La guerra de la desinformació: la portada (falsa) d’‘El Jueves’ que més es va veure a Rússia

«La desinformació és una arma més de l’arsenal de guerra del Kremlin». Ho explica el general Ballesteros, cap del Departament de Seguretat Nacional, al comentar un informe de la Unió Europea que analitza cent «incidents» de desinformació ocorreguts entre octubre i desembre del 2022, en una reunió feta al complex de La Moncloa a la qual va assistir CAS OBERT, canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica.

La majoria d’aquests incidents, que són molt més complexos que simples notícies falses, tenen a veure amb la invasió russa d’Ucraïna i la resposta de la Unió Europea. En el 83%, segons les dades de l’informe, hi van participar «actors de l’ecosistema rus», ja fos «creant o amplificant» aquestes narratives que volen per les xarxes socials.

En un altre 13% dels casos, els que hi participen són «actors xinesos», segons l’informe FIMI (sigles en anglès d’Ingerència i Manipulació Estrangera).

Zelenski, Borrell...

Les víctimes d’aquests cent incidents de desinformació amb contingut «fals», «nociu» i coordinades a fi d’intoxicar l’opinió pública, van ser sobretot Ucraïna (33 incidents de desinformació), la Unió Europea i les seves sancions per la guerra (15 incidents) i l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat, Josep Borrell (11).

Serveis d’intel·ligència

Per difondre massivament aquestes intoxicacions es van utilitzar 616 canals de difusió, en 30 idiomes diferents, 16 dels quals idiomes oficials de la Unió Europea.

El 40% dels incidents de desinformació analitzats són «atribuïbles a l’ecosistema mediàtic rus xinès»; és a dir, van ser difosos per mitjans finançats o participats obertament pels governs russos i xinès, els seus serveis d’intel·ligència o diversos comptes oficials.

Humor i odi

De vegades la desinformació conté narratives falsejades i manipulades, mentides que encoratgen l’odi contra polítics o zones del món. Per exemple, assenyalar que no hi ha cereals per a l’Àfrica i Llatinoamèrica a causa de les sancions de la UE imposades a Rússia per la guerra. En realitat, els cereals estan exclosos de les sancions.

En altres ocasions, la desinformació mira de condicionar l’audiència utilitzant l’humor de manera manipulativa. Va ser el cas de sis episodis de «suplantació» recollits a l’informe de la UE. Tres revistes satíriques van ser suplantades i les seves portades falsificades amb continguts molt crítics amb Volodímir Zelenski, el president d’Ucraïna. Una de les víctimes va ser la revista satírica espanyola El Jueves.

L’informe del Servei d’Acció Exterior de la UE recull com es va crear i va difondre una portada falsa d’El Jueves el novembre del 2022. S’hi veu un dibuix de diversos mariners a Nova York vomitant sota un cartell que anuncia Zelenski com el noi d’Ucraïna, amb el sobrenom de ‘Black Hole’ (Forat Negre) utilitzat en ambients homosexuals amb un to despectiu.

Facebook rus

El títol d’El Jueves falsificat era «Ets més pesat que el ‘dikpik’ [fotopolla]». La mentida va ser difosa i ampliada per vk, el facebook rus, que va escriure: «Una revista espanyola ha fet una portada que es refereix a Zelenski», a qui anomena Zelibobo, com «el forat negre que va aparèixer la setmana passada a Nova York».

No és la primera intoxicació que intenta vincular el president d’Ucraïna amb ambients gais. Al setembre va circular per les xarxes una foto d’un suposat Zelenski participant amb molt poca roba i perruca negra en una antiga desfilada de l’orgull gai a Nova York. La imatge era falsa.

A més d’El Jueves, la revista satírica francesa Charlie Hebdo i l’anglesa Titanic van ser víctimes d’episodis similars. En el cas de Charlie Hebdo, l’aparell de desinformació del govern rus va crear una portada d’un suposat especial de Nadal on apareix la caricatura de Zelenski fugint del portal de Betlem després de robar diversos objectes del pessebre del nen Jesús.

L’informe de la UE sobre desinformació recull també dos incidents de suplantació de les cadenes Euronews i Al Jazeera. En un dels vídeos atribuïts a aquestes cadenes es parlava de seguidors ucraïnesos, suposadament nazis, que havien sigut detinguts a Doha durant el mundial de futbol.

Les investigacions sobre aquests incidents de suplantació de mitjans de comunicació van permetre atribuir a un canal rus com el que primer va difondre la falsa informació d’Euronews. En la resta de casos, van ser publicats per mitjans no vinculats oficialment amb Rússia, però sí que el contingut va ser «ràpidament recollit i amplificat» per canals atribuïts a «estructures estatals russes».

Beatriz Marín, analista de dades del Servei d’Acció Exterior de la UE, va apuntar que les ambaixades de Rússia arreu del món van crear canals de Telegram on també es van difondre informacions falses i manipulades.

Notícies relacionades

Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima

Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal

Tant aquesta experta com el general Ballesteros van advertir que la guerra contra les campanyes de desinformació és complexa: «La informació falsa o manipulada es transmet més ràpid a les xarxes que la veritable i arriba més lluny», va indicar la primera. «Rússia arriba al cor de les nostres societats amb la desinformació», va afegir el segon.

El general va deixar, a més, un avís: «Amb dos processos electorals a Espanya, aquest és un any temptador per a la desinformació» en el que hi haurà, de nou, un actor protagonista: «Rússia té interès en el guanyador de les eleccions a Espanya, com en va tenir als Estats Units o en el referèndum del Brexit».