Subcampió d’Europa en atletisme: Paco Cano va desaparèixer quan anava a entrenar-se

Pantalons foscos d’esport, samarreta blanca i vambes. El Paco va agafar diverses peces de fruita, un iogurt, una motxilla petita i es va acostar a la seva dona: «Avui faré una ruta més llarga, així que no tornaré per dinar». Es va acomiadar somrient. No van tornar a veure’l més.

Es diu Paco Cano, té 78 anys (acaba de fer-los, el 24 de desembre), i un registre inabastable com a atleta: deu medalles en campionats europeus (va ser subcampió d’Europa), una infinitat en proves nacionals i una marca en atletisme a l’abast de molt pocs: 800, 1.500 i 3.000 metres. En totes aquestes proves ha triomfat en categoria Màster (Veterans). El 13 d’agost va sortir, com sempre, a caminar, a entrenar-se. No va tornar.

«Fa més de quatre mesos que busquem el meu pare», lamenta la seva filla Irina. Professor d’Educació Física jubilat, molt estimat al seu poble –Los Barrios (Cadis)– els seus veïns, la seva família, els seus alumnes, els seus amics, no deixen de buscar-lo, «però seguim com al principi», lamenta la seva filla. Res porta cap a ell.

Aquell dissabte al matí Paco Cano va, com sempre, al quiosc del seu barri. «Generalment, ell solia anar al matí a comprar el diari i a la tarda, a fer la seva ruta caminant. Aquell dia, en comptes d’anar-se’n a la tarda, se’n va al matí, però fa, en certa manera, la seva rutina diària, perquè el veuen».

El Paco va a buscar el diari, es troba amb un amic de la família. Després emprèn la seva ruta, es troba diverses persones, camina normal. «Al meu pare el tenen localitzat tot el dia fins que arriba un moment, a la tarda, en què desapareix». Es fa de nit, arriba l’hora de dormir, i el Paco no torna a casa. «Sense cap explicació... no el veiem més». 

Diumenge al matí van denunciar la seva absència davant la Guàrdia Civil. El seu poble, gairebé al complet, es va assabentar de la notícia. Al principi no hi va haver mitjans de comunicació ni cartells, arribarien després. Una notícia va sorprendre la família del Paco: «Els agents van dir a la meva mare: el seu marit és a Medina Sidonia [Cadis], competint», explica la Irina.

Amb altres ‘runners’ a Medina Sidonia

La Rosa, la dona del Paco, va respirar alleujada, era estrany que no hagués avisat... però va pensar en el millor. El fill del Paco va comprovar que la informació no quadrava: «És impossible que el papa sigui a Medina, no hi ha cap competició allà».

Va buscar curses en llocs pròxims, l’única que se celebrava aquell dia tenia lloc en una altra localitat gaditana, Rota. Van preguntar pels circuits de runners, «al meu pare el coneixia tothom en el món de l’atletisme». Van confirmar que el Paco no hi va ser, allà.

La dada era errònia. «És una informació que no es va contrastar», lamenta la Irina. Van esbrinar que aquell matí, mentre el Paco comprava el diari, es va trobar un amic de la família i van mantenir una breu conversa:

-Amic: «¿On vas, Paco?»

-Paco: Aniré a fer una ruta fins a Medina.

-A.: ¿Com és que faràs tant? ¿Fins allà?

-P.: (Fent broma): ¿Vols venir?

«El meu pare era molt bromista. Altres vegades deia que se n’anava a Tarifa caminant», recorda la Irina.

Dos testimonis

Va arrencar de nou la recerca, després que la família insistís que la pista de Medina Sidonia no era real. Es va pentinar tota la zona que el Paco solia recórrer, «una vegada i una altra, pel mateix lloc».

