El legionari que va atropellar i va matar la Leire quan quadruplicava la taxa d’alcohol ofereix 70.000 euros a la família per evitar la presó

«¡Han atropellat la nena!». El telèfon el va despenjar el David, a punt de sortir de treballar. A l’altre costat del telèfon, trencada, hi havia la Rocío, la seva dona. Quatre trucades de diferents testimonis alertaven, alhora, el 112. Dimarts, 6 de juliol del 2021, la Rocío caminava amb la seva filla quan un cotxe a alta velocitat va travessar el pas de vianants que creuaven de la mà. La petita es deia Leire, tenia cinc anys i venia del parc amb la seva mare, embarassada de quatre mesos. Eren les 20.20 hores quan un conductor borratxo la va matar a Roquetas de Mar (Almeria).

Una frenada i un cop fort. La gent es va agrupar al costat del pas de vianants en qüestió de segons. Tots en xoc. Del cotxe en va sortir F. M. S., el conductor. Ho va fer, segons l’atestat de la Policia Local de Roquetas de Mar, al qual ha accedit aquest mitjà, amb «ulls vermells», «boca pastosa», un evident «trontoll» i una forta «olor d’alcohol». Militar de professió, legionari, destinat a Almeria. Va sortir del cotxe, però no es va acostar a la víctima. Després de mitja hora de reanimació, no es va poder fer res per la petita: la Leire va morir.

La Deborah, tia de la nena, retrocedeix junt amb CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, fins aquell esquinçador 6 de juliol de fa dos anys. Reviu, també, la lluita judicial, que confien a acabar el 19 d’octubre, quan se celebrarà el judici contra el conductor al Jutjat Penal número 3 d’Almeria. El legionari, en llibertat amb càrrecs, s’enfronta a cinc anys de presó (és el que demana la família de la nena); el fiscal, per la seva banda, sol·licita una pena de quatre.

F. M. S. arriba a la cita judicial després de dos intents fallits per evitar asseure’s al banc dels acusats. Va contactar amb la família, denuncien, amb una única finalitat: arribar a un acord econòmic per aturar la causa penal. «A través del seu advocat –afirma la Deborah–, ens va fer arribar que oferia una indemnització, pagar-nos uns diners, a part dels que rebéssim de l’assegurança. Donava 70.000 euros a canvi d’arribar a un acord per escrit perquè retiressin els càrrecs contra ell».

La resposta va ser contundent: no. «La meva cunyada estava embarassada quan va matar la Leire. Era allà amb la nena. Hauria pogut matar-la a ella també, i el nadó. Mai va trucar per demanar perdó ni es va interessar».

L’atropellament

«La Leire i la meva cunyada havien anat al parc i a encarregar els llibres de cara al començament del curs», arrenca la Deborah, a la qual se li trenca la veu segons avança la conversa. «Ja tornaven a casa, havien de passar per la carretera d’Alicun, al barri del Parador, on vivien». La Rocío i el David (els pares de la menor) es van instal·lar a Almeria uns anys abans, però procedeixen de Cabeza de Buey (Badajoz).

La Leire i la seva mare paren al pas de vianants, davant del Mercadona. «És una via de quatre carrils, dos en cada sentit», reconstrueix la Deborah. Al rellotge, segons l’informe policial, marquen les 20.21 hores.

«Estaven parades a la mitjana, on hi ha un trosset de vorera –explica la seva tia–, i van començar a caminar al veure que un cotxe es parava i les deixava passar. Quan van començar a creuar, un altre cotxe, amb un senyor que anava begut fins a dalt de tot, va depassar el que estava aturat i va atropellar la Leire. No es va ni acostar a veure què li havia passat a la nena ni a intentar socórrer-la. Va sortir, es va recolzar al capó del cotxe, es va posar les mans al capdavant i ja està. No va fer res més».

L’atestat policial confirma el que explica la Deborah. El test d’alcoholèmia del conductor va mostrar xifres esgarrifoses:  0,98 mg per litre d’aire aspirat, que va baixar en el segon mesurament, que li van practicar a 0,96. Els agents van accedir al cotxe i, al seu interior, al costat del volant, van trobar un vas que, després d’analitzar-lo, va resultar ser un combinat de ginebra i tònica. En paral·lel, el David, després de penjar el telèfon, en minuts va arribar al lloc del succés per trobar-se amb la seva dona i amb la seva filla. Només van poder confirmar-li que la Leire ja no hi era.

A gran velocitat

F. M. S., 27 anys (en aquell moment) a dues setmanes de sumar un any més. Nascut a Jaén, destinat a Almeria des de feia un any, els últims set havia estat a Melilla. En total, vuit anys a la legió. Sense antecedents penals, només una multa prèvia, important, per circular havent begut alcohol. Va ser detingut i va passar a disposició judicial. «Va ser a la comissària 36 hores. Recordo que la Leire encara no havia sigut incinerada quan en va sortir. Ens van trucar per dir-nos que n’havia sortit quan estàvem sortint del tanatori per a la cremació».

