L’assassí de Juana Canal demana sortir de la presó per treballar de firaire

Té quatre fills, tres són menors d’edat, i des que és a la presó «viuen en situació precària». Aquest és el principal argument que ha posat sobre la taula Jesús Pradales –en presó provisional a l’espera de judici–, acusat de matar la que va ser la seva parella, Juana Canal, esquarterar-la i amagar-ne el cadàver durant 19 anys, per demanar que el treguin de la presó.

Segons l’escrit que ha presentat al Jutjat d’Instrucció 21 de Madrid i al qual ha accedit CAS OBERT, Pradales defensa que no s’escaparà i que «ha col·laborat amb la justícia». Ho va fer tard, quan va ser detingut després que dos senderistes trobessin les restes de Juana Canal prop d’una finca propietat de la seva família, i ho va fer a mitges: dues declaracions en seu policial, en les quals va assegurar que va matar-la accidentalment, i una davant la jutge, en la mateixa direcció. «Jo estimava la Juani. Li vaig estirar el braç [...] estava immòbil, amb els ulls oberts i les pupil·les molt dilatades», va explicar.

No ho volia fer, va dir, i a continuació va explicar, sense titubejar, com aquella mateixa matinada la va esquarterar a la banyera de la casa que compartien a Ciudad Lineal (Madrid). «No sabia què fer ja, em vaig espantar...». Va narrar que va guardar les seves restes a dues maletes, les va baixar, les va traslladar fins a Àvila al taxi amb el qual treballava i va tornar. Va netejar la casa, va deixar una nota i es va inventar una coartada que va mantenir durant 19 anys, fins que el van caçar. No es va entregar.

Després de la seva confessió va ingressar al Centre Penitenciari de Torredondo (Segòvia). Des de l’octubre de l’any passat que està a la presó. Ara, Jesús Pradales ha demanat la seva posada en llibertat. En l’escrit presentat per la seva defensa al·ludeix que la situació de casa seva és «precària». Hi inclou el desglossament d’ingressos (278,55 euros de pensió compensatòria per a la seva dona i els seus tres fills menors) i assenyala que no poden viure amb «un total de 1.114 euros».

Indica també que, des que és a la presó, té aturat el negoci: una caravana d’hamburgueses i patates fregides (Burguer Jesús) i una atracció de fira (Wipeout Hincable Palo Loco). La seva dona no els pot atendre, de manera que no només no genera ingressos, sinó que mantenir-los li costa diners.

L’assassí de Juana Canal ha aportat documentació a tall de queixa: les assegurances anuals de les dues atraccions estan a punt de vèncer (a mitjans d’abril). Aquest any, des que ha ingressat a la presó, les ha pagat per a res.

Parla d’arrelament; dels seus pares, ja grans; que «ha col·laborat» dient on són les restes (ja havien aparegut sense la seva ajuda i no hi són totes), i afirma que no pensa escapar-se. Obvia que durant 20 anys no va dir res sobre el parador de la que va ser la seva parella. Amb la qual va viure durant un any a Ciudad Lineal, on la va matar. Obvia, també, que va denunciar Juana Canal dos dies després d’haver-la enterrat, per presumptes «agressions» per part d’ella. I omet, a més, que durant la seva declaració en seu judicial va afirmar que aquesta denúncia i la nota que va escriure al Sergio –un dels fills de Juana Canal, que vivia amb ells– van ser invencions per crear una coartada.

El Jutjat d’Instrucció 21 de Madrid, en una interlocutòria amb data 14 de març, a la qual també ha accedit aquest mitjà, s’ha pronunciat i li ha denegat la llibertat: «els fets poden ser constitutius d’un delicte d’homicidi comès el febrer del 2003». La jutge adverteix que Pradales es podria enfrontar a una pena de fins a 15 anys.

«Va caure desplomada»

Una discussió, «com moltes d’altres». Ja havia passat anteriorment, va arrencar dient Jesús Pradales davant la jutge, dos dies després de ser detingut a prop del seu domicili, a Fuente el Saz de Jarama (Madrid). Va admetre que l’havia empès abans, «una vegada», però no li va passar res. En canvi, la nit del 23 de febrer, «va caure desplomada».

«Vostè ha declarat en dues ocasions en seu policial», li va recordar la jutge. «¿Afirma i ratifica aquestes dues declaracions?», li va preguntar. «Sí, sobretot la segona que corregeix la primera», va contestar Pradales. En la primera ho va assumir tot, va canviar d’advocat, i es va retractar: va explicar que la va matar per accident, que no la volia matar. Es va espantar. La va esquarterar i la va amagar.

