El llegat i els reptes econòmics del pròxim Govern

La convocatòria anticipada de les eleccions generals té importants conseqüències econòmiques, especialment en el pla regulatori. D’una banda, hi ha els projectes legislatius recentment acordats, que es veuen paralitzats. És el cas de la creació de l’Autoritat Independent del Client Financer, que es trobava en el tràmit del Senat. L’acord al Congrés per crear una institució que vetlli de manera efectiva pels drets i la relació entre entitats financeres i clients no podrà ser realitat, de moment. Un altre cas és la incorporació d’esmenes al projecte de llei de reforma de les pensions, vital perquè el Govern va convalidar el decret llei amb qüestions importants per debatre.

També es trobava al Senat la regulació contra el malbaratament alimentari, mentre que la nova llei de funció pública estava encara en un estat menys avançat pendent d’informe en comissió. Involuntàriament, el Govern ha donat compliment a l’exigència per part dels alts cossos de l’Administració de l’Estat de paralitzar el que hauria sigut una alteració molt substancial de l’accés a la funció pública, modificant per complet tant les proves d’accés com els règims de promoció i ascensos.

Llei d’habitatge

Una altra llei paralitzada és la de mobilitat sostenible, també en comissió. Una reforma integral del sector del transport que haurà d’esperar diversos mesos més, fet que generarà l’oportunitat de modificar aspectes importants com el desavantatge competitiu entre el transport de viatgers per carretera i el servei en ferrocarril.

Però fins i tot algunes lleis aprovades queden paralitzades en la seva aplicació pràctica, i el paradigma d’aquesta situació és la llei d’habitatge. La modificació per complet del panorama polític autonòmic i municipal clava un cop gairebé definitiu a l’aplicació d’aquesta llei estrella de la coalició de Govern perquè dificulta la declaració de zones tensades, els barems de vulnerabilitat dels inquilins i altres elements que són de competència regional i local.

Terminis inassumibles

L’Executiu que surti de les urnes el 23 de juliol haurà de lidiar amb altres aspectes d’enorme importància. Els comicis tindran lloc en unes dates molt importants al calendari tradicional de la política econòmica, ja que és el moment en què es comencen a preparar elsPressupostos Generals de l’Estat de l’any següent amb l’aprovació del sostre de despesa no financer.

En aquest sentit, el primer i més probable és que el 2024 no hi haurà nous Pressupostos almenys fins ben entrat l’any, perquè els terminis porten que la formació de les cambres legislatives, el ple d’investidura i la formació de Govern vagi més enllà del mes d’agost i, per tant, no es podrà complir els terminis preceptius perquè els comptes entrin en vigor l’1 de gener de l’any vinent. 

Però més enllà d’aquesta qüestió no menor, el Govern de coalició deixa al futur Executiu diferents reptes que haurà d’encarar tant a curt com a mitjà termini. Es tracta d’abordar el final d’una llarga època d’estímuls monetaris que ha permès que el diner circuli de forma massiva, dotant les administracions públiques els últims tres anys de més recursos que en tota la seva història, depassant en el cas d’Espanya la barrera del mig bilió d’euros pressupostats.

Gestionar bé els fons

El primer dels reptes és, precisament, la materialització en termes d’economia real de l’última gran onada de finançament europeu amb els ja famosos fons Next Generation EU. En aquest sentit, l’acceleració i l’aplicació dels fons europeus és imprescindible després de gairebé dos anys de desplegament amb grans complicacions administratives, un marc regulatori poc clar i un desànim generalitzat de la classe empresarial sobre l’efectivitat dels fons.

A finals de març, segons l’últim informe publicat pel portal del Pla de Recuperació, els diners reals que han arribat a empreses i particulars provinent del Govern central amb prou feines pugen a 9.111 milions d’euros i amb informació escassa o nul·la dels 4.200 milions convocats per les autonomies. Aquesta execució real és, a més, complexa de seguir, tal com expressa l’informe de la Comissió de Control del Parlament Europeu. La confusió terminològica, la dificultat de supervisió real de les quantitats i finalitats de les convocatòries, així com la dispersió d’òrgans convocants de les subvencions, fa que els fons estiguin sent difícils d’executar.

