Els EUA rescaten el SVB i tanquen un altre banc per evitar que el pànic s’estengui a nivell mundial

Els òrgans reguladors dels Estats Units han llançat aquest diumenge un pla per protegir els dipòsits del Silicon Valley Bank (SVB) després del seu col·lapse, mentre va tancar una altra institució bancària, el Signature Bank, sota els mateixos paràmetres. El Departament del Tresor, la Reserva Federal (Fed) i la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits (FDIC) van anunciar en un comunicat que els clients tindran accés, a partir d’aquest dilluns, a tots els diners dipositats en l’entitat especialitzada a deixar diners a les start-ups i també de l’entitat rescatada a Nova York. L’objectiu és limitar l’efecte contagi i evitar que el pànic s’estengui al sector financer internacional.

Amb aquest pla, les autoritats asseguren que els contribuents «no assumiran les pèrdues» del banc i es protegirà els dipòsits per «brindar accés al crèdit per part de llars i empreses». En canvi, els accionistes i alguns tenidors de deute no estaran protegits per aquestes mesures.

L’altre banc rescatat és Signature Bank, que dona serveis sobretot a empreses d’advocacia i de l’ecosistema cripto, segons mitjans especialitzats, tenia uns actius de 110.360 milions de dòlars i dipòsits de 88.590 milions al tancament de l’exercici passat.

El Departament de Serveis Financers de Nova York està en contacte i s’ha coordinat amb la FDIC per al seu tancament «en vista dels esdeveniments del mercat» i està «seguint les tendències» i col·laborant amb les autoritats per «protegir els consumidors» i «preservar l’estabilitat del sistema financer global», ha assenyalat aquesta autoritat en un comunicat.

«És una decisió encertada. D’aquesta manera s’evitarà el contagi a la resta del sistema i que una altra crisi financera que podria costar molts diners públics i atur als contribuents», assenyala l’economista José Carlos Díez.

Fons addicionals

Paral·lelament, la Fed va anunciar que posarà fons addicionals per «garantir que els bancs tinguin la capacitat de satisfer les necessitats de tots els dipositants». «El sistema bancari dels Estats Units es manté resilient», van reivindicar.

El banc Sillicon Valley, amb seu a Califòrnia, va anunciar dimecres passat que buscaria una ampliació de capital per mirar de fer front a les seves dificultats financeres, que l’havien obligat a desfer-se d’inversions per valor d’uns 21.000 milions de dòlars, amb una pèrdua d’uns 1.800 milions.

Els problemes de liquiditat d’aquest grup financer revelen que la pujada de tipus també disminueix el valor dels actius dels bancs i això pot afectar la seva liquiditat. El mercat, per si de cas, es va desfer d’accions i divendres les entitats financeres de tot el món es van veure perjudicades en la sessió de borsa. Els grans bancs de l’Ibex es van deixar més d’un 4%.

Els primers damnificats van ser els quatre bancs nord-americans més grans, que van perdre 52.000 milions de dòlars en borsa aquest dijous. A més, el subíndex bancari del S&P 500 va arribar a deixar-se fins a un 7,5%. I aquestes caigudes es van traslladar fins a Europa.

L’índex Stoxx 600 Banks, que agrupa els principals grups financers europeus, ha arribat a caure fins a un 4,5% aquest divendres. El Santander s’ha deixat en els primers compassos de la sessió fins a un 6,5% del seu valor mentre que el Sabadell ha perdut un 5,72% i Unicaja un 5,14%. Al tancament de la sessió, l’entitat espanyola que més ha caigut aquest divendres és el Sabadell (-5,26%), seguit del Santander (-4,55%), Bankinter (-4,24%) i BBVA (-3,75). Aquests resultats han arrossegat el selectiu, que s’ha deixat un 1,69%. Eurostoxx ha tancat amb una pèrdua d’1,61%.

Por entre els inversors

Les pèrdues dels bancs en borsa divendres passat indiquen que els inversors tenen por que la situació de SVB sigui extrapolable a tots els grups bancaris. I és que el que li ha passat a aquesta entitat està relacionat amb la pujada de tipus, és a dir, amb l’increment de preu dels diners. A priori, pot semblar que si el cost dels diners és més gran, millor li anirà al negoci de la banca, que, bàsicament, és deixar diners a tercers i cobrar-los-en un interès. Però aquesta premissa mostra només una part de la realitat.

Notícies relacionades

Com les tendències emergents estan redefinint la gestió de projectes

L'impacte de la transformació digital i l'ètica en les organitzacions

El cert és que la banca, a més de beneficiar-se de l’increment dels tipus d’interès, també se’n veu afectada. Les entitats guarden carteres de bons que intercanvien al mercat secundari i que van adquirir anteriorment, quan el preu del diner era molt més barat. ¿Què passa ara amb aquests actius? Que valen molt menys. A més, la pujada de tipus ha incrementat la rendibilitat de les lletres del tresor i els bons del tresor de l’Estat, que ja són més rendibles que els dipòsits bancaris. Això incrementa que els diners dels estalviadors es dirigeixin a aquests productes, cosa que també va en detriment dels bancs.

Quan aquesta entitat es va disposar a vendre els bons que conserva a la seva cartera, han sortit a la llum els seus problemes de liquiditat. Ha venut accions per valor de 21.000 milions de dòlars i, en canvi, no és capaç de fer front a totes les retirades de dipòsits que està patint. Ha mirat de realitzar una ampliació de capital de 2.250 milions de dòlars i ha reconegut pèrdues de 1.800 milions. «Arran d’aquest cas, el mercat està percebent una pèrdua de valor de les carteres dels bancs. Com que es desconeix la situació de cadascun, els inversors prefereixen posar-se fora de perill i vendre les accions relacionades amb el sector bancari», assenyala Darío García, analista de la casa XTB.