa ni separar-se’n. Fins i tot va elaborar una història barroca. Va dir que no només no es separarien, sinó que estaven bé, tant, que havien tingut relacions sexuals el dia de la desaparició de la seva dona. I va dir que havia deixat el preservatiu utilitzat a les escombraries, que no havia tingut temps de llençar. Els investigadors van recuperar el condó, però allà només hi havia l’ADN de l’home, gens de la Sonia ni de cap altra dona. La policia està convençuda que va ser un intent més per despistar-los.

«La Sonia està morta»

Un agent de la comissaria de Pontevedra va rebre el 2016 una xivatada que va reobrir l’esperança per a la família de la Sonia, que ha lluitat incansable tots aquests anys. La nòvia d’un germà del Julio, el sospitós, havia estat en un restaurant de Sanxenxo. Perjudicada per l’alcohol, la van escoltar que deia: «Sonia Iglesias està morta, la va matar la seva parella, Julio Araújo. Ell i el seu germà la van portar a un cementiri i la van enterrar en un nínxol propietat de la família». El germà d’Araújo va confessar a la policia que havia anar al poblat de barraques d’O Vao a comprar droga el dia que Sonia va desaparèixer. I el dia que un altre jonqui va trobar la cartera en una cuneta pròxima.

La família Araújo tenia 28 nínxols al cementiri San Mauro, 17 oficialment buits. Els investigadors van col·locar càmeres al costat de les tombes i a la zona i van acabar registrant els nínxols i la casa abandonada, que era molt a prop d’allà. Sota la pluja, sense èxit i davant la mirada de Julio Araújo que aquella tarda va contraure la pneumònia que va accelerar la seva mort.

El fill

El gener d’aquest any, un jutjat de Pontevedra va declarar oficialment morta Sonia Iglesias Eirín, després que l’únic sospitós de fer-la desaparèixer morís sense parlar. És la manera que el seu fill, que ja és major d’edat, pugui rebre el que la seva mare voldria que fos seu. Tots aquests anys, el nano va créixer, des de la desaparició de la Sonia, amb qui va ser-ne el presumpte assassí, el seu pare.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Els policies que van investigar la desaparició de Sonia Iglesias viuen, alguns ja jubilats, amb aquesta espina clavada. La justícia terrenal, ells, va fallar, van fallar. Només la justícia divina va fer la seva feina. La mare de la Sonia, la seva sogra, va arribar a encarar-se amb Araújo i a preguntar-li si havia encarregat a algú, «un portuguès», que matés la Sonia perquè pensava que ell no era capaç de fer-ho amb les seves pròpies mans. Sense resposta.

Algun investigador no oblidarà la mirada de Julio Araújo davant les seves preguntes, les seves amenaces i les seves ofertes durant centenars de trobades perquè expliqués on era la mare del seu fill. Un altre recorda el que va contestar una nit quan un amic li va dir preocupat per preguntar-li si se’n sabia res del parador de la Sonia, la seva dona desapareguda: «Sense novetat al front, tinent».