Diversos testimonis van veure dos cotxes al costat del de Sandra Bermejo la matinada que va desaparèixer

Hi havia tres cotxes al pàrquing de Cabo Peñas (Astúries) la nit que Sandra Bermejo va desaparèixer. Diversos testimonis, segons consta en un informe de la policia al qual ha accedit CAS OBERT, han explicat a la família i al a policia que tots tres estaven junts, «molt pròxims entre si».

Tres turismes, a les 7.30 hores, del 8 de novembre, quan «l’habitual és que, en aquest lloc, i a l’esmentada hora, no s’observi cap trànsit de vehicles». Això va estranyar un grup de ‘percebeiros’ que, quan van anar a pescar, hi van topar quan encara no havia sortit el sol. No era freqüent. Podria tractar-se de pescadors furtius. Hi van fer un cop d’ull, ho van descartar, no hi havia ningú més.

Després d’assabentar-se de l’alerta per la desaparició de Sandra Bermejo, després de conèixer que se la buscava per allà, i que el cotxe de la psicòloga madrilenya va aparèixer en aquest lloc, els pescadors van comunicar als agents de la Policia Nacional desplegats a la zona que «hi havia tres cotxes, junts, que eren allà quan es va fer de dia».

Aquesta dada forma part de l’atestat policial, segons ha pogut saber aquest mitjà, i podria ser rellevant: confirmaria que Sandra no estava sola el dia, la nit, que va desaparèixer.

Segons l’informe dels investigadors encarregats del cas –agents de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de la Comissaria de la Policia Nacional de Gijón– els pescadors van acudir al pàrquing els dies 7, 8 i 9, sense saber precisar quin dia exacte van veure els vehicles. «Tenint en compte l’esmentada informació», asseguren els agents en l’esmentat atestat «l’únic dia que podria coincidir, després de l’estudi del trànsit de trucades, seria el 9 de novembre de 2022».

Sandra va desaparèixer el 8 de novembre. El seu telèfon –segons l’antena BTS– va deixar de donar senyal en aquesta zona poc abans de les sis de la tarda. Els dos cotxes que, presumptament, podrien haver aparcat al costat del de Sandra –i que hi haurien estat durant tota la nit– van emprendre la marxa després. El de Sandra es va quedar. El vehicle de la psicòloga ja és a Madrid; se’n va fer una inspecció parcial, però no es va analitzar.

Els pescadors van mostrar la seva total disponibilitat davant els agents, també amb la família. A cap se li ha pres declaració. Ni judicial ni policial. 

«No va estar sola aquella nit»

«Tenim constància que, efectivament, és així», confirma Joaquín Amills, president de SOS Desapareguts i portaveu de la família. Juan Manuel Medina, advocat de la família de Sandra (també lletrat de SOS Desapareguts) afegeix: «Per això fa dies que repetim que la Sandra no estava sola, que la Sandra no va ser l’única persona que va estar a Cabo Peñas aquella nit i la policia ho sap». Malgrat la dada, en l’esmentat informe no es registra res més referent als pescadors. Ni als vehicles. No s’han mirat –no es reflecteix en el document– les càmeres de la Direcció General de Trànsit (DGT) que mostrin quins cotxes van poder arribar a Cabo Peñas. No s’ha sol·licitat judicialment l’estudi del trànsit de trucades general, no només de Sandra, a la zona el dia que va desaparèixer. «No ens consta cap actuació en aquest aspecte», reconeix Medina, que mostra certa desesperança, després de més de mes i mig d’investigació. 

La nevera plena, l’agenda també

Amb un expedient acadèmic brillant i una vida reinventada a Gijón, Sandra, apassionada de l’esport, del senderisme, va sortir de casa aquell 8 de novembre. Va aparcar el seu cotxe a Cabo Peñas, el seu lloc favorit per caminar. Després d’això, tot es fon en negre. No acudeix a la seva classe de teatre, no es connecta a la videotrucada amb la seva família. No atén els pacients que tenia citats –de manera ‘online’–. Després d’això, Sandra ja no hi és.

La seva casa, ordenada; la nevera plena, i una agenda amb plans els dies pròxims, van fer que el seu entorn descartés, des de l’inici, que Sandra hagués dit adeu voluntàriament. Quaranta i cinc dies després, però, la principal línia d’investigació, segons ha explicat davant els mitjans el comissari de la Brigada de Seguretat Ciutadana de Gijón, Jesús Marco Riaño, apunta a l’absència com una «desaparició voluntària». 

«Desaparició voluntària, no»

Desaparició forçosa; accident, però en companyia –no sola mentre feia senderisme–, són les hipòtesis que estudia la família. «La que no té sentit és la que contempla el suïcidi, no se sosté», afirma Joaquín Amills. «La Sandra potser no passava el seu millor moment, com a tots ens passa moltes vegades, però no significa que volgués posar fi a la seva vida».

«¿Desaparició voluntària?», el terme continua sorprenent els seus familiars. Que Sandra marxés per iniciar una nova vida, trencant amb tot, tampoc sembla una opció. «Tot aquest temps s’ha dit que podria ser un suïcidi o un accident. Cap de les dues opcions que estudien entra dins de la categoria de desaparició voluntària segons el protocol d’actuació de 2019 aprovat pel Ministeri de l’Interior. Desaparició voluntària seria que Sandra ho hagués deixat tot enrere per iniciar una nova vida, i creiem que no és el cas».

«S’han donat massa coses per segures. El seu cotxe, per exemple, no es va analitzar. A l’hora de localitzar-lo li diuen a la família que se l’emporti a casa. ¿Com pot ser? Pot oferir llum sobre moltes coses», lamenta Amills. «Es va fer una inspecció ocular, però no s’han buscat possibles restes biològiques d’altres persones, comprovar si el seient del conductor ha sigut mogut o si el volant ha sigut regulat per a una altura diferent, per exemple, que indicaria que el va agafar algú que no fos la Sandra».

Amills mostra «tristesa» al parlar de la investigació. «Tenim la millor policia del món, no ens cansem de dir-ho: la Policia Nacional, la Guàrdia Civil. La tasca que està fent el Centre Nacional de Desapareguts, el Ministeri de l’Interior..., però la nostra feina és sumar. Creiem que hi ha coses que no s’estan fent; no volem atacar, l’objectiu és trobar Sandra Bermejo. No és cap altre. Estan portant el cas de Sandra al fons d’un calaix».

Tampoc es tenen encara notícies del resultat de l’anàlisi de la samarreta blanca trobada a la zona i que va alertar els agents per una possible associació. «No tenim constància de res». La família de Sandra, junt amb el seu lletrat Medina, està preparant la sol·licitud de noves actuacions per poder combatre «les incongruències» que segons la seva opinió hi poden haver. 

Final de les batudes

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Com al principi, no hi ha res de nou. 45 dies després, res condueix cap a Sandra. A jutjar per les batudes i actuacions policials, la seva principal tesi sempre ha sigut la mateixa: buscar al mar. Ho confirmen, també, els comentaris que els mateixos investigadors haurien fet a la família de la dona desapareguda i al seu entorn, segons expliquen fonts pròximes a CAS OBERT, «com ella, hi ha molts desapareguts a Cabo Peñas que no s’han localitzat. És buscar una agulla en un paller».

Ara la presència d’aquests cotxes podria confirmar el que la seva família crida des del principi: accident o no, Sandra podria no haver estat sola el dia en què va desaparèixer.