Judici a Barcelona
24 mesos de presó per a un internauta que va difondre dades sobre la víctima de ‘La manada’
Les acusacions i la fiscalia, després d’un pacte amb la defensa, han rebaixat la petició inicial de pena de presó
La jutge suspèn l’ingrés a presó de l’imputat, a qui s’aplica l’atenuant de drogoaddicció
Després d’un acord entre la fiscalia, les acusacions i les defenses, Éric C. T. G. va admetre aquest dilluns en un judici celebrat a Barcelona que va difondre en un fòrum d’internet dades personals i fotografies de la víctima de ‘La manada’ de Pamplona a fi de «burlar-se d’ella» i crear-li «inquietud moral». El reconeixement de les imputacions va comportar que la fiscalia i les acusacions modifiquessin les seves qualificacions provisionals i rebaixessin la pena de dos anys i mig de presó a 24 mesos (tres pel delicte contra la integritat moral i 21 per revelació de secrets), més el pagament d’una multa de 1.320 euros i una indemnització de 20.000 euros. La jutge va dictar sentència condemnatòria ‘in voce’ i va suspendre, a petició de la defensa i l’aval de les acusacions, l’ingrés a la presó, sempre que no delinqueixi durant els tres pròxims anys i aboni la indemnització.
El debat jurídic de la vista i que quedarà pendent per resoldre en sentència es va centrar en la possibilitat que la responsabilitat subsidiària sigui del fòrum al qual es van publicar els missatges. Dues acusacions afirmen que les dades van estar a la vista diversos dies i que és el gestor de la plataforma d’internet a la qual es van difondre i que aleshores tenia 111.000 seguidors el que ha de controlar-ne el contingut. La defensa d’aquest web ha argumentat que els continguts estan esborrats.
En la rebaixa de la seva petició de pena, la fiscalia va incloure l’agreujant de gènere, però va sol·licitar l’aplicació de dilacions indegudes durant la tramitació de la causa i drogoaddicció. L’acusat resident al barri barceloní d’Horta-Guinardó va publicar les imatges i les dades de la víctima de la violació en grup que va tenir lloc als Sanfermines del 2016 en una pàgina web. A les tres publicacions d’internet, Éric C. T. G. va penjar ressenyes de la noia agredida i fotos que havien sigut ja publicades per terceres persones en altres fòrums de la xarxa, procedents de diferents xarxes socials, de la mateixa víctima o de les seves amistats.
Entre les dades difoses hi figurava una còpia del DNI, el nom i cognoms de la dona, la seva formació acadèmica i la zona on residia, així com diverses fotografies, algunes d’aquesta noia i d’altres d’un dels moments de la violació que va patir a l’interior d’un edifici de la capital navarresa. Segons les acusacions, les imatges difoses sobre la violació dels Sanfermines van ser obtingudes «per una persona desconeguda» de la gravació que els membres de ‘La manada’ van fer amb els seus telèfons mòbils mentre l’agredien sexualment i, per tant, «sense coneixement ni autorització» de la víctima.
«Jo no vaig ser el primer»
Notícies relacionadesÉric C. T. G., que va ser identificat per la Policia Nacional, va al·legar en la seva declaració davant el jutge d’instrucció que es va limitar a fer captures de pantalla de dades i imatges de la víctima que circulaven per internet i que les va utilitzar el maig del 2017 per replicar, en un xat més petit, a un internauta. L’imputat, exmilitar, mecànic de professió i que llavors vivia amb els seus pares, va explicar al seu dia a aquest diari: «A les imatges es pot veure, fins i tot, la pàgina d’internet de la qual vaig fer la captura. Jo no vaig ser el primer. Només vaig copiar i vaig enganxar». L’acusat va admetre, això, sí, que no disposa de wifi a casa seva, per la qual cosa va utilitzar el d’una veïna. Un informe policial en poder del jugat detalla que les imatges penjades per aquesta persona provenen de «fonts obertes».
La difusió de dades i imatges de la violació dels Sanfermines va derivar d’una fallada de seguretat en la divulgació de la sentència de ‘La manada’ als mitjans de comunicació l’abril del 2018, ja que, tot i que tenia les dades de la víctima esborrades, incloïa als marges un codi de seguretat que permetia accedir a l’original complet a la pàgina web del Govern Foral. Tot i que aquest codi va ser posteriorment desactivat, les dades personals de la noia madrilenya van acabar circulant per les xarxes socials. Aquesta informació va arribar a ser publicada en la versió en castellà d’una pàgina web neonazi i supremacista dels Estats Units.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia