Tragèdia a l’Atlàntic

Dos morts i 34 desapareguts: ¿per què es va trigar un dia a socórrer la zòdiac enfonsada a les Canàries?

Dos morts i 34 desapareguts: ¿per què es va trigar un dia a socórrer la zòdiac enfonsada a les Canàries?
3
Es llegeix en minuts
EFE

Un barco de Salvament Marítim va estar aquest dimarts a la tarda a només una hora de navegació de les 60 persones que van naufragar al sud de Gran Canària en una pneumàtica, després de tota una nit esperant que arribés una patrullera marroquina.

Era la ‘Guardamar Calíope’, que a la mateixa hora que els localitzaven rescatava una altra barca semblant a només 46 quilòmetres.

El resultat és que 34 persones han desaparegut i dos han mort aquest dimecres a l’Atlàntic, a 162 quilòmetres al sud de Gran Canària, en aquesta nova tragèdia després de la qual diverses ONG s’han preguntat per què Espanya no es va fer càrrec del rescat des de l’inici, tot i que el Marroc prometés enviar una patrullera, ja que tot va passar en aigües sota responsabilitat espanyola en matèria de salvament.

Segons dades proporcionades a EFE per Salvament Marítim, la Guardamar Calíope va rescatar aquest dimarts, cap a les 20.30 hores, 63 persones que navegaven en una llanxa pneumàtica en les coordenades 27º 23.3’ Nord 14º 45.3’ Oest. És a dir, en un punt de l’Atlàntic situat a 100 quilòmetres de la seva base d’Arguineguín (Gran Canària) i uns 140 quilòmetres tant d’Al-Aaiun com de cap Bojador (Sahara).

Mitja hora abans, un avió de Salvament havia comunicat que la localització d’una altra llanxa pneumàtica amb immigrants navegant una mica més al sud, en les coordenades 26º 59.4’ N i 14º 36’ W. En distància: a 137 Km d’Arguineguín, 118 km d’Al-Aaiun i 97 km de cap Bojador.

Amb el primer servei completat, la ‘Guardamar Calíope’ es va dirigir de tornada a Gran Canària i no va seguir cap a la segona zòdiac, perquè el rescat d’aquesta l’havia assumit el Centre de Coordinació de Salvament de Rabat, que va notificar que enviava una patrullera, mentre es demanava per ràdio a mercants a la zona que s’acostessin.

Si es comparen en un navegador geogràfic les coordenades de les dues pneumàtiques, es comprova que la ‘Calíope’ va estar a poca distància de la pneumàtica que a la fi va naufragar: uns 46 quilòmetres, o 25 milles nàutiques, equivalents a una hora de navegació a la velocitat de rescat d’una Guardamar (uns 25 nusos, 46 km/h).

Des que l’avió espanyol va localitzar la pneumàtica situada més al sud, 19.53 hores de dimarts (hora canària), fins que la patrullera ‘Al Mansour’ va rescatar els 24 supervivents que quedaven a les seves restes, 6.20 hores de dimecres, van transcórrer gairebé deu hores d’espera, sempre segons els registres oficials de l’operació.

Deu hores en què les 60 persones que anaven a bord van esperar que arribés l’ajuda, mentre seguia el seu costat el ‘Navíos Azure’, un portacontenidors de 260 metres d’eslora que es dirigia a Algesires (un barco massa gran per intentar un rescat pel seu compte; de fet, Salvament Marítim sol donar instruccions als capitans en aquests casos de no intervenir llevat de situació de total emergència).

Les autoritats espanyoles van donar per controlada la situació d’aquesta pneumàtica al comprovar que allà hi havia aquest mercant de l’arxipèlag Marshall i rebre a més la comunicació del Marroc que es feia càrrec de la coordinació del rescat i enviava una patrullera, cosa que explica que la ‘Guardamar Calíope’ no continués navegant al sud a la seva trobada, sinó que retornés al moll d’Arguineguín.

El col·lectiu Caminando Fronteras, que havia llançat les alertes de sortida de les dues pneumàtiques des de cap Bojador i havia facilitat unes coordenades aproximades de la segona, emplaçava Espanya a intervenir, perquè no hi havia notícies que hagués arribat la patrullera de la Marina promesa per Rabat.

«És tortura tenir 60 persones, entre elles sis dones i un nadó, més de 12 hores esperant un rescat en una pneumàtica dèbil que pot enfonsar-se», escrivia a Twitter el seu portaveu, Helena Maleno, que recordava que aquestes aigües són dins de la zona de rescat (SAR) assignada a Espanya per les lleis internacionals.

Notícies relacionades

Al conèixer l’esdevingut, Maleno acusava Espanya d’haver comès una «negligència» i una «omissió del deure de socors». «Espanya s’ha fet un Grècia», resumia indignada, en una al·lusió a l’abandó de funcions que algunes ONG atribueixen a Atenes en el naufragi d’un barco amb prop de 700 immigrants al mar Jònic.

Altra de les ONG d’ajuda als migrants que opera tant en la Ruta Canària com al Mediterrani, l’‘Alarm Phone’, es pronunciava en els mateixos termes, també a Twitter: «¿Per què ningú va intervenir abans?».