El canvi climàtic ofega l’agricultura protegida

Ja fa molts anys que els experts ho estan advertint, però les conseqüències del canvi climàtic comencen a fer-se plenament evidents i a tenir també repercussions en l’àmbit econòmic. Una mostra d’això és el que està passant en l’agricultura, un sector especialment sensible als efectes de l’escalfament global, com ho demostren les minves que s’estan produint a determinades collites. I el paradigma el representa la província d’Alacant, un territori en el qual la sequera, les elevades temperatures i les retallades en els recursos hídrics estan posant contra les cordes cultius emblemàtics i protegits com la nespra, la carxofa, la cirera, el raïm embossat i la magrana mollar. Una pèrdua patrimonial que fins i tot va molt més enllà, atès que el que està en joc és ni més ni menys que la sobirania agroalimentària.

No cau pràcticament ni una gota des de principis d’any i les temperatures estan molt per sobre de l’habitual, i en ocasions arriben a nivells asfixiants, per a uns cultius acostumats a un clima més temperat. Per si això fos poc, el flagell de la crisi climàtica ha propiciat que el Govern hagi decidit retallar el transvasament Tajo-Segura, que subministra aigua a la que està considerada l’horta d’Europa, entre Andalusia, Múrcia i Alacant. Fins al 2027, la previsió és reduir els recursos hídrics a la meitat, cosa que suposa fins a 100 hectòmetres cúbics menys, 30 en el cas de la província alacantina. Les conseqüències d’aquesta tisorada, alerten els sectors afectats, poden ser devastadores, amb la pèrdua en aquest últim territori de 27.000 hectàrees de reg i prop de 6.000 llocs de treball, i una reducció estimada de l’exportació agroalimentària del 40%.

Però, més enllà de les xifres, els damnificats tenen cara i ulls. Alacant és una província especialment rica en la producció de fruites i verdures de gran qualitat, com ho demostra el fet que compten amb diferents figures de protecció. I totes estan patint ja els efectes terribles d’aquesta suma de factors adversos. Començant per les nespres de Callosa d’en Sarrià, emparades per una denominació d’origen protegida i de reconegut prestigi en el conjunt d’Europa. Segons explica el president del consell regulador, Juan Vicente Espasa, la calor ha propiciat que la campanya s’hagi avançat pràcticament un mes i que el calibre estigui sent menor de l’acostumat, també per culpa de la sequera. El resultat ha sigut un descens de la producció del 20%, cosa que l’ha deixat en uns vuit milions de quilos. L’aigua de pluja, la millor

El resultat ha sigut un descens de la producció del 20%, cosa que l’ha deixat en uns vuit milions de quilos. L’aigua de pluja, la millor«No hem tingut problemes amb el reg per als quals tenen concessions, ja que ens subministrem del riu Algar i encara quedaven reserves. L’inconvenient és que com l’aigua de pluja no hi ha res, perquè és la que millor assimilen els arbres», emfatitza. El punt de mira, ara, està dipositat en el que pot passar l’any vinent, ja que, adverteix Espasa, «si la cosa continua igual en matèria de precipitacions, sí que ens podem arribar a trobar amb restriccions».

També ho comencen a passar malament els agricultors emparats per una altra denominació d’origen, la del raïm embossat del Vinalopó, un producte que es pot trobar a totes les taules del país coincidint amb les campanades de l’Any Nou. El president del consell, José Bernabeu, destaca que els productors estan amb l’ànima en suspens, atès que la collita, que sol rondar les 40.000 tones, depèn de si plou o no en les pròximes setmanes. D’entrada, el que s’està produint és un descens encara més acusat en les reserves dels aqüífers que s’utilitzen per al reg, cosa que està portant com a conseqüència una salinització de les terres, que repercuteix de manera negativa en les vinyes. «Això només se soluciona amb aigua de pluja abundant i, de moment, no la veiem per enlloc», lamenta. Igual com en el cas de la nespra, també hi ha preocupació a mitjà termini, perquè, afegeix, «la sobreexplotació està portant a recórrer a aigua transvasada, que arribarà cada vegada en menor quantitat».

Per la seva banda, la magrana mollar d’Elx, també protegida per una denominació d’origen, ja va registrar un descens de la producció del 30% l’any passat, que la va deixar en tot just 30.000 quilos, en una situació que té tota la pinta que es tornarà a produir a l’actual campanya. La directora de qualitat, Sylvia Queijas, assenyala que, de moment, la floració s’ha avançat dos mesos com a conseqüència de la calor, un fenomen que propicia que el nivell de quallat sigui una incògnita. Tot dependrà de si hi ha prou aigua per regar quan es registrin temperatures més elevades fins i tot que les actuals, en ple estiu, ja que, en cas contrari, «els arbres poden entrar en una parada vegetativa, i es desprendran tant de la fruita com de les fulles», ressalta Queijas. I allà pesen com una llosa els anuncis de retallades en el transvasament, «perquè no se sap si es podrà disposar de recursos».

