L’australiana acusada de matar els seus quatre bebès podria ser innocent

Les autoritats australianes van començar aquest dilluns a revisar el cas de Kathleen Folbigg, que va ser condemnada el 2003 per la mort dels seus quatre bebès, després que un grup de científics indiqués la possibilitat que aquestes morts es deguin a una rara mutació genètica.

Durant una vista inicial celebrada avui al departament de Justícia de l’estat australià de Nova Gal·les del Sud, l’advocada Sophie Callan, qui assisteix en la investigació, va precisar que han «sorgit nous descobriments» amb referència a les morts de Caleb, Patrick, Sarah i Laura –els quatre bebès de Folbigg– quan tenien entre 19 dies i 18 mesos entre el 1989 i el 1999.

La lletrada va avançar que les defuncions es podrien deure a causes genètiques tal com va concloure un equip de científics, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, el 2020.

La recerca científica, publicada a la revista especialitzada «Europace», de l’Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dues filles de Folbigg amb la mort sobtada cardíaca.

«Aquesta variant que ha sigut trobada en la senyora Folbigg i en les seves dues filles, Sarah i Laura, és d’especial rellevància en l’actualitat», va precisar Callan.

A més, l’estudi, conformat per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els nens portaven variants rares d’un gen que mata rosegadors per atacs epilèptics.

«Seria incorrecte que la investigació se centrés només en les proves que van a la variant genètica», va admetre Callan davant aquesta investigació que abordarà fins al 26 de novembre les evidències sobre les mutacions i les fallides cardíaques.

Posteriorment, entre el 13 i el 25 de febrer de l’any vinent, s’analitzaran temes psicològics, psiquiàtrics i s’examinarà els diaris de l’acusada, que presumptament tenia una «tendència a estressar-se o perdre la paciència», segons va manifestar Callan.

El cas va ser reobert arran d’una carta enviada el març del 2021 per un centenar de científics –inclosos dos premis Nobel– per sol·licitar l’indult i l’alliberament immediat de l’australiana a la governadora general de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley.

Folbigg, que va arribar a ser considerada «la pitjor assassina en sèrie d’Austràlia», va ser inicialment condemnada a 40 anys de presó per l’assassinat de tres dels seus fills i l’homicidi involuntari del quart, tot i que després va aconseguir en virtut d’una apel·lació que li reduïssin la pena a 30 anys.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil deté a l’Eixample diversos terroristes acusats de col·laborar amb Hezbol·là

Detingut a l’Hospitalet un taxista per robar targetes bancàries d’avis i treure’n 1.800 euros

Folbigg, que ha presentat dues apel·lacions (2005 i 2021) i ha tingut una revisió judicial del seu cas entre el 2018 i el 2019 que va mantenir la sentència, defensa la seva innocència i assegura que els seus fills van morir per causes naturals a la localitat de Hunter Valley, a uns 120 quilòmetres al nord de Sydney.

Tots els bebès estaven malalts amb diferents malalties: el primer, Caleb, amb laringomalàcia; el segon, Patrick, tenia una epilèpsia molt severa, amb ceguesa (va morir d’atac epilèptic), mentre que la Sarah estava prenent antibiòtics per infecció respiratòria i la Laura, que havia tingut febre, va patir una miocarditis.