Amnistia Internacional

AI xifra en més de 100 les víctimes de «la massacre» del 24J a Melilla

AI xifra en més de 100 les víctimes de «la massacre» del 24J a Melilla
4
Es llegeix en minuts

Amnistia Internacional (AI) ha elevat a més de 100 les víctimes mortals que podria haver causat «la massacre» del 24 de juny de 2022 a la frontera entre Espanya i el Marroc a Melilla, una xifra que gairebé quintuplica la que oficialment van donar les autoritats del país veí i que diferents ONGs sempre han qüestionat.

A punt de complir-se un any dels fets, AI lamenta que «no s’ha obert cap investigació adequada sobre les denúncies de crims de dret internacional que es van cometre als dos costats de la frontera» malgrat que, segons assegura, «van passar clarament sota jurisdicció espanyola» per estar les tanques i els llocs fronterers al seu territori.

L’organització defensa que això comporta «una obligació d’investigar totes les actuacions que van passar», però aquest any transcorregut «cap funcionari, marroquí o espanyol, ha comparegut davant la justícia per les violacions de drets que van provocar la mort, la desaparició i ferides de tantes persones».

Aquesta entitat eleva a més de 100 els morts el 24J, davant els 23 reconeguts oficialment pel Marroc, basant-se en testimonis de supervivents que apunten que hi va haver persones que van morir en el trasllat amb autobús des de la frontera cap al sud del país «sense rebre cap tipus d’assistència mèdica malgrat la gravetat de les lesions». En total, segons les seves dades, al voltant de mig miler dels migrants que van intentar accedir a Melilla van ser traslladats «per força» a «zones remotes del Marroc», situades a més de mil quilòmetres de la frontera, «on les van desposseir de les seves possessions i les van abandonar a tocar de la carretera sense atenció mèdica». «Estem davant una xifra descomunal que parla per si sola del patiment que han viscut aquestes persones a la frontera», apunta AI, que posa el focus en els més de 80 desapareguts després de l’intent d’entrada a Melilla, sobre els quals tem que «molts podrien haver mort» perquè els seus familiars no coneixen el seu parador.

En aquest sentit, l’ONG denuncia públicament que «les autoritats marroquines han obstaculitzat les iniciatives de recerca de les persones desaparegudes i mortes», denegant visats als familiars perquè puguin anar a reconèixer els cossos, la majoria dels quals segueixen al dipòsit de cadàvers de Nador un any després. «Les autoritats marroquines han declarat que no enterraran els cadàvers sense identificació, però tampoc faciliten la identificació dels cossos», apunta AI per denunciar que no s’estan donant avenços en la via oberta pel Ministeri sudanès d’Afers Exteriors fa tres mesos perquè els familiars enviessin mostres de l’ADN al Marroc.

S’hi uneix l’«absolut desemparament» en què es troben les famílies de les víctimes, a les quals ni Espanya ni el Marroc han ofert cap indemnització ni ajuda per conèixer el possible parador dels migrants que continuen desapareguts un any després de «la massacre» a la frontera de Melilla, ara «blindada», igual com la de Ceuta.

Així, les fronteres terrestres de les dues ciutats autònomes «no ofereixen cap possibilitat d’accedir als llocs per sol·licitar asil», segons AI, que insisteix que s’està donant «una pràctica de racisme institucionalitzat» perquè aquesta situació la pateixen, sobretot, persones d’origen subsaharià. I això malgrat l’alt índex de reconeixement de protecció internacional i de resolucions favorables de sol·licituds d’asil el 2022 a nivell estatal de persones procedents de països com Burkina Faso (99%), Mali (96%) i el Sudan (92%), país, aquest últim, del qual procedien la majoria de les víctimes del 24-J.

AI es basa en aquestes dades per considerar demostrat que, «malgrat que se’ls impedeix arribar als llocs fronterers, aquelles que aconsegueixen travessar la frontera, sí que són persones mereixedores de protecció internacional». Malgrat això, «la situació de drets humans per a moltes d’aquestes persones migrants que han quedat atrapades al Marroc s’ha deteriorat, com evidencien els testimonis a què ha accedit AI, que apunten que molts han intentat sortir d’aquest país cap al sud, o tornar a Líbia, Tunísia o Algèria davant el risc de ser multats, amenaçat o empresonat si els troba la policia marroquina.

Notícies relacionades

En concret, AI es fa ressò de la versió de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), que apunta que encara es troben detingudes 87 persones a Nador i altres presons del país i no hi ha informació pública sobre els juicos a aquestes persones ni sobre el parador de la resta de persones que van ser traslladades. Així mateix, assegura que aquest any transcorregut «la impunitat i l’obscurantisme s’han perpetuat davant l’absència d’investigacions dels dos països, que «semblen haver-se posat d’acord per ocultar el que realment va passar aquell dia i rendir comptes» i que en la seva cimera de març del 2023 «van mantenir la seva falta de transparència en relació amb els seus acords per al control migratori».

Davant les pròximes eleccions generals, que tindran lloc un mes després del primer aniversari del 23J, AI ha demanat als partits que es presenten que «Ceuta i Melilla deixin de ser llocs on és pràcticament impossible demanar asil, i on s’aplica una legislació excepcional al marge de les obligacions internacionals contretes per Espanya». D’aquesta manera, l’ONG es refereix a l’entrega d’Espanya al Marroc de, almenys, 470 migrants el 24J, qüestió que va centrar la investigació del Defensor del Poble, unes «devolucions en calent» sobre les quals AI demana davant les pròximes eleccions generals un compromís polític per posar-los fi mitjançant una reforma legislativa.