Arrestats tres pescadors de Tarragona vinculats a la màfia marroquina de l’haixix

Les organitzacions criminals de trànsit d’haixix, de la mateixa manera que han fet altres màfies al caliu del ‘boom’ de la marihuana que continua expandint-se per Catalunya, comencen a activar la seva fase «parasitària» sobre la societat, adverteixen. És a dir, consten els primers casos de traficants que han seduït ciutadans normals i corrents perquè treballin per a ells. Els Mossos acaben de comprovar-ho amb un grup de pescadors del port de les Cases d’Alcanar (Tarragona), o en el punt oposat de la costa catalana, a Empuriabrava (Girona), amb una xarxa d’empresaris nàutics que havien començat a treballar per a narcos construint les narcollanxes que encarregaven.

Un avís inquietant

Els Mossos van arrestar el 3 d’octubre passat tres pescadors de Tarragona per traficar amb 1.380 quilograms d’haixix. Eren treballadors adscrits a la confraria del port de les Cases d’Alcanar que, fins ara, no tenien vincles amb el narcotràfic. Disposaven d’una embarcació pesquera, de la qual havien desmuntat la maquinés per recollir les xarxes de pesca, i últimament tornaven sense peix al final de la jornada. «La maquinària per recollir la xarxa de pesca pesa molt i restava capacitat de càrrega per als farcells», detallen fonts policials. En cas de ser consultats sobre com era possible que prescindissin d’un instrument imprescindible per a la pesca, responien que anaven a fer «marisc». Però el que feien en realitat, segons sospiten els investigadors, és reunir-se en aigües internacionals amb narcollanxes que transporten haixix del nord de l’Àfrica. Recollien els farcells, els amagaven al celler i els desembarcaven al port, fingint que es tractava de peix.

Els Mossos van descobrir com actuaven gràcies a l’avís d’un ciutadà, que va permetre sorprendre’ls quan descarregaven els 1.300 quilograms d’haixix que, al mercat negre, podrien arribar a costar gairebé dos milions.

«El problema», raonen les fonts de l’AIC que insten a actuar abans que les màfies convencin més ciutadans, «és que hi ha més gent que es beneficia del procés». Perquè l’haixix que desembarquen no es ven de seguida, «s’oculta en ‘guarderies’», aclareixen. Les ‘guarderies’ són naus industrials o domicilis o llocs en els quals la droga pot deixar-se «refredar» per després, a poc a poc, anar traient les quantitats venudes. Els que lloguen aquestes ‘guarderies’ tenen «cert coneixement» de per a què serveixen, deixen anar els Mossos.

L’ull sobre els pescadors

Els Mossos temen que hi hagi més pescadors que hagin sucumbit als diners fàcils de les organitzacions criminals, que els ofereixen una «alternativa» en «temps de crisi», que els permet obtenir «beneficis» a què no poden aspirar amb la seva activitat legal. En el registre que es va practicar als domicilis dels tres investigats en aquesta operació es van trobar 42.000 euros en efectiu.

Notícies relacionades

El Suprem aplica el delicte de contraban a l’ús de les narcollanxes

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Les màfies tempten els pescadors perquè són treballadors que disposen d’embarcacions que permeten entrar al port sense aixecar sospites i perquè tenen coneixements de navegació i coneixen la geografia del lloc. «Veiem que les narcollanxes cada vegada tenen menys potència i menys longitud», apunta la policia catalana, un canvi que podria significar, segons el seu parer, que els traficants procedents del Marroc ja no volen arribar pel seu compte fins a la costa i busquen intermediaris per entregar la mercaderia mar endins. Com els pescadors.

Les mateixes fonts policials volen remarcar que la col·laboració del port de les Cases d’Alcanar en la investigació que ha permès acreditar com actuaven els tres pescadors acusats de narcotràfic ha sigut màxima.