Abusos sexuals
Les denunciants del policia mallorquí infiltrat neguen que les relacions fossin consentides
Justifiquen l’acusació d’abusos sexuals en el fet que no hi va poder haver consentiment al no conèixer la veritable identitat de l’agent

Les cinc dones que han denunciat un policia mallorquí infiltrat en el moviment independentistai anticapitalista de Barcelona justifiquen l’acusació d’abusos sexuals continuats en el fet que no hi va poder haver un veritable consentiment al no conèixer la identitat real de l’agent.
La querella, redactada per l’associació d’advocades Irídia i la CGT, assenyala que el consentiment que van donar les dones estava «viciat» perquè les afectades mai haurien consentit si haguessin conegut la veritable identitat del policia. «La conducta de D. H. P. no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració dels cossos policials, sinó que també traspassa límits ètics, i atempta contra el nucli essencial d’aquestes dones i la seva autonomia sexual», diu la denúncia.
I cita el Codi Penal quan refereix que «només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que en consideració a les circumstàncies del cas expressin de forma clara la voluntat de la persona». I afegeix que «la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual, són inseparables del consentiment sexual».
La querella contra l’agent de la Policia Nacional mallorquí recull quatre tipologies diferents de delictes comesos presumptament contra cadascuna de les cinc afectades: abusos sexuals continuats, tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, i finalment impediment de l’exercici de drets cívics.
Les denunciants qualifiquen els fets de «molt greus» perquè «en cap cas és acceptable que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical». Així mateix, Irídia i la CGT recorden que la infiltració d’agents només està avalada legalment quan té lloc en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme.
L’exemple de Kate Wilson
Les querellants incorporen a la seva argumentació un exemple paradigmàtic ocorregut el 2021 al Regne Unit, quan un agent encobert va mantenir una relació afectivosexual amb Kate Wilson per infiltrar-se en els moviments socials de Nottingham. Una sentència d’un tribunal britànic va establir que hi havia hagut una vulneració dels drets fonamentals de la dona.
El cas va generar un intens debat al Regne Unit i el Govern es va desmarcar de l’actuació del policia, i va admetre que s’havia extralimitat. El tribunal va considerar que es van vulnerar articles relatius a la prohibició de la tortura i del maltractament, al dret a la vida privada i familiar, a la llibertat d’expressió, en el dret d’associació i en la prohibició de discriminació.
Notícies relacionadesAixí mateix, els jutges van considerar que l’agent de policia va envair el nucli dur de la vida privada de l’activista i va cometre una profunda falta de respecte envers la seva integritat corporal i la seva dignitat humana.
El cas es va revelar gràcies a una investigació de ‘La Directa’.
- A Rússia Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Tecnologia La identificació via mòbil amb el DNI virtual és vàlida a partir d’avui
- Turisme Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- Amnistiada pel sultanat "Tenia 18 anys i vaig deixar seduir-me pels diners fàcils"
- Futbol local El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió
- Famosos Antonio Orozco, durant un avançament del seu documental: "Estava a casa creient literalment que m'anava a morir"
- Successos Els Mossos denuncien un ‘rambo’ que va sortir a caçar amb arc i fletxes en un bosc de Susqueda
- Interior Trànsit avisarà amb IA de les congestions a l’AP-7 perquè es busquin rutes alternatives
- «AIXÒ NO ÉS PER CASUALITAT», EXCLAMA Laporta respon a LaLiga: «És un intent més de desestabilitzar el nostre equip»
- Parlament de Catalunya ERC presenta una llei per potenciar el català a les plataformes i combatre les ‘fake news’