L’Edwin va acceptar una feina per a una mudança, però alguna cosa va sortir malament: va denunciar que el seu cap l’havia tancat i va desaparèixer

«El 30 de març va sorgir el viatge», arrenca el Milton. És un dels set germans de l’Edwin. És, també, veu de la recerca des que va desaparèixer. «El meu nebot em va dir que un senyor, que ell coneixia, buscava gent per fer una mudança». L’Edwin estava buscant feina, van decidir que fos ell. «Al meu germà, que en aquell moment no tenia res fix, li anava bé». Era una cosa senzilla: anar-hi, fer la mudança i tornar.

Va arrencar el viatge. Van sortir en un barco des de Mallorca tots dos. «El 31 de març, cap a les 11 de la nit, el meu germà va trucar a la seva dona i li va dir que era a Cazorla (Jaén), que havia tingut certs inconvenients amb aquest home. Que l’estava humiliant. Que l’havia tancat a la furgoneta. Li va explicar que tot anava malament». Va ser l’última conversa que van tenir amb ell. Edwin López, 53 anys, va desaparèixer l’endemà, l’1 d’abril del 2023, després d’hores deambulant per Cazorla. Fa set mesos que esperen respostes. Res porta a ell.

Tancat amb clau

Tancat amb clau«Tu dorms a la furgoneta, li va dir aquest home». El Milton, junt amb CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, retrocedeix fins a hores abans de la desaparició. «El meu germà li va dir que no fes això perquè tenia claustrofòbia i, tot i així, el va tancar». El que segueix ho han pogut reconstruir de la mà dels agents de la Guàrdia Civil. «Quan l’Edwin es va veure tancat amb clau, sense llum, sense aire... es va alterar. Va començar a donar cops, puntades de peu, des de dins». El cap va acabar obrint. «Quan va sortir, el meu germà estava completament alterat, amb ansietat».

Al lloc dels fets hi va arribar la Guàrdia Civil. «Els va trucar l’amo de la furgoneta». L’Edwin tenia una crisi nerviosa, van trucar als serveis d’emergència i se’l van emportar a l’hospital. Li van administrar un tranquil·litzant i, entorn de les tres de la matinada, li van donar l’alta. «Quan surt, es va veure amb la sorpresa que aquest home se n’havia anat, havia deixat la seva motxilla i l’havia deixat sol allà». Hores després, a 600 metres, apareixeria aquesta mateixa motxilla tirada al costat de la carretera. L’Edwin, des d’aleshores, no hi és.

La gasolinera

«La Guàrdia Civil ens diu que ha trobat la motxilla del meu germà –reconstrueix el Milton–, l’alarma va saltar». El seu passaport, la roba, la documentació i el telèfon apareixen al costat d’una carretera. «Hi són totes les seves pertinences, però ell no hi és». Els agents tracen la línia. La motxilla apareix a 600 metres de l’hospital de Cazorla. A mig camí, a 300 metres dels dos punts, hi ha una gasolinera: «El meu germà va ser allà».

Els empleats del sortidor van confirmar que l’Edwin hi va ser des de les tres de la matinada fins a les 10 del matí. Les càmeres van confirmar el testimoni. «Les imatges mostren com en surt sol, deambula, deambula, s’asseu...». La gasolinera té restaurant, botiga, lavabo. «Es veu com ell hi entra, compra gasosa, esmorza fora, assegut, sense absolutament res a fer...». Porta la motxilla. «I es veu com es va allunyant cap al lloc on van trobar les seves pertinences, la carretera de Quesada-Úbeda».

En temps rècord la família va arribar des de Palma de Mallorca fins aquest mateix punt. Van fer-hi una batuda, sense èxit. Van anar al punt d’inici, la gasolinera. Tots se’n recordaven. «Diuen que l’Edwin no es veia desorientat, angoixat, res. Que no sabia a on anar, però que sí, que sí, que estava bé». Mentre l’Edwin buscava la manera de tornar a casa, el seu telèfon –apagat– emmagatzemava trucades i missatges dels seus. «No sé per què el meu germà no va demanar un carregador –lamenta el Milton–, hauríem anat des de Palma a la mateixa gasolinera a buscar-lo».

