La vida a la presó d’Ana Julia set anys després de matar el nen Gabriel: ioga, mascaretes contra la covid i llibres d’autoajuda

És la primera dona condemnada a Espanya a presó permanent revisable. Al contrari que altres recluses que comparteixen presó i mòdul amb ella a Brieva (Àvila),Ana Julia Quezada no sap quan tornarà a ser una dona lliure. No té un horitzó clar. Malgrat això, la vida de l’assassina del nen Gabriel Cruz, set anys després de cometre el crim, és la d’una presa «modèlica» que s’ha adaptat «perfectament» al dia a dia de la presó i que gairebé no ha «donat problemes» des que va començar a complir la seva condemna.

La dona que el febrer del 2018 va mantenir en suspens la família de la seva víctima, la Guàrdia Civil i milers de voluntaris que van buscar a Las Hortichuelas (Almeria) ‘El Pescaíto’ durant els 12 dies en què ella va fingir que la criatura de 8 anys estava encara viu i desaparegut, busca la pau ara en la meditació i el ioga, segons expliquen fonts penitenciàries al canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica.

A la cuina

Des que Ana Julia va arribar a la presó de Brieva el 2019, procedent de la d’El Acebuche, a Almeria, «ha col·laborat en totes les tasques que se li han anat assignant, és educada, té bon comportament amb altres preses i amb els funcionaris i ha tingut ja diversos destins de feina sense incidents: va estar destinada a la cuina, un lloc que sol assignar-se a una interna de confiança», expliquen les mateixes fonts.

Quezada alterna la seva feina dins de la presó amb «llargues estones de lectura», segons afirmen fonts del seu entorn. Un dels últims llibres que ha llegit és ‘El monje que vendió su Ferrari’, una novel·la d’autoajuda en què un advocat d’èxit pateix un infart i decideix canviar la seva vida de manera radical, venent tot el que té i marxant a un monestir a l’Índia. El protagonista del llibre aprèn d’uns monjos el veritable sentit de la felicitat, l’equilibri i la pau interior.

Mascaretes per Càritas

Ana Julia també participa en els tallers i activitats de voluntariat que Presons ofereix a les recluses. Durant la pandèmia, va col·laborar amb Càritas cosint mascaretes contra el coronavirus que l’entitat religiosa va enviar després a famílies desfavorides.

Tot i que el de Brieva és un dels centres penitenciaris espanyols més tranquils i avançats (compta fins i tot amb un call center en què algunes recluses treballen venent per telèfon assegurances, tarifes elèctriques i altres serveis), a l’assassina del Gabriel li va costar adaptar-se quan va ser traslladada allà fa poc més de cinc anys.

Amb preses «conflictives»

Notícies relacionades

Quatre detinguts per la mort d’un nadó trobat en un contenidor a Cubelles

La Policia Nacional deté i expulsa un perruquer gihadista de Mataró per captar combatents per a Estat Islàmic

Sense el recolzament de cap familiar, sense amics i havent deixat a Almeria les poques persones que la visitaven a la presó, Quezada es va prendre el trasllat «com un càstig», se sentia «sola» i fins i tot «va intentar atemptar contra la seva vida en una ocasió». Només el seu advocat, Esteban Hernández Thiel, i una dona l’han visitat aquests anys. El seu estat d’ànim va empitjorar fa uns mesos quan, per obres de remodelació, la van canviar de mòdul i va passar a conviure amb «recluses conflictives»: «Va passar de portar una vida tranquil·la i alternar amb molt poques internes a conviure amb preses de tot tipus. De fet, les obres a la presó continuen en el dia d’avui, per la qual cosa continuen estant totes juntes. A Brieva només hi ha dos mòduls de primer grau i dos mòduls de segon grau, és un tema d’espai», expliquen fonts penitenciàries.

«Ella deia que altres preses l’odiaven i havien amenaçat de fer-li mal, per la qual cosa, per vetllar per la seva integritat, se li va aplicar l’article 75.2 del Reglament Penitenciari, que tracta d’acordar mesures que impliquen limitacions regimentals per a les internes, de manera que s’exposin menys i hagin de relacionar-se menys amb altres recluses», indiquen les mateixes fonts. «Amb Ana Julia passa el que sol passar amb aquest tipus de delinqüents. No hi ha ningú, dins o fora de presó, que no sàpiga qui és i el que va fer amb ‘El Pescaíto’. Per als de fora és un monstre que ha d’acabar els seus dies tancada, però per a d’altres preses aquest monstre que va ser capaç d’acabar amb la vida d’un nen innocent no mereix estar viu».