Localitzen un cos sense vida a la zona d’Aranjuez on va desaparèixer el Víctor

«A falta de la confirmació de l’ADN, tot apunta que és ell», afirma, trencat, Jorge Sabugal. «És gairebé segur que es tracta del meu cosí Víctor. La roba i els tatuatges apunten que és ell», explica a CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica. «Dilluns el van trobar, ahir al migdia van trucar i avui ja ens han pogut confirmar una mica més».

El Victor, jove que aquest mateix dimarts complia 26 anys, va desaparèixer el 8 de març passat, a Aranjuez. Ultimava els detalls d’un torneig de pàdel benèfic, que havia estat organitzant ell. Una càmera l’enregistra a les 23.45 hores de l’esmentat dia, a prop de les pistes. Després d’aquesta imatge, no n’hi va haver més.

Va aparèixer el seu cotxe. A l’interior de l’automòbil, la jaqueta, les claus de casa, però no el seu mòbil ni la seva documentació. No hi havia respostes, ni trucades. No hi havia rastre. Va arrencar la recerca. Helicòpters, drons i fins i tot una zòdiac dels bombers en una llacuna pròxima, van fer batudes els dies següents. «La policia va actuar immediatament», agraïa davant aquest mitjà el mes de març passat, la seva mare, Belén, però no s’ha trobat res». La seva foto es va difondre per les xarxes socials. «Ningú en sap res».

Uns operaris

Després de sis mesos buscant respostes, el seu cos –a falta de confirmació– hauria sigut trobat per uns obrers «darrere del Mar de Ontígola. Cap al sud, entre l’N-400 i A-4. Crec que en diuen El Montecillo...», geolocalitzen. La zona, confirma el seu entorn pròxim, no es va batre.

Notícies relacionades

Cau una banda de narcos que transportava la droga a Europa oculta en dobles fons de camions i semiremolcs

La víctima de ‘La manada’ demana dos anys i un dia de presó per a les detectives que la van espiar després de la violació

El Víctor, sempre somrient, solidari, divertit. Va començar a treballar a l’hospital amb 17 anys com a auxiliar d’infermeria; volia alguna cosa més i, mentre treballava, es va treure el títol d’integrador. Els seus plans perfectes: pàdel, ‘running’, rutes per la muntanya, passejos per la serra de Madrid i, sobretot, sortir amb els seus amics, els de sempre, un grup format per gairebé una vintena de joves d’Aranjuez. Després de sis mesos sense rastre, la seva família sembla haver trobat respostes. «Tots els indicis apunten que es tracta d’ell i, a l’espera del resultat de l’autòpsia, es tracta

d’un suïcidi», lamenta el seu cercle familiar. «No hi ha paraules». Massa dolor.