En aquest punt, seguint l’esborrany presentat pel Govern al desembre i tenint en compte les dificultats tècniques i administratives amb els diners a fons perdut (els 69.000 milions que han de distribuir-se i utilitzar-se fins al 2026), el nou Executiu haurà de sol·licitar a la Comissió Europea el tram de finançament reemborsable que puja a 84.000 milions d’euros. Amb un termini de devolució extraordinàriament generós i un cost financer pràcticament testimonial, tant el format (crèdits) com els potencials organismes convocants (es redueixen molt perquè no totes les administracions públiques poden convocar) i els seus potencials aliats (fonamentalment el sistema bancari i entitats com l’ICO, la CESCE, la COFIDES, entre d’altres), podrien permetre una arribada bastant ràpida i efectiva dels fons als sectors productius.

Tornen els ajustos

En segon lloc, el nou Govern tornarà a tenir una restricció pressupostària real, no formal com fins ara, ja que el 2024 l’eurozona recuperarà el compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement partint d’un dèficit del 4,8% i teòricament reduint-lo al 3%.

Probablement el 2023 la inflació deixarà per als comptes públics un nou dividend abundant en la recaptació de figures com l’IRPF, les cotitzacions socials i l’impost de societats (la recaptació de l’Estat fins al març en termes homogenis està creixent al 4% gràcies, sobretot, a les retencions d’IRPF). Però, en cas de complir-se els pronòstics d’inflació per al 2024 o davant una possible deflactació de tarifes si el PP forma Govern i ho continuen fent les comunitats amb el tram autonòmic, els ingressos deixaran d’ajudar i serà necessari posar èmfasi a reduir la despesa pública.

Precisament en aquesta clau, el tercer repte és la retirada de tots els estímuls i ajudes contra la inflació, juntament amb l’increment de la morositat pel venciment dels avals ICO de la pandèmia que en termes pressupostaris es converteixen en una despesa.

Augment de la inflació

El Banc d’Espanya estima que la reversió de mesures com la bonificació del combustible professional, els impostos sobre les factures de l’electricitat i el gas, l’extensió dels subsidis a l’ocupació, les subvencions al transport públic o l’IVA dels aliments, entre d’altres, suposaran un augment extra de l’IPC el 2024 d’1,5 punts percentuals. Partint de l’estimació d’inflació realitzada per la institució per a l’any que ve (3,6%), el final d’aquestes mesures portaria a la inflació al 5,1% i mantindria més temps en nivells alts la inflació subjacent.

Notícies relacionades

Com les tendències emergents estan redefinint la gestió de projectes

L'impacte de la transformació digital i l'ètica en les organitzacions

Finalment, en matèria de polítiques sectorials i podent esmentar-se molts aspectes, el nou Govern tindrà al davant un problema de primera magnitud amb la política energètica. Suposant que la pròxima legislatura sigui completa, en els seus últims mesos (mitjans del 2027) començarà el primer desmantellament nuclear a Espanya amb la central d’Almaraz. Però alhora haurà d’haver decidit definitivament tant el model de gestió dels residus radioactius com la revisió dels criteris d’implementació de l’Estratègia Europea de Biodiversitat que estan començant a afectar la potència instal·lada hidroelèctrica.

La convocatòria d’eleccions anticipades pot portar canvis rellevants en la posició espanyola per a la reforma dels mercats energètics i enfortir posicions per a un desenvolupament accelerat de l’emmagatzematge sobre base hidràulica, inversions en xarxes de distribució i transport o la necessitat de tenir un mercat més eficient per estimular la contractació a llarg termini.