Oscar Pistorius, el malvat que es va disfressar d’heroi: deu anys des que va assassinar la seva nòvia la nit de sant Valentí

Matinada del 14 de febrer del 2003. El so de quatre trets –un primer i tres de seguits després– desperta els veïns de Silverwoods Country Estate, una zona residencial de luxe a Pretòria (Sud-àfrica). Després, calma aparent, no se sent res més.

Va ser un assassinat. La víctima era Reeva Steenkamp: advocada, model, rostre en infinitat de portades i programes de televisió. Tenia 29 anys i una carrera brillant que s’acabava d’enlairar. Era, a més, parella d’Oscar Pistorius. Ell, medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atenes 2004; tres als del 2008, a Pequín i una més a Londres, quatre anys després. Pistorius, l’atleta que havia fet història, el rostre de Nike; l’únic que va competir en uns Jocs Olímpics no paralímpics malgrat la seva discapacitat. Arrencava aplaudiments, generava admiració. Era un símbol, exemple i inspiració. La seva nòvia estava al lavabo quan li va assestar quatre trets. Va disparar ell. «Han passat deu anys», arrenca Tania Koen, advocada de la família Steenkamp, veu avui de June i Barry, pares de Reeva. «Deu anys... Però la família, avui dia, encara sent més dolor que abans», explica a CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica. «Són deu aniversaris perduts per a June, per a Barry i per a Reeva. Són deu Dies de la Mare perduts, deu Dies del Pare i deu Nadals que no han celebrat. Per a nosaltres deu anys pot semblar molt temps, però els seus pares no senten menys dolor que quan Reeva va morir».

Sant Valentí

Matinada del 14 de febrer del 2013, sant Valentí. El rellotge marca les 3.20 hores. Reeva Steenkamp jeu sense vida. Té un tret al maluc, un altre al braç i un últim al cap, mortal.

«¡Ajuda!». Els crits són d’Oscar Pistorius. Dues persones acaben d’arribar al seu domicili. Els explica que ha disparat a la seva nòvia, per error. «Em pensava que era un intrús», va esgrimir. Està ple de sang. L’escena confon tothom. Caos, horror. En la seva defensa dirà que l’únic que volia era protegir la seva nòvia, protegir-se ell. Diu que va sentir sorolls de matinada, que creia que Reeva dormia. Que va sentir por i va agafar la pistola, va anar cap al lavabo i va disparar pensant-se que algú havia entrat a casa seva.

Els paramèdics, que van arribar al lloc sobre les quatre de la matinada, només van poder confirmar que Reeva Steenkamp havia mort. Pistorius va ser detingut el 15 de febrer del 2013, l’endemà.

«Confio en el sistema legal sud-africà i que els fets demostraran que jo no vaig assassinar Reeva», va declarar. Homicidi imprudent, van sentenciar, ja que consideraven provat que Pistorius va disparar intencionadament, tot i que sense ànim de matar la persona que hi havia darrere la porta. L’atleta va passar només uns mesos a la presó.

Les contradiccions, el clamor popular, la lluita de Tania Koen –l’advocada que avui parla amb aquest mitjà– i l’apel·lació de la Fiscalia a la condemna per ser «escandalosament lleu» van portar, finalment, a dues revisions i noves sentències. La definitiva, la que preval, és la que va condemnar Pistorius va per assassinat a 13 anys i cinc mesos de presó.

L’atleta va mantenir i manté que tot va ser un tràgic error. «D’acord amb l’evidència presentada davant el tribunal, no creuen que hagi sigut un accident», resumeix Koen a CAS OBERT. La família de Reeva tampoc ho creu.

La seva versió: «Vaig disparar per error»

«El 13 de febrer Reeva havia de sortir amb els seus amics i jo amb els meus, però em va trucar per dir-me que preferia que passéssim la nit junts. Vaig acceptar i ens vam acontentar amb un sopar tranquil a casa [...]», va començar Pistorius en el seu testimoni de defensa, al qual ha tingut accés CAS OBERT. «Estàvem profundament enamorats i no podia ser més feliç. Sé que ella se sentia de la mateixa manera. M’havia donat un regal per sant Valentí, però em va demanar que l’obrís l’endemà».

