Més de mil menors en risc de ser agredits pel maltractador de les seves mares

Les forces i cossos de seguretat han alertat la Fiscalia i els òrgans judicials que 1.177 nens i nenes es troben a Espanya en risc de ser agredits pels maltractadors de les seves mares, que són víctimes de violència de gènere. Són un 45% més que fa un any, quan el sistema VioGén registrava a finals de maig 812 menors en risc.

El Ministeri de l’Interior acaba de fer pública l’estadística de víctimes de violència de gènere i s’aprecia un increment del nombre de fills i filles exposats directament al maltractament: aquests 1.177 menors en risc de ser agredits pel maltractador de les seves mares són un 22,7% més que a principis del 2023 i un 4,3% més que el mes anterior, l’abril. D’aquests 1.177 menors en risc, 5 estaven en situació extrema o de risc letal; 133 en risc alt i 1.039 en risc mitjà.

Cada vegada que la policia detecta un menor en risc s’envia una diligència automàtica a la Fiscalia i als òrgans judicials amb l’objectiu que estudiïn la seva situació i es posin en marxa mesures de protecció urgents i adequades.

Violència vicària

Des que les policies van començar a avaluar la situació en la qual es troben els menors que viuen en llars on les seves mares pateixen violència de gènere, al març del 2019, han detectat 3.161 casos de nens i nenes en risc: 836 extrem i 2.325 alt.

La violència vicària és una forma de violència masclista, probablement la més cruel. És aquella que utilitza el maltractador sobre terceres persones, principalment menors, per fer més mal a la seva víctima. Des del 2013, 49 nens i nenes han sigut assassinats pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seves mares a Espanya.

Gairebé la meitat dels 77.666 casos actius de violència de gènere amb seguiment policial de VioGén a finals de maig corresponen a dones amb menors a càrrec: 38.986.

A més de preveure la situació de risc en què es troben els menors, Interior també estudia la situació de vulnerabilitat en la qual es troben com a conseqüència de viure en llars on són testimonis de la violència contra les seves mares.

Són 9.054 els menors vulnerables detectats pel departament de Fernando Grande-Marlaska, un 20% més que al maig del 2022 i un 5,6% més que a finals de l’any passat.

D’aquests més de 9.000 nens vulnerables per estar exposats a la violència, 3 es trobaven en una vulnerabilitat extrema; 111, alta; 1.299, mitjana i 3.964, baixa.

Segons la Macroenquesta de Violència sobre la Dona de 2019, l’última disponible, 1,68 milions de nens i nenes viuen a Espanya en llars on un maltractador agredeix les seves mares.

654.761 víctimes

Segons l’última estadística disponible del sistema VioGén, Interior té registrades 654.761 dones víctimes de violència de gènere, un 7,5% més que al maig del 2022.

Hi ha 77.666 casos actius, que suposen una mica més del 10% del total de 748.450 casos gestionats per les forces i cossos de seguretat de l’Estat fins ara.

El nombre de casos actius s’ha incrementat en un 9,2% respecte al maig del 2022 (quan n’hi havia 71.075) i en un 3,3% si es compara amb els casos actius a finals del 2022.

Si s’atén la gravetat dels casos, és a dir, el risc que la dona víctima torni a ser agredida per l’agressor reincident, 20 es trobaven en una situació extrema o de risc letal; 1.206 en risc alt; 11.558 en risc mitjà i 33.648 en risc baix.

A data 4 de maig, figuraven a VioGén 666.759 agressors masclistes i gairebé el 10% d’ells havia maltractat més d’una víctima: 63.049 maltractadors fitxats són persistents i suposen un alt risc per a les dones.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Malgrat la magnitud d’aquestes xifres i que s’observa una tendència creixent en el nombre de dones que denuncien, cal recordar que la violència de gènere té una alta xifra fosca: només el 30% de les víctimes demana ajuda, mentre que el 70% del maltractament es manté silenciat i ocult.

La violència masclista es pot denunciar tant davant les forces i cossos de seguretat de l’Estat com directament als jutjats. A més, les víctimes poden demanar ajuda als serveis socials del seu ajuntament o comunitat autònoma.