Una pista indica on podria ser el cos d’Amy Fitzpatrick, la noia que va desaparèixer a Mijas fa 15 anys

Deu de la nit de l’1 de gener del 2008. Amy Fitzpatrick surt de casa d’una amiga per tornar a la seva. Dos quilòmetres, aproximadament, és la distància que separa les urbanitzacions Calypso i Riviera del Sol, a Mijas, Màlaga. «Demà ens veiem», va dir l’Amy. No ho van fer. No es van veure. Tenia 15 anys. Ningú va tornar a veure-la més. Amy Fitzpatrick va desaparèixer fa 15 anys a la Costa del Sol. La investigació va arrencar tard, sense força: es va pensar en una fuga voluntària, una cosa temporal. La falta de notícies i l’escena –una menor d’edat sola, de nit, un tram poc il·luminat, sense testimonis, sense càmeres– van obligar a fer un gir a tot. Mai es va trobar l’Amy, mai es va trobar cap indici, pista ni senyal.

Després de 15 anys sense respostes, una dada nova ha arribat fins a Irlanda: una trucada a la família paterna de la menor, una veu de dona, dona les coordenades, el lloc exacte on hi hauria el seu cadàver. El missatge porta a l’hipòdrom de Mijas, a deu minuts d’on va desaparèixer. «L’Amy està enterrada a l’hipòdrom abandonat, al cinquè estable, al cinquè bloc, al costat d’un tanc amb aigua». CAS OBERT, portal de successos i Investigació de Prensa Ibérica, parla amb la família de l’Amy a Irlanda. «Tot i que han passat 15 anys des de la seva desaparició», afirma la Christine, la seva tieta, «no tenim intenció de rendir-nos». Necessiten, demana, que tampoc ho faci la Guàrdia Civil.

«L’Amy està enterrada a deu minuts d’on va desaparèixer», va concloure la veu anònima. «N’hem informat a Espanya, a través de la policia irlandesa, però ens consta que encara no s’ha mirat», denuncia la Christine, que lluita per no anar a cavar ella mateixa: «S’entorpiria la investigació».

La tieta de l’Amy lluita al costat del seu pare, el Christopher: «Ell està trencat». Pel camí ha perdut el seu altre fill, el Dean, «el va assassinar el nòvio de la seva exdona», David Mahon. El mateix que vivia a Espanya amb l’Amy, el mateix amb qui la nena li va explicar que no s’avenia. 

Quinze anys abans

«Amy, torna», «Amy, ¿on ets?, «Torna a casa, sisplau»… Descobrim que l’Amy no hi era, que havia desaparegut, a través de la seva pàgina de Bebo (xarxa social de l’època)», recorda la Christine. L’Amy feia uns quatre anys que era a Espanya. La seva mare i la seva nova parella –David Mahon–, «se n’hi van anar amb els nens [Amy i Dean] de vacances per dues setmanes i ella va dir que no tornarien a Irlanda». L’Amy va intentar adaptar-s’hi, però no era feliç a la Costa del Sol. «Volia tornar», recorda la seva tieta, que pensa en les infinites trucades que la seva neboda li feia des d’Espanya, «tot el que volia era tornar a casa amb el seu pare».

El gener del 2008, l’absència de trucades va alertar la seva tieta, que per veure com estava es va ficar a la seva xarxa social. «Vam començar a veure missatges dels seus amics que preguntaven on era, deien que tornés a casa i que estaven molt preocupats...», reconstrueix. «El Christopher, el seu pare, mai va ser notificat oficialment que la seva filla havia desaparegut». Hores després de veure els missatges, pare i tieta van agafar un avió i van arribar a Espanya. Es van afegir a la recerca. «Creiem que no es va fer prou per trobar l’Amy», denuncia, «van passar tres dies abans que la seva mare denunciés la seva desaparició».

Sense rastre, sense pistes

Dos quilòmetres, gairebé tot de terreny asfaltat, i un petit tram de terra. Interposada la denúncia, es van intentar reconstruir els passos de la nena. «La Guàrdia Civil ha reprès avui el rastreig a la recerca de la menor desapareguda dimarts passat», informava, dies després, la premsa local. Una nova desaparició d’una adolescent a la Costa del Sol. Va impactar.

Malgrat tot, els primers passos es van fer pensant que l’Amy havia marxat de manera voluntària. «Tinc un pla», va escriure per Messenger abans de sortir de casa de la seva amiga Ashley. Van ser prou motius per pensar que la jove s’havia escapat.

L’Amy estava enfadada. La seva mare (Audrey) havia cancel·lat la seva tornada a Irlanda per Nadal. Pel que sembla, un mal comportament del seu germà, Dean, va arruïnar el viatge previst per al 26 de desembre. La hipòtesi de la fuga es va consolidar. «Era impossible», diu sense titubejar la seva tieta Christine, «l’Amy figurava com a menor al passaport de la seva mare i no podia tornar a casa sense ella. Sense la seva mare no podia viatjar».

