Tarragona recupera i reivindica la figura del seu propi Gaudí, l’arquitecte Josep Maria Jujol

Sovint, el patrimoni romà acapara totes les mirades de locals i turistes de la ciutat i eclipsa l’interès per qualsevol altra època d’esplendor de l’arquitectura, l’art o la història de Tarragona. I potser per una qüestió de proximitat amb una ciutat, Reus, molt més avançada en aquest sentit, es fa difícil abanderar la presència del modernisme al Camp de Tarragona i el seu importantíssim llegat arquitectònic. Però això vol començar a canviar, Tarragona també té ganes de reivindicar-se com una ciutat de finals del segle XIX i principis del XX i és aquí on entra, amb força, la figura de l’arquitecte més important que ha sortit mai de Tarragona: Josep Maria Jujol.

Aquest 2024 es compleixen 145 anys del naixement i 75 anys de la mort de l’arquitecte, i l’Ajuntament de Tarragona ha volgut aprofitar l’avinentesa per celebrar l’any Jujol i posar-se al dia en el panorama modernista. Si la ciutat compta amb un catàleg molt limitat de d’edificis i decoracions amb el segell d’Antoni Gaudí segurament és perquè el seu deixeble Jujol va saber fer-se amb la seva pròpia ciutat. Avui en dia és difícil no conèixer el nom de l’arquitecte o alguna de les seves obres, una llarga llista que encapçala un dels seus treballs més reconeguts: el Teatre Metropol.

L’Ajuntament de Tarragona, enmig de la celebració, va inaugurar, el passat mes de juliol, una estàtua de l’arquitecte al bell mig de la Rambla Nova, just davant del seu Teatre Metropol. Una estàtua de bronze, obra de l’escultor Joan Serramià, que farà la competència a la de l’avi Virgili per les mirades encuriosides dels passejants. La nova peça inaugurada va sobre una base amb el nom de l’arquitecte amb una tipografia que imita la seva cal·ligrafia i amb detalls modernistes de la Tau tarragonina.

El Teatre Metropol és, precisament, l’element més icònic de l’arquitecte modernista i que sobresurt per sobre de la resta. No en va, les decoracions i l’estructura demostren com Jujol es va recrear en el seu disseny, amb un esquelet que era, per a l’artista, un vaixell que conduïa tots els fidels als mars de la salvació. Per això, a l’interior hi ha tot d’elements decoratius que recorden el mar: les baranes i passamans amb motius mariners, dedicatòries a la Mare de Déu i peixos per les parets. Un autèntic espectacle pels espectadors del teatre, que ara es troba en obres des de fa unes setmanes per a la reva restauració.

Notícies relacionades

La singular tradició dels pilars caminant de la Mercè a Tarragona

Santa Tecla 2024: Els 5 concerts imperdibles de les festes de Tarragona

Però l’empremta de Jujol a Tarragona s’allarga molt més enllà que el Metropol. La coneguda Casa Ximenis, canonge de la catedral, va ser reformada el 1914 per l’arquitecte tarragoní, de qui també és el disseny de dos elements molt singulars del convent dels Pares Carmelites Descalços: l’agulla que corona la façana i la llanterna del cambril. També són de Jujol les decoracions d’una capella lateral de l’església de Sant Francesc, així com un gran ventall d’elements del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, encapçalats pels dissenys dels passos de Setmana Santa de l’entitat: el Sant Sepulcre i La Pietat. O, també, el disseny de l’escut i la bandera del Nàstic de Tarragona.

Sens dubte, una important herència artística i arquitectònica que mereix l’atenció que ara se li vol donar i que forma part de la Ruta del Modernisme impulsada per Tarragona Turisme, on Josep Maria Jujol comparteix espai amb noms tan rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Pujol de Barberà, Ramon Salas i Ricomà i Pau Montguió.