Crema de matinada una planta de la residència de gent gran a Astúries: un mort i 27 hospitalitzats

De matinada, una tragèdia. Un avi ingressat a la residència de Leceñes, a Astúries, va morir a l’incendiar-se una habitació del centre i estendre’s el fum a tota la segona planta, segons les primeres dades que a un quart i cinc de tres de la matinada d’avui, dimecres, va poder obtenir sobre el terreny La Nueva España, de Prensa Ibérica. 26 interns més i una treballadora van haver de ser hospitalitzats. Tres dels ferits estan molt greus. La major part de les afeccions són per inhalació de fum.

El desplegament de mitjans d’emergència va ser espectacular, amb un hospital de campanya muntat a la mateixa porta del geriàtric. Sobre la marxa eren intubats allà mateix alguns dels atesos. Familiars dels ingressats seguien amb angoixa des de l’exterior les tasques. Tota la parròquia es va mantenir en suspens. 

El foc va començar en una habitació per circumstàncies que encara no han pogut aclarir-se. Les persones que l’ocupaven i la treballadora que les va atendre en un primer moment són els que van resultar més malparats del sinistre. Sirenes, Guàrdia Civil, bombers, policies locals... els voltants del geriàtric semblaven un camp de batalla.  

En un anar i venir incessant de tretze ambulàncies, els evacuats van ser traslladats a quatre hospitals segons la disponibilitat de llits i la gravetat del seu estat: l’Huca, a Oviedo; el Cabueñes, a Gijón; el del Valle del Nalón, a Riaño (Llangréu) i el de Mieres. 

La confusió va ser gran en un primer moment, però l’operatiu es va organitzar amb rapidesa. En dues hores la situació va quedar controlada. Alguns avis en sortien inconscients. Alguns van respirar el fum mentre dormien. Els interns en plantes inferiors, les que pel disseny sobre el terreny de la residència queden gairebé com a subterrànies, estaven perfectament aïllats i no van haver de sortir de les seves habitacions. Tot i que des d’allà van seguir amb la lògica por i preocupació tot el rescat. En total, dins de les instal·lacions del complex van quedar 44 avis, fora de perill de qualsevol incidència. 

Els sanitaris avaluaven sobre la marxa quines persones necessitaven assistència mèdica i quines no, i dirigien els trasllats. El foc va començar passada l’una de la matinada. A les tres sortia l’última ambulància amb destí a un centre sanitari. El màxim perill havia passat. Afluixava la tensió, però era llavors quan les llàgrimes contingudes i l’emoció brollaven. 

Els testimonis

Un dels herois del rescat de Valdesoto: «Vaig tancar tres avis en una habitació i vaig posar una samarreta molla sota la porta»

Es diu Lucas Díaz i acaba de ser pare. Viu al costat del palau de Valdesto, a Siero, a poca distància de la residència geriàtrica la segona planta de la qual va cremar a la matinada d’aquest dimecres, i va ser el primer a auxiliar els avis i un dels herois del rescat. 

Pel poc que poden dormir els pares d’una criatura de tres mesos, va ser que Díaz i la seva dona estaven fumant a l’exterior de casa seva i cap a la una de la matinada van sentir sonar l’alarma de la residència. La seva parella li va dir que li semblava veure fum. No s’ho va pensar, va agafar el seu cotxe i es va plantar en dos minuts davant la residència. El primer. Va arribar-hi en sabatilles. Això sí, amb el seu broncodilatador a la butxaca, que no va oblidar agafar perquè és asmàtic i intuïa a què podia enfrontar-se. 

«Vaig sentir una senyora demanant auxili. Vaig veure que de l’habitació del costat sortia fum, no m’ho vaig pensar i vaig saltar el mur. Una altra senyora de la planta baixa em va obrir una porta i vaig entrar. Vaig ajudar tres persones a protegir-se en una habitació, vam mullar la samarreta amb aigua, a l’espera que arribessin els bombers», explica aquest ciutadà de Siero de Leceñes, que va ajudar la Policia Local, la Guàrdia Civil i els Bombers a treure els residents. Després un altre veí li va deixar una dessuadora. Va tornar a mullar-la i va repetir la mateixa operació perquè els grans no inhalessin fum.

«Al final t’adones que poden ser els teus avis, no m’ho vaig pensar i vaig actuar», rememorava després de les tres de la matinada encara al peu del canó, quan el pitjor ja havia passat i encara commocionat pel que havia viscut. 

La seva dona va ser la que va alertar els serveis d’emergència. El desplegament va ser espectacular. La fila de vehicles arribava des de la carretera general, on hi ha la desviació al costat de l’església cap a la carretera de Leceñes, fins a la residència. Hi havia aparcats al llarg de la costa ambulàncies, camions i cotxes de les forces de seguretat, al llarg d’uns 300 metres. 

Un altre veí, Sergio Gago, també aportava el seu testimoni. «El primer que vaig sentir va ser una senyora cridant: ‘Traieu-me, que se’m crema l’habitació’», explica. «Vaig ajudar a anar evacuant els avis. Va ser difícil, molts tenien poca mobilitat», explica. 

A pocs metres, en una casa gairebé enganxada a la residència viu un altre jove, Juan Riestra. «Ens va alertar el gos amb els seus lladrucs. Vam soritr i vam sentir l’alarma. Ja vam veure tot l’enrenou. Vam ajudar els bombers a tirar les mangueres. Els vam portar uns calders perquè poguessin netejar-se la cara».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

«És una cosa que impacta, veure gent gran en una situació així... alguns estaven una mica desorientats», coincideixen a assenyalar els que es van acostar per assistir els intoxicats en els primers minuts del succés.

Els sanitaris eren els encarregats de transmetre calma i serenitat. Molts evacuats sortien conscients de la situació, però d’altres una mica atordits. «Ets a la proa de la residència, no t’has adonat que hi ha hagut un incendi, però ja ha passat tot», li deia un dels professionals a una resident, a l’hospital de campanya muntat a l’entrada. Hauria pogut ser una tragèdia. No podran oblidar-ho mai.