Sense claus, «l’Amy havia d’entrar a casa seva saltant el reixat i per la finestra de la cuina». Feia quatre mesos que no anava a l’institut i a casa no era feliç. Els interrogatoris al seu entorn van dibuixar una jove molt allunyada de la seva mare i, sobretot, enfrontada a ell: Dave Mahon. El seu pare, el Christopher, davant els mitjans irlandesos, va descriure que «l’Amy li tenia molta por» i apunta un episodi atroç: «Una vegada em va explicar que el Dave i un amic seu van intentar entrar al lavabo amb un martell, volien esbotzar la porta estant ella a dins en roba interior».

Van descobrir que, anys abans, havia arribat una carta a l’ambaixada irlandesa a Espanya, datada el 2005 –tres anys abans de desaparèixer– afirmant que la nena corria perill. La firmava la mare d’una companya d’escola de l’Amy que vivia a la Costa del Sol. El text narrava que l’Amy temia per la seva vida i que el seu desig era tornar a Irlanda per viure amb el seu pare, Christopher Fitzpatrick. Contenia, a més, sospites que era maltractada, al·ludia al baix pes de la nena i les incomptables hores que passava sola i al carrer.

Sense rastre, sense indicis, sense notícies. El pas dels dies va desmuntar la tesi de la fuga. El dispositiu de recerca es va ampliar. Més de 200 persones (de la Guàrdia Civil i la Policia Local de Mijas, entre d’altres) van pentinar un radi de sis quilòmetres al voltant de les urbanitzacions on va ser vista per última vegada. La Christine i el Christopher –tieta i pare de la noia–, que no parlaven espanyol, es van mantenir expectants. La investigació va tocar fons. Es van esgotar tots els recursos. Va ser impossible avançar. No n’hi havia rastre.

El nòvio de la seva mare, a la presó

La família de l’Amy va tornar a Irlanda; el Christopher i la Christine, amb el cor trencat. La formada pel seu germà Dean, la seva mare i la seva nova parella, David Mahon, va marxar també. El maig del 2013, cinc anys després de la desaparició, el Dean va morir apunyalat. Tenia 23 anys. David Mahon va ser detingut i condemnat; «per accident», va assenyalar, però l’havia matat ell. L’home va complir cinc anys de presó. Abans que complís condemna, l’Audrey, mare de l’Amy i el Dean, es va casar amb ell.

«La mort del Dean, la desaparició de l’Amy, és molt dur emocionalment...», descriu la tieta Christine. «Duríssim. Terrible... Especialment per al seu pare, que és un home destrossat. Ha perdut dos fills».

«A casa sí que hi va arribar»

La família paterna, al principi, va assumir la versió oficial: L’Amy va sortir de casa de la seva amiga i va desaparèixer en el camí de casa seva. Un xandall en una bossa i el telèfon rosa. És tot el que, segons afirmaria la seva amiga (Ashley), portava quan va sortir. El telèfon sense targeta SIM, era el que utilitzava a Irlanda. «Dave Mahon havia destrossat el seu, el que utilitzava per trucar amb la SIM espanyola dies abans, en una discussió», segons va descobrir la Christine. «El telèfon rosa no tenia targeta, i només l’utilitzava per guardar números i escoltar música». Això complicava la seva localització.

«Mesos després, la seva mare va mostrar aquest telèfon en el programa The late late a Irlanda», denuncia Christine. Van saltar les alarmes. «Vam ensenyar a l’Ashley [la seva amiga] les imatges i va assegurar que l’Amy portava aquest telèfon quan va sortir de casa seva». En un informe de la Guàrdia Civil, els agents inclouen que la seva mare, l’Audrey, va entregar un «Nokia 7360 blanc i rosa, amb targeta Vodafone d’Irlanda», entre altres efectes personals perquè poguessin ser analitzats. El telèfon sí que va arribar a la casa.

«Creiem, per això, que l’Amy sí que va arribar a casa, i que alguna cosa li va passar després», lamenta la Christine. «S’ha denunciat això a la policia espanyola, però, fins al dia d’avui no s’hi ha fet res. Temps després, segons va denunciar l’advocat de la mare, el mòbil rosa aparentment va ser robat al seu despatx».

«L’Amy estimava el seu pare incondicionalment», explica la seva tieta Christine. «Trucava des del telèfon públic o un cibercafè...», recorda, «li trucava tant, que el Christopher li deia: ‘T’ha d’encantar escoltar la meva veu...’ i ella començava a riure». Innocent, feliç. «Abans d’anar a Espanya era una noia plena de vida, de rialles, i tenia el somriure més bonic i gran...».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Viuen per trobar-la. «Diuen que fa anys que el cas està arxivat, que no hi ha res nou, però amb la dada de l’hipòdrom i el telèfon, creiem que és més que suficient per actualitzar una investigació d’assassinat, tornar a entrevistar tots els implicats i buscar».

«All we want is to bring Amy home», és la seva campanya. És el reclam que han obert a Irlanda perquè es reobri la investigació. «L’únic que volem és portar l’Amy a casa», n’és la traducció.