Radiografia de la tragèdia de Múrcia: «Davant de les sortides d’emergència posaven biombos i ‘photocalls’»

L’Ajuntament de Múrcia té oberta una investigació interna per esbrinar què va fallar en la Corporació perquè les dues discoteques on van morir 13 persones diumenge passat en un incendi estiguessin obertes malgrat no tenir la llicència en vigor.

Però, a més de la presumible mala praxi per part del servei d’Inspecció Municipal, familiars de les víctimes ja comencen a assenyalar problemes de seguretat a Fonda Milagros, establiment on es van trobar les 13 víctimes.

«Amb un mínim de sentit comú, qualsevol diria que l’esdevingut a Atalayas és un despropòsit de principi a final». Parla Pedro López Graña, advocat que representa les famílies de dues de les persones que van morir fa quatre dies, originàries de Nicaragua i de l’Equador i repartides entre Múrcia i els seus respectius països.

Per a l’advocat, l’oci nocturn és una «activitat d’alt risc», ja que són negocis que congreguen una gran quantitat de gent. Sobretot quan «no tenen les mesures de seguretat més elementals», com tot sembla indicar, segons li han transmès els familiars de les víctimes que representa.

Reconeix que «hi ha hagut deixadesa de funcions per part de l’administració local», però també «una actitud roïna per part dels empresaris» de Teatre i Fonda Milagros.

En aquest sentit, tot i que espera poder continuar recollint informació en els pròxims dies i espera conèixer l’informe de la Policia Científica sobre les causes de l’incendi, Graña apunta que no van funcionar correctament els sistemes de fums ni de detecció d’incendis. Tampoc els llums d’emergència ni hi havia sortides d’emergències operatives. «Això és ser un delinqüent», va remarcar el lletrat.

Fonts pròximes a la investigació que s’està desenvolupant a l’interior de les discoteques d’Atalayas confirmen a ‘La Opinión’, precisament, que les sortides d’emergència no complien els estàndards exigits.

Per començar, a la discoteca Golden, la menys afectada de totes en l’incendi, no es va arribar a obrir la porta d’emergències. En aquest establiment va donar temps de sobra per al desallotjament.

A Teatre, aquesta sortida tenia una persiana de tisora (que no hauria d’estar posada amb el local en funcionament). No obstant, el més greu es va trobar al passadís al qual desembocava la porta d’emergències: de només un metre i mig d’ample i, a més, ple de bidons, dipòsits i tubs. Obstacles que semblaven formar part d’un nou sistema antiincendis, encara per muntar. Es va trobar, afirmen les mateixes fonts, fins i tot el llibre d’instruccions.

Poc es pot dir de Fonda Milagros, que va quedar en un estat tan ruïnós que encara és impossible esbrinar si la porta d’emergències es va utilitzar. Sí que es van trobar al passadís que servia de lloc de fugida per a les tres discoteques moltes caixes de begudes, de manera que pot ser que s’utilitzés aquesta zona com magatzem.

L’amo de Recambios Jesús, negoci pròxim al lloc de la tragèdia, va explicar ahir a aquesta redacció que aquest passadís pel qual havien de sortir els clients de les discoteques en cas d’emergència era una antiga sèquia. «L’utilitzaven com rebotiga», assegura.

José Luis Calvo, autor d’un informe tècnic sobre la tragèdia del Madrid Arena en la qual van morir cinc noies, afirma ja sense embuts a Efe que a Fonda Milagros el problema va ser a la «ratera» en la qual va quedar convertida per les seves «nul·les condicions d’evacuació».

Expert en seguretat d’activitats i esdeveniments, Calvo assenyala que els propietaris de Teatre van dividir els dos locals amb pladur, però, no, els compartiments amb mesures de seguretat davant incendis. La compartició dels locals amb un fals sostre va impedir que els clients que es trobaven a la llotja de Fonda Milagros, on es van trobar els cadàvers, es poguessin escapar del «laberint» que conduïa a la sortida. «I es consentia», lamenta.

«Algú va mirar cap a un altre costat»

A l’advocat Pedro López Graña li resulta estrany que les dues discoteques poguessin estar obrint cada cap de setmana sense el permís corresponent durant tant temps. Sobretot, perquè assegura que «és difícil trobar un negoci que obri sense llicència» a Múrcia. «Sobretot en hostaleria, que estan vigilats. L’ajuntament és molt escrupolós amb aquests temes. Per això crec que a Atalayas algú va mirar cap a un altre costat», afirma. «Encara no conec els resultats de la investigació municipal, però que estiguessin més d’un any sense llicència és absolutament anòmal», conclou Graña.

«Davant de les sortides d’emergència posaven biombos i ‘photocalls’»

Alguns dels testimonis de l’incendi que va deixar 13 víctimes mortals a les discoteques d’Atalayas han assenyalat a aquesta redacció que les sortides d’emergències de les sales de la nau (Golden, Teatre i Fonda) no estaven operatives. 

Inmaculada Hernández, amiga d’alguns dels morts en l’incendi, explica a ‘La Opinión’ que davant aquestes sortides, «de manera habitual, es podien veure plafons de ‘photocall’ o biombos de separació; totes les vegades que he anat mai les he vist habilitades, i mai he sortit d’allà per cap altra porta que no fos la principal». Tot i que adverteix que tampoc s’hi ha fixat massa, Hernández no recorda haver vist la preceptiva senyalització de sortida d’emergència. 

S’ha de destacar que la sortida posterior de Teatre dona a un carreró que està tapat amb uns enormes bidons. Tot i que no es té constància que utilitzés aquest recorregut, alguns dels testimonis asseguren que va ser una sort que les persones no sortissin per allà, perquè s’hauria convertit en una ratera i la tragèdia podia haver sigut més gran. 

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Una altra testimoni consultada, Diana Sánchez, de Colòmbia, destaca que la porta d’emergències de la discoteca Fonda sí que estava habilitada a l’hora del tancament, quan es tancava l’accés principal per impedir que entressin més clients, tot i que no ha pogut precisar si aquesta sortida es mantenia oberta quan ho estava la principal, o si va estar habilitada durant la matinada de l’incendi. 

Per la seva banda, Laudes Parra també assenyala que, segons alguns dels seus amics que van ser a Fonda durant el succés, els aspersors només van funcionar durant l’incendi uns 40 segons.