La instrucció es va forjar amb les següents certeses: F. M. S. «es trobava sota la influència de begudes alcohòliques». Alguns testimonis hi van afegir que mantenia una conducció temerària quilòmetres abans. El militar, segons les indagacions policials a les quals ha pogut accedir CAS OBERT, mantenia, a més, «una velocitat mitjana de 83,16 km/hora –amb un marge d’error de 10– quan el màxim permès en aquesta via eren 50 km/hora».

Va frenar tard. Va desplaçar el cos de la petita més de 20 metres i la va matar. Davant el jutge, F. M. S. va admetre, segons ha pogut saber aquest mitjà, que «va prendre quatre o cinc cerveses dinant» i que després se’n va anar a un local, on va prendre «dues o tres copes més». Que va agafar un gintònic «i el va ficar al cotxe», que va conduir «perquè es veia en plenes facultats», que potser la Leire no anava de la mà de la seva mare i es va avançar. Va assegurar que no va veure la nena perquè a la zona «hi havia vegetació» que li reduïa la visibilitat. Aquesta última dada ha sigut desmentida per l’Ajuntament de Roquetas de Mar. Un informe tècnic afirma que des del 2020 en aquest tram no hi ha vegetació, només gespa artificial.

«Li destrossareu la vida»

El 24 de desembre d’aquell mateix any, la mare de la Leire va donar a llum. El seu embaràs va estar amenaçat, massa dolor. «Record que quan van trucar per dir-nos que ha sortit de la presó, vam haver d’anar a l’hospital», explica la Deborah. Durant tot aquest temps, F. M. S. «mai es va interessar» per ells, afirma. Fins que va oferir un pacte econòmic. «No vol anar a la presó, perquè si hi va, és legionari, militar, i si té antecedents penals d’aquest calibre el faran fora del cos. No vol perdre la feina». La família de la Leire ho va rebutjar.

 «Uns mesos després, hi va tornar a contactar, i va tornar a proposar-ho». El missatge va destrossar la família de la nena: «Ens va dir que si seguíem endavant amb la demanda i el ficaven a la presó, li destrossaríem la vida al seu client». La Deborah s’expressa amb dolor i amb ràbia: «Destrossar-li la vida, ¿a ell?».

Homicidi imprudent o dolós

La instrucció del cas es va tancar amb l’obertura d’un judici contra F. M. S. per homicidi imprudent i conducció temerària. A la lluita per tirar endavant, s’hi va afegir la judicial. «Vam recórrer la decisió de jutjar-lo per homicidi imprudent, creiem que va ser un homicidi dolós. La diferència és que quan tu comets homicidi dolós, el que busquem és que la llei reconegués que no va ser una imprudència, va ser una possibilitat que ell va assumir que podia passar per conduir amb aquesta taxa d’alcohol».

El jutge va desatendre el seu recurs. «Tota la nostra batalla jurídica ha sigut aquesta», amplia Juan Manuel Medina, advocat de la família, davant la trucada d’aquest mità. «El conductor, amb una taxa d’alcohol com la que porta, una velocitat desmesurada, amb una temeritat total i absoluta, puja al vehicle sense importar-li la integritat física de les persones que pugui trobar-se al camí. Tant li fa», lamenta.

En un mes es veuran les cares. La Deborah, tia de la Leire, afronta el judici amb por. «Por de tornar a veure la meva família revivint tot, i por a veure què passarà perquè jo, personalment, no crec que pagui pel que ha fet». «És desesperant... –afegeix Medina–, i crec, de veritat, que es dicti la sentència que es dicti, no serà suficient. No hi ha sentència que rescabali aquest dolor».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

La Leire, la petita dels cabells d’ors, «golafre», «tímida», «feliç». Adorava Frozen, jugar, pintar... «pintar als mobles i a la paret...», rememora la seva tia somrient. Disfrutava veient dibuixos a la televisió. Els seus favorits, ‘La Patrulla Canina’ i ‘Mickey Mouse’. «Tènia un cargol al qual donava farina i aigua. I una gosseta, la Laika, que portava ella mateixa amb la corretja quan va morir».

No anava a cap lloc sense els seus ninots: la Vaca –una vaqueta– i el Keko, un nino amb el cos petit i capgròs. «És tan horrible...», lamenta la seva tia. No oblida la imatge de la seva neboda en el seu adeu. L’esquinç dels seus pares. No oblida, tampoc, els primers dies després del tràgic succés: «entres a casa i no la sents, no hi ha ningú que surti corrents a dir-te: ‘¡Titi!’. No hi ha res. Silenci. Un silenci terrible. Silenci... res més».