La Remedios, la veu flamenca dels Salazar, desapareguda a Astúries: «Si algun dia no estic, haurà sigut ell»

Sense notícies. Sense respostes. Sense rastre. A casa dels Salazar, des de fa gairebé dos anys, el flamenc és trist, no alegra. Falta la Remedios –palmellada, canti i balli-, la quarta de vuit germans: Remedios Salazar.

Ulls verds, cabells negre i arrissats, i pell canyella, 41 anys. Mare, també àvia; va parlar amb la seva família per última vegada l’11 de novembre del 2021. «Va dir que anava a fer un tomb amb la seva parella», explica a CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, la seva germana Violeta. No l’han tornat a veure. Aquell dia va desaparèixer.

Durant dies van esperar la seva tornada, la seva trucada. La Remedios no tornava, no trucava. La Policia Nacional va activar l’alerta: «‘Si hi ha alguna cosa nova, els avisarem’, ens van dir». Fins a la data. «No ens han dit res més».

Prop d’un centenar de persones –tots família– van recórrer Langreo (Astúries) amb la foto de la Remedios. «No era per enlloc», recorda la seva germana. Des de fa gairebé dos anys lluiten contra la impotència. Sense indicis, sense proves, sense ella. «Estem destrossats. La Remedios va anar a fer un tomb... i no la vam tornar a veure més».

«La maltractava»

«La maltractava»«Crec, i que Déu em perdoni si m’equivoco, que ha sigut ell», afirma la Violeta. La més gran dels Salazar es refereix a la parella de la desapareguda. «La meva germana era una persona molt familiar. No hi havia dia en el qual no ens ajuntéssim», retrocedeix. A casa són tots una pinya; ella era ànima, veu i motor. «Era la primera a ser-hi si hi havia una festa. La primera a celebrar», recorda la Violeta. Amant del flamenc, «la Remedios ballava, cantava...». Ho respirava pels quatre costaós.

La Remedios no tenia feina fixa ni motius per anar-se’n. La seva rutina era senzilla: estar amb la seva filla, els seus nets. Mare d’una noia i àvia de dos, «vivia enganxada a la seva família, era la seva passió». Va iniciar una relació amb un home: «Feia uns sis mesos que estaven junts, o potser una mica més, però no arribava a l’any», explica la Violeta. Van començar els problemes: «Ella em va dir que la maltractava, que de vegades discutien... i jo li deia: ‘¡Ai!, germana, no et veig bé’. I, de sobte, la vaig deixar de veure».

«La Remedios em va comentar que ell bevia i era addicte a altres substàncies. Es posava agressiu...», afirma la dona. «Abans de desaparèixer em va dir: ‘Germana, estic segura que alguna cosa em passarà. Si algun dia em passa alguna cosa, si desaparec... m’ho ha fet ell’».

La Violeta li va aconsellar que marxés: «‘¿Per què no el deixes?’, li vaig dir. La Remedios em va contestar: ‘Perquè no em deixa’. Li vaig dir que el denunciéssim, que jo aniria amb ella, però va respondre que no, que tenia por, però que estigués tranquil·la, que el deixaria».

Gossos a la porta

«Vaig a fer un tomb», és l’últim que va dir. La Remedios no tornava. Mai va tornar. «Va desaparèixer la Remedios i ho va fer també ell. Aquest home mai més ens va dir res». Els Salazar van anar a la seva porta: «No ens va deixar entrar». Ho van intentar en diverses ocasions. Li van preguntar, li van pregar. No va servir. «No ha tornat a dir-nos res i no ens deixa anar a casa seva».

La família de la Remedios es va reunir per anar a demanar-li comptes. «Per veure la manera de parlar-li, per poder agafar les seves coses, preguntar-li, comprovar si estava la meva germana...», explica la dona. Ell, assegura, es va tancar en banda. «No ajuda i posa impediments, té gossos que se’ns tiren a sobre si ens acostem a la seva porta».

Sense resposta, amb senyal

Durant els primers dies, sense poder parlar amb ell, van intentar fer-ho amb ella. «El seu telèfon estava encès», va descobrir la Violeta, «però ella no apareixia... No responia a la trucada. Jo li trucava i li trucava... i no l’agafava ningú, però donava senyal».

El telèfon va estar encès molt temps, recorda la Violeta. «Crec que el van mantenir en funcionament per dir que la marxa era voluntària... Sé que ella no va veure cap d’aquelles trucades».

Sense flamenc per Nadal

La ment de la Violeta s’instal·la en les primeres setmanes i transita fins ara: «És tan cruel el que estem vivint...». El record no cessa, ve i va. «Els dies van passar i va arribar Nadal. Ens va semblar estrany que no estigués, que no truqués. La Remedios era la primera a ser-hi. Ens unia a tots... Per Reis, tampoc va aparèixer. Impossible, amb els seus nets... i a sobre era el seu aniversari», retrocedeix de nou, trencada, la dona. Ja han viscut dos nadals sense ella. «Tinc clar que alguna cosa va passar, perquè la meva germana sola no marxa». A casa dels Salazar, el flamenc mai ha sonat igual.

Activada l’alerta, un centenar de familiars de la Remedios van batre els carrers: «Som una família gran». Van intentar reconstruir els seus passos. «Hem anat a tots els llocs que solia anar i no hi ha rastre d’ella». Van imprimir la seva foto i van preguntar als veïns de Langreo (Astúries), «ningú en sap res».

Van preguntar sense parar, sense filtre. «Hem trucat a hospitals, presons, cases d’acollida... tot el que se’ns ha acudit». Han mirat a solars, entre arbustos, terrenys i a descampats. La batuda familiar, intensa, va durar prop d’un any. «Fins que el meu pare va emmalaltir», explica la Violeta. Francisco Salazar, el besavi, combat la malaltia buscant la seva filla: «Ha passat per nou operacions, l’última, fa dos mesos, ha sigut la pitjor. S’ajunta tot i no tenim força».

«La va matar»

La Violeta, gairebé dos anys després, és la veu de la recerca, la portaveu dels Salazar. «Sento i sé que la meva germana no està viva i descarto, descartem, totalment la marxa voluntària», explica, gairebé sense veu. «La va matar, la va ficar en algun lloc i va fer alguna cosa perquè no la trobéssim. La va matar... ell va matar la meva germana». De professió incerta, la dona té poques dades que pugui oferir de qui, des de feia mesos, era parella de la Remedios. «No sé si la policia l’ha arribat a investigar, però, no en tinc cap dubte, està implicat en la desaparició de la meva germana».

No hi ha dia en el qual no la plori i la busqui, no pensi en ella. «Parlo amb ella en somnis des que va desaparèixer. Això és un infern, no podem més», lamenta la Violeta. «Necessito trobar-la, com sigui, viva o morta, però saber què va passar».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

La dona, cansada, agafa aire i fa un prec: «Només puc agrair amb cor, amb ànima... que si algú sap alguna cosa, sisplau, ens ajudi». Envia un missatge als agents encarregats del cas, també: «Sisplau, no la deixin de buscar».

Remedios Salazar mesura 1,55. Complexió prima. Ulls verds. Cabells ondulats i llargs, i pell morena. La seva família la busca des de fa dos anys. Preguen la seva col·laboració.