Davant la policia i davant el jutge, l’atleta va assegurar que després de sioar ell va anar al llit per veure la televisió. Explica que Reeva es va posar a fer ioga. «Quan va acabar els exercicis, es va ficar al llit i ens vam quedar adormits». Eren les deu de la nit.

«Soc molt conscient que els intrusos que entren a les cases realitzen actes violents per cometre delictes. Anteriorment ja havia rebut amenaces de mort. En altres ocasions també havia sigut víctima de violència i de robatoris. Per això guardava la meva arma, una Parabellum de 9 mil·límetres, sota el llit quan anava a dormir», argumenta.

«Vaig sentir un soroll. Vaig notar una sensació de terror que m’envaïa [...]. M’horroritzava que al lavabo hi hagués un intrús o més d’un. No tenia posades les meves cames ortopèdiques i em sentia extremadament vulnerable. Sabia que havia de protegir-nos a Reeva i a mi mateix», descriu. Va disparar. Quatre vegades. Va disparar.

«Tot i que no tenia les cames posades, tinc mobilitat als monyons. Estava massa espantat per encendre el llum. Vaig agafar la pistola [...]. De camí al lavabo, vaig cridar perquè ell o ells sortissin de casa. Vaig disparar a la porta del lavabo i vaig cridar a Reeva que truqués a la policia. No va respondre i vaig caminar cap enrere, mantenint fixa la mirada a la porta del lavabo Quan vaig arribar al llit, em vaig adonar que Reeva no hi era. Va ser quan vaig pensar que podia ser ella qui era allà dins. Vaig tornar al lavabo cridant-la pel seu nom. Vaig intentar obrir la porta, però estava tancada».

Pistorius continua: «Em vaig posar les cames ortopèdiques, vaig córrer al lavabo i vaig intentar obrir-la d’una puntada de peu. Vaig tornar a l’habitació per agafar el meu bat de criquet». Va trencar la porta. «Vaig trobar la clau a terra i vaig obrir. Reeva estava desplomada, però viva». La va treure i al cap de pocs minuts va morir.

Contradiccions

 Els agents van arribar al domicili alertats pels serveis d’emergència. L’atleta parlava d’un accident però, des del principi, alguna cosa els grinyolava. El telèfon de Reeva va aparèixer al lavabo. ¿Per què la porta estava tancada per dins i per què la model s’havia emportat el mòbil? Va sorgir un dubte: la possibilitat que la jove s’hagués tancat per fugir d’alguna cosa i s’emportés el telèfon per poder avisar algú.

Tots coneixien la cara a de Pistorius, la de l’èxit i el somriure, però els investigadors van començar a sospitar i indagar en la cara b. Van interrogar residents de la urbanització. Alguns asseguraven que des de la 1.30 de la matinada havien sentit veus. Que els crits semblaven una discussió. Segons abans dels trets, afirmen, van sentir crits de dona. «Creiem que els testimonis van sentir aquells crits», explica l’advocada, «però no ho podem confirmar. Potser Pistorius, en algun moment, doni més informació sobre el que va passar aquella nit. Fins ara no ho ha fet», lamenta Koen.

Pistorius va telefonar després dels trets. Assegura que va demanar ajuda i va explicar que havia disparat a Reeva per error. Al judici, el cap de Seguretat de la urbanització va confirmar que va parlar amb l’atleta, que simplement li va dir: «Tot està bé».

L’informe forense va trobar aliments a l’estómac de Reeva, consumits, segons els experts, unes dues hores abans de morir. El marge horari el posen sobre la 1, ja que va morir entre les 3.12 i les 3.16 de la matinada. Pistorius va assegurar que havien anat a dormir a les 10 de la nit. En l’autòpsia, a més, es va veure que la bufeta de Reeva contenia orina. Va tornar la mateixa pregunta: ¿va anar al lavabo a orinar o es volia amagar?