Cinc anys desastrosos

Un altre sector que ho està passant malament és el de les cireres de la muntanya d’Alacant, emparades per una indicació geogràfica protegida i molt apreciades als mercats comunitaris, que encadena cinc anys de collites desastroses. Hilario Calabuig, president del consell regulador, assenyala que la forta calor i la sequera portaran com a conseqüència la pèrdua del 90% de la producció a les zones de secà, situades principalment a les comarques de la Marina Alta i el Comtat, cosa que deixarà la collita total en uns tres milions de quilos.

En l’actualitat es troba en estudi un projecte per reutilitzar per al reg les aigües d’una depuradora pròxima, la situada al municipi de Muro, una solució que resultaria molt adequada per alleujar la situació dels arbres en moments de sequera com l’actual. «L’inconvenient –apunta Calabuig– és que es tracta d’una iniciativa que es troba encara en la seva fase inicial i no sabem quan en podrem disposar».

El panorama per a la carxofa del Baix Segura, que compta amb una marca de qualitat, tampoc és gens encoratjador, ja que es tracta d’un cultiu directament afectat per les retallades en el transvasament Tajo-Segura. El president de l’associació que aglutina els agricultors, Antonio Ángel Hurtado, assenyala que, malgrat que els preus han sigut bons aquest any, s’ha registrat una minva en la producció del voltant del 30%, i no s’han pogut superar els 38 milions de quilos. «Les temperatures han cuit les plantes», remarca, i coincideix amb els responsables dels altres cultius que «l’aigua de pluja no es pot substituir pel reg, no té els mateixos efectes positius».

El problema, en qualsevol cas, és que si finalment prosperen els plans del Govern central amb el transvasament, ni tan sols els recursos hídrics per regar estaran garantits. Segons Hurtado, «hi hauria la possibilitat d’habilitar els pous de sequera, però tenen una elevada salinitat». D’altra banda, algunes de les alternatives plantejades, com el dessalatge de l’aigua del mar, no convencen els agricultors, sobre la base que «surt molt car i seria necessari una barreja amb aigües depurades».

Amb tot, aquests productes són només la punta de l’iceberg d’una situació que està afectant la pràctica totalitat dels cultius de la província, en un context, a més, en el qual els agricultors estan havent de fer front a l’increment dels costos de producció per l’encariment dels fertilitzants i fitosanitaris. El president de l’Associació Joves Agricultors (Asaja) d’Alacant, José Vicente Andreu, no amaga la seva preocupació pel que està passant. Segons les seves paraules, «els cultius de secà estan tenint collites raquítiques». «Ens trobem que tarongers i llimoners poden acabar morint si amb l’arribada de l’estiu no hi ha prou aigua per regar. Tampoc, arribat el cas, es podran plantar les hortalisses, pel que el panorama és qualsevol cosa menys encoratjador», afegeix. I tot això, prossegueix, pot portar com a resultat una pèrdua de la sobirania agroalimentària que obligui a importar productes d’altres llocs, presumiblement de pitjor qualitat i més cars. Així, ressalta la necessitat del «manteniment del transvasament, perquè el contrari seria un duríssim cop per a l’agricultura».

Més investigació

En termes semblants s’expressa el secretari general de La Unió, Carles Peris, que no dubta a l’hora d’assenyalar que «l’augment de les temperatures i la falta de pluges està propiciant que cada vegada resulti més complicat produir, perquè els cultius no estan preparats per a aquest ambient tan càlid». I la solució, tenint en compte que aquest tipus d’episodis es repetiran de manera gradual amb més freqüència, no és gens senzilla. «La sortida –indica– només ens pot venir de la mà de la investigació, amb el desenvolupament de varietats més resistents. El que passa és que això no s’aconsegueix d’avui per demà, i existeix una enorme preocupació».

Respecte a la falta de recursos hídrics i a l’anunciada retallada del transvasament, Peris advoca per mantenir els cabals actuals, «per conservar les plantacions existents», i apostar també per la reutilització i la depuració, «sempre que els preus siguin assequibles per als agricultors», remarca.

Notícies relacionades

Com les tendències emergents estan redefinint la gestió de projectes

L'impacte de la transformació digital i l'ètica en les organitzacions

Existeixen diversos règims per certificar la qualitat dels productes agrícoles. Les diferències entre una denominació d’origen protegida i una indicació geogràfica protegida és que, en el primer cas, totes les fases de producció, transformació i elaboració es realitzen a la zona geogràfica definida, mentre que en el segon només és necessari que un dels esmentats processos es porti a terme en aquest territori. Respecte a les marques de qualitat, són segells la finalitat dels quals és oferir als productors, elaboradors i transformadors la possibilitat de diferenciar la seva oferta comercial, oferint al consumidor productes amb una especial identificació qualitativa garantida.

El canvi climàtic no s’està acarnissant només amb l’agricultura, sinó que també està generant greus problemes en la ramaderia. Des d’Asaja adverteixen que la sequera i les elevades temperatures estan deixant sense pastures els animals, cosa que està obligant els ramaders a comprar farratges, amb el consegüent increment de costos en un escenari inflacionista que els està deixant sense marges de beneficis. També els apicultors estan tenint seriosos problemes, a causa que la floració ha disminuït de manera significativa en l’època primaveral, i ha reduït la població d’abelles i, consegüentment, la producció de mel.