Dos nous testimonis van aportar informació: Una dona va afirmar haver-lo vist a les 20.30 hores el dissabte que va desaparèixer. «El meu pare era al nucli urbà, pròxim a les vies de senderisme, però ja al poble». Les batudes es van centrar a la zona de la Vega de Ringo Rango, ja que a les seves proximitats discorre un camí molt transitat per esportistes i persones que surten a passejar als afores del nucli urbà de Los Barrios. No hi havia res que portés cap al Paco. Es va rastrejar el riu. No hi havia rastre d’ell.

Un altre testimoni es va sumar al de la senyora: «Una altra persona va dir que li va semblar veure el meu pare a les 9.30 hores del matí, ja de diumenge, a la mateixa zona, al mateix punt. Creiem que es va equivocar». Aquest testimoni no va tenir gaire força per a la família, però sí per a l’equip investigador: «Ens van dir que s’acabava la recerca perquè era una desaparició voluntària, que el meu pare havia decidit marxar». 

18 dominades

La seva imatge va començar a difondre’s: «Es busca Paco Cano». Es van posar cartells per Algesires, San Roque i tots els pobles del voltant. Cano, que ha dedicat tota la seva vida a l’esport, havia desaparegut quan anava camí de fer el que més li agrada: caminar, entrenar-se.

Fins que es va jubilar, va ser el professor d’Educació Física més estimat de Los Barrios. El seu amor per l’esport el va portar a la gran competició. «Un no s’ha d’asseure al sofà quan ve mal dades. Cal sortir, treballar, moure’s...», solia dir.

Una infinitat de medalles han penjat al seu coll. Amant de la vida sana, «és molt especial amb el menjar; obsessiu amb les coses que engreixen i les que no...», descriu la Irina. «Va instal·lar a casa, sent professor d’Educació Física, una de les proves que ens feia passar, perquè jo també vaig ser alumna seva», diu somrient. «Havíem de pujar les cordes, com els bombers... Doncs ell se n’havia muntat una i, cada any, pel seu aniversari, es gravava pujant-les, a dues mans. Tres metres de corda... Li encantava ensenyar-ho».

L’exercici és el seu motor. Només ha parat, obligat, durant un parell d’anys. Se li va detectar un tumor, un càncer de pròstata. El va superar. «Ja estava a ple rendiment», explica la Irina. Recorda la cara que posaven els adolescents quan, a la seva edat, el veien fer, «tranquil·lament, 17 o 18 dominades...». Estava il·lusionat, «ja estava mirant la pròxima competició».

«Totes les hipòtesis obertes»

Quatre mesos després, tot està com al principi. No hi ha res que porti cap a ell. «El cas ha canviat d’investigadors diverses vegades; el va agafar primer la Guàrdia Civil d’Algesires, després va passar a Tarifa, ara a Algesires una altra vegada», resumeix la Irina. «L’únic que sabem, ens transmeten, és que ‘totes les hipòtesis estan obertes’, que això a la família no dona cap tranquil·litat».

Segons el parer de la família, no és possible que el Paco hagi desaparegut voluntàriament. Al principi, alguna cosa els deia que podia haver sigut una desaparició accidental: «El meu pare, tot i que està en forma, no deixa de tenir 78 anys. Va desaparèixer a l’agost, feia molta calor», afirma la seva filla, «però amb tot el que s’ha buscat, i on se’l va veure per última vegada, no té cap sentit que no hagi aparegut».

«Potser la desaparició del meu pare ha sigut forçosa. Un enfrontament, per exemple... El meu pare és una persona que no es calla les coses, li agrada el debat, discutir; potser algú li ha fet alguna cosa...».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

La Irina contempla més opcions: «Hi ha qui m’ha dit que a la zona on va desaparèixer, el Campo de Gibraltar, hi ha problemes de narcotràfic, potser va veure una cosa que no havia de veure...».

La seva família, el seu poble, lluita en tres fronts: saber com, saber on i saber per què. També contra l’oblit. Caminen sense aturar-se, com ell faria. La meta és ell.