Un jutjat condemna el Catsalut a pagar 350.000 euros a una família per no informar-los que la seva filla naixeria amb síndrome de Down

El Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar amb 350.000 euros una família per una negligència mèdica durantun embaràs. En concret, la dona, que en aquells moments tenia 35 anys, es visitava a l’hospital comarcal de l’Alt Penedès i allà no la van informar adequadament de la possibilitat de realitzar proves adequades per a detecció de la síndrome de Down, amb la qual finalment va néixer la seva filla el 2018. 

L’advocat de la família, Damián Vázquez, dels Serveis Jurídics de l’associació El Defensor del Paciente, assenyala que hi va haver un error de diagnòstic, ja que els pares no van ser informats en cap moment que la filla que esperaven tenia síndrome de Down. En aquest sentit, remarca que des de les primeres setmanes de gestació, l’embarassada sospitava dels riscos del seu embaràs amb una considerable probabilitat que la seva filla patís síndrome de Down (fins i tot va indicar extrems concisos com que la mesura del fèmur i altres biometries neonatals del fetus eren de menor mesura del que és habitual).

Davant d’aquest risc, els pares van sol·licitar que se li realitzés l’amniocentesi, però des de l’hospital se’ls va indicar que no hi havia cap motiu de preocupació perquè que no hi havia res que indiqués que la seva filla no estigués «en perfectes condicions». Per això, el centre sanitari no va realitzar aquesta prova ni va informar que n’hi havia d’altres per comprovar aquest risc, segons la sentència.

Per als demandants aquesta decisió constitueix una omissió del deure de l’administració sanitària que ha provocat una falta de diagnòstic de la síndrome de Down de la menor i la seva impossibilitat de decidir si volia seguir endavant amb la gestació. A més, els advocats recorden que la família té «escassíssims mitjans econòmics, fet que fa molt difícil la seva subsistència».

La menor va néixer el 20 de març del 2018 després d’un part provocat davant l’increment insuficient del pes fetal. La mare va estar sota seguiment i control del centre sanitari, i se li van fer diverses ecografies, però la família manté que no li van practicar les proves de diagnòstic prenatal establertes preceptivament en els protocols mèdics aplicables i que haurien permès determinar si el fetus presentava síndrome de Down. «Aquesta falta de determinació els va impedir exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs», segons el seu lletrat.

Els pèrits ginecològics aportats en el procediment per la família assenyalen que es podria haver realitzat un estudi de l’ADN fetal, tot i que els sanitaris demandats van afirmar que aquesta prova no s’oferia a les gestants ni estava finançat pel sistema públic de salut fins a l’actualització del protocol l’any 2018. No obstant això, la sentència remarca que això no impedia que la mare fos informada sobre aquesta prova, que no és invasiva.

En aquest sentit, el Defensor del Paciente assenyala que el 2017 existia el consens sobre la recomanació d’oferir a les gestants amb risc intermedi la possibilitat de realitzar un TPNI (test prenatal no invasiu), que consisteix en una anàlisi en sang materna per detectar, entre d’altres, la síndrome de Down amb una taxa d’encert del 99,3%. 

La sentència estableix que, tot i que es tractés d’un «pla pilot» que no es materialitzés fins al mes de juny del 2018, no impedia que s’informés la recurrent de la seva existència, naturalesa o fiabilitat, si escau, per tal que fos ella qui pogués decidir si realitzar-lo o no. El jutjat remarca que es va privar l’embarassada d’aquesta possibilitat que podria o no haver fet servir, però l’hauria d’haver conegut. 

Els testimonis van reconèixer en el judici que sí que es realitzaven altres proves complementàries tot i no estar previstes en el protocol i així es va fer amb la recurrent. Per això, el jutjat considera que la dona havia de ser informada de la possibilitat de realitzar aquesta prova, tot i que no estigués encara prevista en el protocol o no fos finançada pel sistema públic.

Notícies relacionades

Absolt de violació malgrat que la dona havia sigut drogada i «no era conscient» d’estar tenint sexe

Indemnitzada la família d’una pacient que va morir a Barcelona al confondre símptomes de covid amb una trombosi venosa cerebral

Per això, la sentència estima part de la indemnització reclamada per la família, ja que el metge que va atendre la dona «va ometre aconsellar, o almenys informar, de la possibilitat de realitzar proves prenatals per garantir un diagnòstic precís i precoç, sobretot quan es tractava d’una prova no invasiva que no comportava cap tipus de risc ni per a la pacient ni per al fetus».

Després de la sentència, la presidenta de l’associació El Defensor del Paciente, Carmen Flores, reclama que no s’estalviïn mitjans diagnòstics a l’hora d’oferir informació i proves diagnòstiques a les gestants durant l’embaràs. A més, creu que la decisió judicial envia un missatge clar sobre la necessitat de millorar els protocols d’atenció i diagnòstic en l’àmbit sanitari i sobretot en l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia.