El crim sense justícia d’Ana Martos, assassinada i enterrada en un bidó

«En els últims sis mesos de vida, l’Ana, una infermera de 32 anys de Sant Feliu de Llobregat, va vendre la casa, el cotxe, va sol·licitar un préstec bancari i va demanar diners prestats al seu exmarit, del qual s’havia separat feia poc», explica José Jacinto, comissari superior de la Policia Nacional, investigador d’aquest homicidi, repassant les notes que ha recuperat per atendre EL PERIÓDICO.

La desaparició

A principis del 2004, l’Ana va desaparèixer. La seva família va trigar diversos dies a denunciar els fets. La dona havia mostrat interès a marxar per buscar un futur millor. Una pista falsa que va portar els agents de Sant Feliu de Llobregat a creure que es tractava d’una partida voluntària. El desplegament dels Mossos d’Esquadra, que va implicar que la Policia Nacional es replegués amb casos com el de l’Ana pendents de resoldre, tampoc va ajudar que ningú es prengués seriosament la tasca de buscar-la en els següents nou anys. Fins al 2013.

Inter SOS, l’associació de familiars de persones desaparegudes sense causa aparent en la qual havia buscat consol la família de l’Ana, va rebre una trucada anònima d’una persona argentina que va assegurar que la infermera no havia desaparegut voluntàriament. Algú l’havia estafat, arruïnat i assassinat, va dir.

La Policia Nacional va buscar en el passat de l’Ana, després d’aquesta trucada, i va comprovar que entre el 2004 i el 2013 no havia renovat el seu DNI ni constava tampoc que hagués sigut identificada en cap control fronterer. Observant els últims moviments bancaris, que s’aturaven tots el 2004, a més, s’havia quedat sense diners aquell any. I van esbrinar que el company de pis de l’última casa en la qual constava que havia viscut seguia molest perquè l’Ana s’havia mudat d’allà emportant-se mobles que no eren seus.

«Vam seguir el rastre de l’empresa de mudances que va fer aquell trasllat i vam trobar el domicili de Norma Beatriz en el qual havia acabat l’Ana», explica el comissari. Una pista que els va permetre descobrir l’‘amistat’ darrera que havia mantingut amb la tarotista. La Norma, el 2013, ja havia tornat feia anys a la seva Argentina natal. Però estirar aquest fil va permetre endinsar-se en l’entorn de la pitonissa, i això va conduir fins a l’avi José María, un home que la Norma, com havia fet amb l’Ana, també havia plomat i que seguia a Catalunya. Era un constructor jubilat.

El telèfon a Inter-SOS va sonar per segona vegada poc després que la Policia Nacional posés la lupa sobre el José María. La mateixa veu, amb accent argentí, va ser més explícita en aquesta ocasió: L’Ana havia sigut assassinada i enterrada en una finca de Lloret de Mar. El José María, al ser constructor, tenia maquinés per excavar i posseïa una finca en aquesta població, un terreny que, a més, havia dividit per regalar una part a la Norma. El setge policial es va estrènyer sobre el José María.

«Sí que heu trigat»

El José María va confessar. Una de les coses que recorda el comissari, gairebé una dècada després, és que el constructor els va fer saber que havien trigat massa a venir a buscar-lo, que estava segur que acudirien abans a preguntar-li per la Norma. Segons la seva versió dels fets, a principis del 2004, la Norma, que a ell l’havia dessagnat econòmicament fent-li creure que espantaria els seus mals, li va demanar una nit que la recollís a ella i a l’Ana en una estació de tren. El José María va obeir i, a l’hora acordada, la Norma es va presentar amb una Ana adormida, potser sota la influència d’alguna substància estupefaent. El pla era acudir a un hotel però, donat l’estat de l’Ana, es van dirigir a la finca de José María a Lloret de Mar: una casa vella amb terreny ubicada als afores.

El José María va entrar al garatge i va deixar les dues dones al vehicle per anar a recollir alguna cosa. Al tornar, va trobar l’Ana sense vida, estesa sobre un bassal de sang. La Norma, segons el constructor, va marxar i li va prometre que tornaria per desfer-se del cos. El José María, que va deixar passar diversos dies, va acabar prenent la decisió de ficar el cos de l’Ana en un bidó, en el qual va col·locar també els seus estris personals, cobrir-lo de formigó i enterrar-lo, gràcies a una excavadora, en un racó del terreny de la mateixa finca. Aquella era la versió del José María.

El desenterrament

La Policia Nacional va obtenir una ordre judicial que li va donar 24 hores per trobar el bidó. Van portar una retroexcavadora i els mateixos georadars amb què es va buscar els fills de l’assassí José Bretón. Quan faltaven minuts per a la mitjanit, explica el comissari, el braç metàl·lic va trobar el bidó. Nou anys més tard, la veritat sobre l’esdevingut amb l’Ana, va ser desenterrada.

Notícies relacionades

Mor als 90 anys Jesús Linares, el pederasta de La Salle

L’assassí de Premià de Mar es va fer un ‘selfie’ amb el cadàver de la víctima

La Norma va ser arrestada a l’Argentina i extradida el 2015. Va ingressar a la presó preventivament a Espanya però, abans que se celebrés el judici contra ella i contra el José María, la dona va sortir en llibertat provisional i va fugir a l’Argentina. El mes de setembre passat va morir de mort natural.

«Si la justícia hagués sigut àgil, hauria sigut jutjada», lamenta Montserrat Torruella, presidenta d’Inter-SOS, que denuncia l’abandonament patit per la família de l’Ana. «El mínim que s’espera d’una societat és que sigui capaç d’assegurar-se que un delicte així no quedi impune», raona. «Ho han passat molt malament durant molt temps, tant que el dolor fins i tot ha afectat la seva salut».