Un estudi pioner mesurarà la calor màxima a la que se sotmeten els castellers durant les diades a Catalunya

Que les grans diades castelleres de Catalunya es fan amb calor, amb molta gent i, sovint, sense gaire ombra, és una cosa habitual i acceptada entre les colles castelleres i el públic de les actuacions. Sempre ha estat així i molts ja hi estan acostumats. Però fins a quin punt és recomanable? Podria afectar negativament la pròpia activitat castellera? La tradició pesa molt en alguns casos i apunta al migdia, l'hora de més calor, per a sortir a la plaça i alçar les estructures humanes. Però si es prenen tantes atencions sobre la seguretat física de l'activitat castellera, per què no s'han de tenir en compte també les altes temperatures que porta el canvi climàtic?

La resposta és senzilla: per falta de dades. Ara, un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), des de la seva càtedra per a l'Estudi del Fet Casteller, pretén explorar a quines temperatures se sotmeten els castellers durant les actuacions i obrir la possibilitat d'un canvi de concepció sobre les diades castelleres. Es tracta d'un estudi pioner en aquest camp, que busca analitzar algunes de les cites del calendari estiuenc a través de sensors d'humitat i termòmetres amb l'objectiu d'aportar dades científiques al debat obert al món casteller.

La quatre diades triades inicialment eren en quatre ciutats diferents dins de la coneguda com a Zona Tradicional, és a dir, les comarques amb més història i tradició castellera. Les diades eren la de Sant Joan a Valls (24 de juny), la de festa major a La Bisbal del Penedès (15 d'agost), la de Sant Magí a Tarragona (19 d'agost) i la Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (30 d'agost). Actuacions marcades en vermell en el calendari per ser algunes de les més importants i amb una major assistència de públic.

Agafant aquestes ciutats, aquestes dates i les hores determinades d'aquestes diadas (habitualment, entre 12.00 h i 15.00 h), el primer que analitza l'estudi és el que ha passat des de 1951. Creuant les dades d'humitat relativa i de temperatura s'obté el que s'anomena índex de calor, que indica la sensació de temperatura que han suportat els castellers els últims 73 anys en aquestes places. Cal apuntar que això és només una aproximació perquè les dades d'aquests anys es prenien des de l'exterior de les places, i per tant, sense tenir en compte factors com la gran quantitat de públic, la falta d'ombra o la interferència dels edificis.

Les primeres conclusions són clares. Segons explica Òscar Saladié, professor del Departament de Geografia de la URV i un dels responsables de l'estudi, "en els tres casos de la zona prelitoral (Valls, la Bisbal i Vilafranca), cadascuna en la seva data, es veu com l'índex de calor es manté dins del llindar de precaució, i recentment hi ha més casos en llindar de precaució màxima". No obstant això, en el cas de Tarragona "gairebé no hi ha situacions neutres i ha augmentat de manera important els anys la situació de precaució màxima; això es deu a la proximitat amb el mar, que provoca més humitat".

En resum, en les quatre diades analitzades ha augmentat la sensació de calor més aviat a causa de la temperatura que no pas a la humitat. En valors absoluts, comenta Saladié, això és al voltant de 0'3 °C més cada dècada, cosa que significa un increment de més de 2 graus en els últims 70 anys. 

La calor en les places castelleres

La segona part de l'estudi consisteix a aconseguir i analitzar l'índex de temperatura real de cada plaça en les dates indicades i, així, poder-los comparar amb els resultats històrics. Mitjançant sensors i termòmetres, els responsables de l'estudi mesuraran les dades en dues ubicacions de cada plaça, per diversificar la mostra. 

"Sabem que hi ha places de tota mena, més o menys tancades, a vegades amb carrers adjacents pels quals passa aire, amb edificis fets de materials que absorbeixen la calor i que estan plenes de gent, per la qual cosa la hipòtesi inicial és que l'índex de temperatura de les places ha de ser significativament més alta que en l'històric de les estacions meteorològiques externes", apunta el professor. No descarta, de fet, que en alguna ocasió dels últims anys s'hagi superat el llindar de perill, encara que l'històric no ho reveli.

Les places triades inicialment eren quatre entre juny i agost, no obstant això, a petició de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l'òrgan que regeix totes les colles castelleres, també es prendran dades de moltes altres diades. De moment s'han monitorat les Cultures d'Altafulla (13 de juliol), la festa major de Banyeres del Penedès (14 de juliol), Santa Anna al Vendrell (26 de juliol) i, aquest dimecres, la diada de Firagost a Valls. Algunes d'aquestes cites castelleres són en horari de matí, al voltant del migdia, però altres són en horari de tarda, amb temperatures més amables, i la de Valls, per exemple, en horari de nit. "L'ideal seria saber les dades dels sensors de totes les diades, també a l'interior de Catalunya i en ciutat de Barcelona i Girona, i en diversos moments del dia per veure les diferències", diu Òscar Saladié.

Canviaran les diades?

Notícies relacionades

Arriben les festes de Santa Tecla a Tarragona: Què no et pots perdre?

Diada a Tarragona: 3.000 persones demanen millors infraestructures entre crits d'"independència”

Els resultats de l'estudi, que es coneixeran una vegada acabi la temporada 'castellera', a la tardor, volen ser un argument més en el debat obert al món casteller sobre la idoneïtat dels horaris i les dates per fer castells. El següent aspecte a analitzar serà si la calor afecta la pròpia consecució de les estructures castelleres, que exigeixen de molt de potencial físic i mental i depenen d'infinits factors. No obstant això, a través d'uns tallers amb una desena de colles castelleres, els responsables de l'estudi de la URV han detectat que hi ha moltes variables i prioritats per als membres de les agrupacions a l'hora de sotmetre canvis a la tradició centenària dels castells.

La recomanació en situacions d'altes temperatures és buscar ombres, refrescar-se i beure molta aigua i evitar les hores de més calor. Però al món casteller hi ha consells difícils d'aplicar, ja que no es poden canviar les dates de les festes majors o els horaris de les actuacions perquè entrarien en conflicte amb els altres actes protocol·laris o de cultura popular. El debat està obert i ni les colles castelleres ni els ajuntaments li tanquen la porta. Ho demostren alguns primers passos exploratoris que volen facilitar la pràctica castellera. Sense anar més lluny, tres diades importants en el calendari com són Llorenç del Penedès, la Bisbal del Penedès i els Santes de Mataró ja es realitzen a la tarda a la recerca d'un horari més amable per fer castells. Només falten les evidències científiques que ho recolzin.