«Li vaig estirar el braç, li vaig donar un cop i va caure a terra... No va impactar contra res. En aquell moment tenia coses per baixar al cotxe. No em preocupava que no reaccionés. Quan vaig pujar per agafar-ne més, la vaig veure allà, a terra...». No respirava.

Va narrar que volia «desfer-se del cos». No va poder amb ella (Juana Canal mesurava 1,70 metres i, segons va reconèixer en seu judicial el mateix Pradales, no pesava més de 60 quilos). «Vaig intentar endur-me-la posant el seu braç per sobre del meu coll, per portar-la com si estigués borratxa, però era impossible, pesava molt, les cames arrossegant... no podia».

Va ser quan la va portar a la banyera. La va tallar en dos, «per sobre del maluc», i la va ficar a dues maletes. «Vaig netejar la banyera i em vaig emportar el cos de la Juani... El vaig enterrar i vaig tornar a casa. Quan vaig tornar, em vaig adonar que les cortines del lavabo estaven tacades, així que em vaig posar a netejar-les. Vaig fer un cop d’ull per si hi havia alguna cosa més... vaig escriure la nota i me’n vaig anar».

«S’ha quedat grogui»

grogui«Sergio, hem tornat a discutir (ha trucat a la policia i tot). La teva mare s’ha pres un munt de pastilles i se n’ha anat. Hi ha hagut un moment que s’ha quedat molt grogui. M’ha amenaçat de beure. Me’n vaig a a buscar-la». La nota que el Sergio, el fill de Juana Canal va trobar, només tenia una veritat, la dona i el seu nòvio havien discutit. El detonant, segons el seu assassí, és que ella li havia tret 600 euros.

Una carta. Un tros de paper. Pradales no va deixar res més. Va desaparèixer de les vides de tots. Va forjar una nova vida, una família –el juny d’aquell mateix any va començar a viure amb l’actual mare dels seus fills–, va deixar el taxi, es va fer firaire i es va mantenir en silenci.

No va titubejar i, almenys aparentment, mai va sentir pena ni penediment. Amb la seva nova dona, arran de la intervenció telefònica de la policia, van poder saber que l’home parlava de Juana Canal amb faltes de respecte constants, dibuixava en ella una vida d’excessos: «la van veure amb un altre home en un portal després», va mentir a la seva dona. I es referia a ella com «‘la mellada’», no com Juana Canal.

Objectiu: mínima pena

La defensa de Pradales sempre s’ha orientat a obtenir la mínima pena. Sempre ha mantingut el mateix argument: ho va fer, la va matar, però no la volia matar. La intenció era evitar que el judici se celebrés amb un jurat popular, al·legant que l’homicidi va ser involuntari. Aquest 9 de març, l’Audiència Provincial de Madrid va desestimar el recurs de reforma presentat per l’investigat i, aquest mateix dimecres, a les dotze del migdia, s’informarà Pradales dels delictes pels quals serà processat. Una decisió que Juan Manuel Medina, advocat de la família de Juana Canal, va valorar davant aquest mitjà com a «previsible i encertada». Des de l’acusació, Medina demanarà que sigui jutjat per «assassinat amb traïdoria».

«L’investigat pretén vendre una versió edulcorada del que va ser un crim inconfessable», explica. La versió que proporciona no és creïble. La realitat dels fets és més compatible amb un homicidi dolós o un assassinat amb traïdoria», afirma Medina.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

El lletrat no oblida el silenci de Pradales, mantingut durant 19 anys, i recorda que «fins ara no s’han trobat les restes mortals completes. Ell és l’únic sabedor d’on són. En cas de quedar en llibertat, ¿qui assegura que no pugui ocultar-les o destruir proves que podrien afavorir el complet esclariment dels fets?».

Juana Canal tenia 38 anys i dos fills del seu anterior matrimoni. Després d’una mala ratxa, havia trobat feina i s’acabava d’instal·lar al madrileny districte de Ciudad Lineal. Va conèixer Jesús Pradales i va iniciar una relació que va durar un any. El matí del 23 de febrer va morir assassinada. La troballa de les seves restes es va produir tres mesos després que CAS OBERT publiqués un reportatge que va contribuir a reactivar la recerca i el cas. La localització dels seus ossos, trobats el 2019 per uns senderistes, no va ser comunicada a la seva família fins al 28 de juny del 2022. Durant 19 anys els seus fills, els seus germans i els seus nebots van viure buscant-la.