Pistorius va disparar, diu, sense saber qui hi havia i sense intenció de matar. L’habitacle, sense sortida, era d’escasses dimensions, un lavabo. Les bales utilitzades, black talon, són expansives i estan dissenyades per fer el màxim mal a l’obrir-se quan penetren al cos d’una persona.

«Pistorius no va poder explicar per què ho va fer», reconstrueix Tania Koen. «L’evidència admesa revelava contradiccions en la seva declaració sobre per què va disparar a la porta del lavabo». Por, vulnerabilitat, per no portar posades les seves pròtesis. Els agents van dubtar, per la direcció dels trets (altura, trajectòria) que aquest argument fos real.

«Aquestes contradiccions van ser tan greus que el Tribunal Suprem d’Apel·lacions va manifestar que realment no se sap quina és l’explicació de Pistorius», reconstrueix l’advocada. «Es va aturar davant la porta del lavabo i, quan es va adonar que hi havia una persona, va disparar quatre trets... Mai ha ofert una explicació acceptable per haver disparat. (Per al·legar defensa pròpia ha d’existir un perill vital real). «Aquest tribunal va considerar que l’evidència era ‘tan contradictòria que simplement no es coneix la seva veritable explicació per disparar’», lamenta a CAS OBERT Tania Koen.

A l’escena del crim es va trobar sang de Reeva al costat de la tauleta de nit, no només al lavabo. Es va contemplar la possibilitat que el primer tret, separat, segons els testimonis, de la ràfega de tres, no es produís al lavabo. No es va poder provar. L’escena del crim, després del caos, va quedar contaminada.

Violent, agressiu i manipulador

La fiscalia va interrogar part del seu entorn passat. «Violent», «agressiu, manipulador», el descrivien davant el jutge. Res de la imatge pública que projectava Pistorius semblava real. La investigació va mostrar un costat ocult de l’atleta: «obsessionat amb les armes», n’havia encarregat sis.

Es van descobrir alguns «accidents». Un mes abans del crim va demanar a un amic que s’inculpés, ja que ell havia disparat a terra en un restaurant «per error». Un altre episodi va ser quan va disparar un tret a l’aire des d’un descapotable. Va ser la seva reacció, enfadat, perquè la policia els havia aturat.

Es van analitzar els seus missatges i trucades. A Pistorius se li va requisar el seu Iphone 5. Va dir que n’havia oblidat les claus. Els investigadors van haver de recórrer a Apple per poder accedir-hi. Dues setmanes abans, Reeva li havia enviat un missatge de text: «de vegades tinc por de tu».

Llibertat condicional

Reeva va morir el 2013 i la sentència definitiva no va arribar fins al 2017. Quatre anys d’apel·lacions i un periple judicial –televisat– que van provocar un dolor afegit a la família. «Ha sigut esgotador emocionalment per a June i Barry, ja que contínuament obren les ferides», lamenta Tania Koen.

L’última, fa poques setmanes, quan Pistorius va sol·licitar la llibertat condicional. «La junta l’hi va denegar, ja que, segons la seva opinió, encara no s’ha complert la part requerida de la sentència de Pistorius (anys totals de presó complerts)», explica Koen. Condició sine qua non per poder demanar-la, segons la justícia africana. Tornarà a fer-ho. Tornarà a demanar la llibertat quan compleixi el requerit termini. Ho sap Koen i ho saben també Barry i June.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

«Qualsevol infractor que reuneixi els requisits serà posat en llibertat. Per tant, sabem que passarà, que Pistorius serà posat en llibertat condicional en el futur», lamenta. Fa mal. I no poc. «La família no creu que Pistorius estigui penedit o rehabilitat».

Reeva tenia 29 anys quan Pistorius la va matar. «Era intel·ligent i adorava els seus pares», descriu Koen. «Estimava la gent, la seva família i els animals. Es va graduar en Dret i va ser una bonica i famosa model. Era treballadora i amable. El dia que la van matar havia de fer una xerrada en un institut de Johannesburg. Volia lluitar per les dones». No la van deixar. No hi va arribar.