Autoestop

Durant vuit dies la família va batre la zona junt amb els investigadors. No n’hi havia rastre. «Hi ha quatre o cinc finques al voltant, ningú va veure res allà». Els agents van pentinar pam a pam, «amb gossos, drons, helicòpters, a peu... en un radi de cinc quilòmetres». L’Edwin no era allà. La Guàrdia Civil va dibuixar una única hipòtesi: que l’home, sense mitjans per arribar a casa, hagués fet autoestop.

«Diuen que el més probable és que pugés a un cotxe i se li hagi oblidat la motxilla al costat de la carretera. A nosaltres... ens sembla una mica inversemblant la situació: que l’Edwin pari un cotxe, hi pugi i se li oblidi emportar-se la roba, les pertinences, no em quadra, la veritat».

Tornada exprés

La família va intentar parlar amb l’home que acompanyava l’Edwin, «no m’ha agafat el telèfon mai». El va deixar a l’hospital i va desaparèixer. Estàdescartat per la policia: «Els agents asseguren que quan l’Edwin desapareix (sobre les 10 hores), ell estava desembarcant a Palma».

La dada grinyola. El viatge hauria d’haver sigut massa exprés. «Els barcos de València surten a les 22.00 hores i arriben entre les 5.30 i les 6.00 a l’illa. Aquest home va trucar a la policia a les 23.00 hores quan, per tancar el meu germà, té un atac d’ansietat. De Cazorla a València hi ha quatre hores passades, i més en una furgoneta de mudança, que és gran». Les hores no quadren. «Si aquest home a les 23.00 hores ha trucat a la policia, ha anat fins a l’hospital i ha marxat... Per molt que hagi corregut, no pot estar desembarcant les 07.00 hores del mateix 1 d’abril, quan desapareix el meu germà, a Palma de Mallorca. Aquest desquadrament no em deixa dormir».

Menjadors socials i esglésies

Sense respostes, sense pistes, sense notícies, tota la família viu per trobar-lo. «Durant 20 anys vaig treballar al servei d’emergències de Palma de Mallorca», explica el Milton. «Vaig tenir un accident laboral i em van donar la discapacitat total». Té temps, però cada recerca és costosa econòmicament. Ha d’embarcar amb el seu cotxe des de Palma fins a València i, des d’allà, fer-hi batudes, preguntar. Ha recorregut Andalusia, València, Múrcia i Castella-la Manxa. «Busco en esglésies, hospitals, parades d’autobús, de tren, en menjadors socials i barris marginals», explica. «No sabem on pot ser l’Edwin ni en quin estat. La impotència que sent un és impressionant. És buscar, buscar, buscar i no trobar absolutament res».

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Tres vegades ha sonat el telèfon: Beas de Segura, Villacarrillo i Andújar, els tres llocs on van assegurar haver vist l’Edwin deambular. El Milton hi va arribar en temps rècord, però no hi era, no ha pogut comprovar si era ell.

Amant de la salsa, l’Edwin disfrutava ensenyant a tothom a ballar. Al seu país era missatger, moter. Motos i cotxes, junt amb el ball, la seva altra gran passió. Va estudiar jardineria per venir a Espanya, esperava una cosa fixa d’això aquí. Solidari, caritatiu, «donaria la vida pels seus fills, per la seva dona», completa el Milton. «Els agents creuen que puja en un cotxe i el treuen de Cazorla. El problema és que no saben on: Jaén, Sevilla, Portugal... És molt dolorós. Només podem esperar que algú vegi la foto i ens digui si els va semblar veure’l avui, demà, ahir». La incertesa esquinça. Fereix. «Ara podria tenir barba, bigoti... però el tatuatge no deu haver canviat. Si l’han vist, sisplau, contactin amb nosaltres. Són la nostra esperança per poder trobar-lo».