Les amigues de Claudia González, la jove que es va treure la vida a Gijón: «Sempre era allà, era detallista i sensible»

Les quatre compartien gustos i aficions. Els va resultar fàcil fer pinya. «Ens dèiem en el bon sentit que érem una mica les friquis. Ens agradava l’‘anime’ i la cultura japonesa. A ella, li encantava pintar i escriure. Se li donava genial», recorda Ordiz. A Valeria Torres li ve a la ment els passejos amb els gossos i les excursions a la neu. «Adorava la seva gosseta ‘Dana’. Era una persona molt sociable. Li encantava sortir i conèixer gent. Tota l’estona es parava a parlar amb vint mil persones», explica. I amb Cristina Martínez compartia «àudios i trucades interminables» sobre sèries, pel·lícules i música. També el pop i la seva cantant favorita, Taylor Swift –el seu tema «Enchanted» va sonar en el funeral–, i sèries com «Outlander», «Las chicas del cable» o «Las chicas Gilmore». Sobretot, les romàntiques i històriques. «Una de les seves pel·lícules favorites era ‘Titanic’. Vam anar al cine quan la van rellançar», relata amb carinyo.

El més important és que «la Claudia era la primera que era allà sempre», coincideixen. «Es fixava molt més en detalls que la majoria de les persones. Era molt empàtica. Capaç de venir a buscar-te de nit amb cotxe si no et trobaves bé», relata Martínez. I afegeix: «La seva sensibilitat li permetia ser molt bona amiga. Volia estar sempre amb tu». Per a les tres va ser molt emocionant el gest durant el funeral de la mare de la jove morta, María Belén Álvarez, que va donar les gràcies «als seus meravellosos amics» pel suport. «Els seus pares i el seu germà saben que ens tenen aquí per al que sigui. Sempre ens han tractat amb molt carinyo i continuarem mantenint la nostra amistat», responen amb afecte.

Les seves amigues asseguren que la Claudia «va lluitar sempre per estar bé». «Va tenir moments pitjors, en els quals li costava sortir de casa, però feia mesos que estava millor, volent sortir. Amb les arts marcials se sentia millor físicament i mentalment. Últimament, s’apuntava a un bombardeig», apunten les tres. Una passió, el ninjitsu, que va descobrir a través del seu metge Eduardo. «Era molt més que un metge, era una gran persona, amb majúscula», com va dir la mare durant el funeral. «La Claudia era d’aquestes persones detallistes. D’aquestes capaces de fer-te una festa sorpresa d’aniversari, com en el meu cas. Era llum, molt riallera. Tenia molt a aportar», elogia Alba Ordiz.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Les seves amigues esperen que l’ocorregut amb la seva amiga almenys «serveixi d’exemple sobre el que l’assetjament escolar per gent innominable pot arribar a fer mal a una persona bona». «Ella parlava obertament de la seva salut mental. Va reconèixer que va patir assetjament en el passat, però mai va donar noms ni va assenyalar ningú. Pensàvem que estava millor, però mai saps el que passa a l’interior d’una persona. El més mínim comentari pot danyar-te. La Claudia volia sortir d’això, però se li va ficar tan a dins que la situació la va portar a l’extrem després que haguessin passat diversos anys», coincideixen les tres.

La família prestarà declaració

La família de la jove morta prestarà declaració en les pròximes hores dins de la investigació d’ofici oberta per la Policia Nacional. Es tracta d’un procés habitual quan es produeix una mort per acció autolítica. Fonts policials aclareixen que, de moment, ningú està sent investigat. La família també aportarà un informe mèdic detallat. Sobre la possibilitat de denunciar els presumptes autors del «bullying», l’entorn de la família va assenyalar que «no es pot avançar res encara» i que meditaran la decisió més endavant. Així mateix, es troben en contacte amb autoritats del Principat per col·laborar amb l’expedient obert per la Conselleria d’Educació per investigar l’ocorregut entorn de l’any 2017, quan Claudia González va canviar de centre. Ahir, el president del Principat, Adrián Barbón, va reiterar que «cal perdre la por de demanar auxili quan algú necessita suport». «Jo d’adolescent vaig anar al psicòleg i va ser la millor decisió de la meva vida», va destacar.